Resultats de la cerca

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

S’inicià al CN Reus Ploms i a catorze anys passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria Fou subcampió de la Copa del Rei 1989 i de la Copa de la CERS 1991 i a vint-i-sis anys s’hagué de retirar per problemes cardíacs A partir de llavors es dedicà a entrenar equips de base, del Reus Deportiu i del Cambrils

Davanter que s’inicià al CP Mollet i que a dinou anys arribà al primer equip Al final d’aquella primera temporada, el 1986, fou subcampió del món amb la selecció espanyola absoluta Quan deixà el Mollet jugà al Piera 1989-91, al Vic 1991-92 i al Cerdanyola 1992-97 i tornà al Mollet per jugar a primera catalana la temporada 1997-98, al final de la qual es retirà

Format en el FC Barcelona, jugà al primer equip 1968-73 i guanyà la primera Copa d’Europa de l’entitat 1973 i una Copa d’Espanya 1972 Després marxà una temporada al Femsa de Madrid, a la primera divisió, i una altra al Sabadell, a la divisió d’honor Finalitzà la carrera esportiva al Sentmenat 1975-80, on es retirà després de ser subcampió de la Recopa d’Europa 1980

Jugà amb el club d’escacs Barcino i fou campió de Catalunya juvenil 1988 Mestre Internacional des del 1993, és membre de la Societat Coral Colom de Sabadell Guanyà l’Obert Ciutat de Mollerussa 1991, 1992, l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer, el Torneig de Barcelona 1992, l’Obert Vila de Benavent 2006 i el Campionat d’Andorra 2008 També fou subcampió de Catalunya de ràpides 1996

Es formà a la Unió Esportiva Santboiana i arribà a la divisió d’honor, en la qual jugà fins el 2012, que fitxà pel Club de Rugbi Sant Cugat, de la divisió d’honor B Jugant a la posició de central, fou campió d’Espanya cadet i subcampió absolut, així com tercer en un Campionat d’Europa sub-20 amb Espanya També ha disputat partits internacionals amb Catalunya

Fill del campió d’Espanya de ciclocròs 1941 Santiago Mostajo, competí durant la dècada de 1950 amb l’equip Faema-Guerra i guanyà el Trofeu Borràs 1953 i una etapa de la Volta a Catalunya 1957 Collaborà amb el seu pare en la gestió del velòdrom Mostajo al Camp del Guinardó de Barcelona, on s’installà una escola de ciclisme El 1978 es proclamà subcampió del món de veterans

Pioner del tennis de taula a Catalunya Membre del Tívoli PPC, guanyà els dos primers Campionats de Catalunya individuals després de la Guerra Civil 1941, 1942, així com els títols catalans per equips 1942, 1943 i de dobles 1943 També fou campió d’Espanya en dobles i per equips i subcampió individual en la primera edició del campionat, el 1943 Entre el 1966 i el 1967 fou seleccionador espanyol

Iniciat l’any 2004, és membre del Centre de Tecnificació d’Alpinisme de Catalunya Destacà en aconseguir la quarta posició de la Copa d’Europa juvenil d’escalada Fou campió 2009, 2010 i subcampió 2011 de la Copa d’Espanya d’escalada esportiva i fou tercer en el Campionat d’Espanya d’escalada de dificultat També fou campió de Catalunya d’escalada de dificultat En roca ha escalat un 8c+

Formà part del Club Esportiu Universitari Guanyà el Campionat d’Espanya júnior en les proves de 100 i 200 m llisos 1972 En l’àmbit absolut, fou subcampió d’Espanya de 200 m llisos 1973 Guanyà en dues ocasions les proves de 60 i 100 m llisos del Campionat de Catalunya 1973, 1974 També es proclamà campió de Catalunya en la prova de relleus de 4 × 100 m llisos 1973