Resultats de la cerca
Es mostren 794 resultats
espinac
Espinacs
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, dioica, de tija dreta i ramificada, alta de 30 a 80 cm, amb fulles sagitades, al principi totes basals, amb flors petites i verdoses, agrupades en glomèruls, i amb fruit en aqueni.
De procedència asiàtica, ha estat conreat des de temps molt antic a Europa És una verdura molt consumida, tant en fresc con enllaunada, i té un alt contingut de ferro Prefereix climes temperats freds i terres soltes, fresques i drenades
sesquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta d’1 a 2 m, que surt d’una gran tofa de fulles llargues, de 6 a 15 mm d’amplada, aspres, amb una tira blanca al mig.
La panícula és molt grossa, blanquinosa, sedosa i de figura piramidal Creix en terrenys arenosos, vora mar, rius o rieres, a la regió mediterrània
carraspic
Botànica
Jardineria
Planta anual, de la família de les crucíferes, de tija glabra que fa de 20 a 70 cm, fulles inferiors lanceolatooblongues, una mica dentades, i les superiors lanceolatolinears, enteres, i flors de color lila, blanc o rosa, inodores, agrupades en corimbes.
És espontània en terrenys rocallosos calcaris mediterranis i molt usada en jardineria
canyota
Canyota
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma serpentejant i estolonífer, tija erecta i robusta, de 50 a 200 cm d’alçada, fulles amplament linears amb el nervi mitjà blanc; flors en panícula amplament piramidal, de color roig.
Viu a la regió mediterrània europea i africana, en vinyes i llocs secs
buvàrdia
Botànica
Gènere de petits arbusts, de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades, oposades o verticil·lades, de tija de 30 a 150 cm i de flors llargament tubuloses, de color vermell, groc o blanc, agrupades en cimes terminals.
Originàries de l’Amèrica Central, hom les conrea com a plantes ornamentals
buglossa
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les boraginàcies, de fulles estretament oblongues, híspides, de tija de 30 a 60 cm, eriçada de pèls durs, blancs, i de flors grosses, d’un color blau viu, agrupades en cimes laxes.
Es fa als camps de blat, les vinyes, els oliverars, etc, de la regió mediterrània, a la muntanya mitjana Ha estat emprada com a planta cordial, i com a sudorífica
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus
boixac
Fruits de boixac
© C.I.C - Moià
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija angulosa de 10 a 30 cm, amb les fulles lanceolades, enteres o denticulades, els capítols mitjans, grocs o de color de carbassa, i fruits en aqueni, tots fortament arquejats.
Es fa en terres conreades de la terra baixa a la muntanya mitjana, i floreix gairebé tot l’any
bleda
bleda
© Fototeca.cat
Horticultura
Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies, de grans fulles glabres, lluents, ondulades, fent roseta basal, i tija d’1 a 2 m, angulosa i ramificada, acabada en una panícula de flors verdoses i arrodonides, agrupades en glomèruls.
Procedeix probablement de la bleda borda i és conreada com a verdura des d’abans de Crist Havia estat emprada en medicina La bleda és de fàcil conreu prefereix els sòls rics i frescs, especialment els húmics Suporta bé la calor, però té gran necessitat d’aigua Hom en fa la sembra escalonada durant els mesos d’abril, maig i juny, en tendes o directament al terreny definitiu La recollecció s’inicia uns 70 dies després de la sembra i dura fins a les primeres glaçades el rendiment és de 25 a 30 t/ha Les principals malures que afecten la bleda són el mosaic, la podridura de les arrels i la…
bistorta
bistorta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de rizoma gruixut i carnós, doblegat en forma de S, de tija simple, de 20 a 60 cm, amb fulles basals peciolades i ovatooblongues, i espiga terminal compacta, de flors roses.
El rizoma, ric en tanins i midó, és un bon astringent, emprat en forma de maceració en aigua, per a rentats, o en vi, contra diarrees, etc Viu als prats d’alta muntanya