Resultats de la cerca

S’inicià en aquest esport a França, a l’Arieja Després d’un temps a Girona, el 1949 s’incorporà a les files del FC Barcelona, equip amb el qual jugà cinc temporades abans de defensar més de 15 anys la samarreta del CN Barcelona Fou un dels dos jugadors catalans que formaren part de la selecció europea que participà a Tolosa en el 50è aniversari de l’Stade Tolousain Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya quatre vegades consecutives 1950-53 i guanyà les dues primeres Lligues espanyoles 1953, 1954 Jugà 12 partits amb la selecció espanyola Un cop retirat, feu algunes tasques d’ajudant d’…

Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà 1618 El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn 1640 Nomenat conseller d’estat, passà a París 1640 i assistí al parlament El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii , on exposava idees gallicanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l' Index Enviat a Catalunya com a visitador general 1644 durant la guerra…

És mercat agrícola del País de Briva horta, nucli industrial construcció, elèctrica, mecànica i nus ferroviari que enllaça les línies procedents de Tolosa i Bordeus amb les quals es dirigeixen vers el nord del país Té aeroport Entre els seus monuments sobresurten l’església de Sant Martí, amb elements romànics i gòtics ss XII i XIV, l’Hôtel de Labenche, d’estil renaixentista s XVI, i el collegi barroc dels jesuïtes s XVII El museu Rupin té una important collecció de prehistòria, i entre els seus quadres hom destaca Els desposoris místics de santa Caterina , de Valdés Leal Coneguda pels romans…

Vida i obra Juntament amb altres poetes catalans, com ara Joan Blanch, Bernat de Palaol, Lluís Ycart i Guillem de Masdovelles, participà en les justes de Tolosa del 1386 amb una «Tençò feta entre Jachme Rovira e Bernat de Mallorques», Senyer Bernatz, dues puncelhas say Es tracta d’un debat on es planteja un problema amorós concret un donzell estima una donzella que no li fa cas, mentre que una altra, de mèrits iguals, l’estima cordialment i a ell li és indiferent Els poetes han d’intentar argumentar de quina de les dues dames el donzell ha de ser servidor Jaume Rovira defensa la primera,…

Formada al Club Natació Barceloneta, tot i proclamar-se campiona de Catalunya infantil de fons a la travessia petita del port de Barcelona 1991, s’acabà especialitzant en proves de velocitat, en crol i papallona Fou campiona de Catalunya i Espanya de 50 m lliure en diferents categories d’edat Passà després al Club Natació Catalunya 1996, Club Natació Granollers 1999 i Club Esportiu Mediterrani 2000 i guanyà els Campionats de Catalunya absoluts de 50 m papallona 1997, 1998, 2000, 2002 i de 50 m lliure 2000, 2002 També fou campiona d’Espanya de relleus 4 × 50 m lliure 2002 i subcampiona estatal…

Destacà al CN Tolosa i arribà a la Residència Blume després d’haver passat pels centres d’alt rendiment de la Federació Espanyola d’Izarra i Màlaga Fitxà pel CN Montjuïc el 1980 Fou nou vegades campió estatal set d’hivern i dues d’estiu, sobretot en 200 m papallona, però també en 100 m papallona, 200 m i 400 m estils –aquest últim el 1988 nedant amb el CN Ordizia– Establí quatre rècords d’Espanya, dos en piscina de 50 m ambdós en 200 m papallona i dos en piscina curta 200 m papallona i 400 m estils Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Durant un temps s’entrenà i estudià als EUA…

Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar,…

Especialitzat en fonètica, el 1923 en fou professor a la Universitat de Grenoble el 1931 passà a la Sorbona, després d’haver explicat història de la llengua francesa a Estrasburg 1926 A París dirigí l’Institut de Phonétique, el Musée de la Parole, la Revue Internationale d’Onomastique i Le Français Moderne El 1924 publicà la seva important tesi doctoral Phonétique historique du roussillonnais i Morphologie historique du roussillonnais Tolosa 1924, complementada el 1925 amb un article a la Revista de Dialectologia Catalana sobre Le diphtongaison en catalan Barcelona 1925 Altres obres seves…

Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la mateixa fórmula Posteriorment…

Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…