Resultats de la cerca
Es mostren 7389 resultats
enàl·lage
Retòrica
Procediment retòric que consisteix a emprar excepcionalment un temps, un mode, un nombre o un gènere per un altre.
Es tracta, doncs, d’una solució de la parla diferent de la que, en cada cas, ha estat prevista per la llengua A Vindràs tu i en Pere, demà hi ha un fenomen d’enàllage perquè la concordança de nombre entre el verb singular i el subjecte plural no va d’acord amb la solució gramatical prevista Vindreu tu i en Pere, demà
estapedectomia
Extirpació quirúrgica de l’estrep, osset de l’orella mitjana.
Per extensió, substitució de l’estrep per una pròtesi artificial —metàllica o plàstica— que uneix l’enclusa amb la finestra oval es tracta d’un procediment senzill que hom pot efectuar amb anestèsia local i que avui dia constitueix el tractament d’elecció de l’otoesclerosi en fases avançades i, en la majoria dels casos, permet la restitució de la capacitat auditiva
climatologia sinòptica
Meteorologia
Geografia
Estudi de conjunt dels elements climàtics que afecten una àrea extensa en un moment determinat.
Hom indica cadascun dels elements sobre les cartes sinòptiques i precisa els llocs que registren els mateixos valors, mitjançant les isolínies isòbares, isotermes, isoietes, i també la presència d’altres meteors neu, boira Es tracta d’una visió global i estàtica que no té en compte la formació i l’evolució dels fenòmens atmosfèrics, però forneix el material bàsic per als estudis sintètics
teofania
Religió
Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
Hom sol emprar aquest nom quan es tracta de divinitats personals o personalitzades Si la manifestació es refereix a les forces sagrades en general, hom utilitza el mot hierofania Si bé qualsevol realitat mundana pot ésser considerada teofànica en tant que revela l’existència i el poder de Déu, hom reserva el nom de teofania per a les manifestacions sorprenents o extraordinàries
aparellat | aparellada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que pertany a una sèrie correlativa d’oposició fonològica bilateral, com ara de llarg/curt, sord/sonor, oclusiu/fricatiu, etc.
S'oposa al concepte de fonema correlatiu o correlat perquè aquest pot ésser membre d’una oposició multilateral, i al de no-aparellat quan es tracta d’un fonema no oposable bilateralment En català, com en totes les llengües, hi ha nombrosos fonemes aparellats p/b, p/f, p/m són aparellaments del fonema p en virtut d’altres tantes oposicions bilaterals
Neijing
Tractat de la medicina xinesa, redactat entre el 453 aC i el 220 dC, que recull els coneixements transmesos des dels orígens per les distintes escoles de medicina.
La primera part és una exposició de la patologia, la higiene, la terapèutica i els medicaments la segona part tracta de l’acupuntura clàssica, i és considerada encara avui una obra d’estudi bàsica Darrerament hom n'ha fet una nova edició a la República Popular de la Xina Hom l’anomena també Cànon de la medicina i Llibre de l’intern
Philippe Joseph Buchez
Filosofia
Història
Filòsof i polític francès.
De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839
autòmat finit determinista

autòmat finit determinista
Matemàtiques
Estructura de la forma M = (Q, ∑, δ, q0, F) on Q és un conjunt finit no buit, els elements del qual s’anomenen estats; ∑ és un alfabet, anomenat d’entrada; δ : Q ⨉ ∑* → Q és la funció de transició que satisfà ∀q ∈ Q, ∀x,y ∈ ∑*:δ(q, λ) = q, δ(q, xy) = δ(δ(q, x), y) essent xy la concatenació de x i de y, i λ la paraula buida i ∑* el conjunt de paraules; q0 ∈Q s’anomena estat inicial; F ⊂ Q s’anomena conjunt d’estats finals o acceptadors.
Usualment un autòmat finit determinista es descriu mitjançant el seu diagrama de transicions Es tracta d’un graf dirigit que té els estats per vèrtex si un arc que va de q i a q j amb etiqueta a si δ q i , a = q j S’indica l’estat inicial amb una fletxa i els finals amb una creu
La dama de les camèlies
Novel·la d’Alexandre Dumas fill (1848) inspirada en la història real de Marie Duplessis.
Tracta dels amors entre Armand Duval i la cortesana Marguerite Gautier La intervenció del pare d’Armand provoca la separació dels amants El drama acaba amb llur retrobament i la mort de Marguerite El 1852 Dumas mateix adaptà la novella al teatre Posteriorment, Francesco MPiave, basant-se en l’obra de Dumas, escriví el llibret per a l’òpera de Verdi La Traviata
València Cultural
Publicacions periòdiques
Revista mensual bilingüe d’economia, història, literatura i geografia del País Valencià, publicada a València del 1960 al 1964.
Fundada per Vicent Badia i Marín , que la dirigí, i Josep Marí i Montanyana, tractà de continuar la tasca de Sicània Hi collaboraren Emili Beüt i Belenguer, Eliseu Bellés i Barberà, Jordi Valor, Lluís Lluch i Garín, Carmelina Sánchez i Cutillas i Nicolau Primitiu Gómez i Serrano, etc Publicà en forma de fullet estudis monogràfics sobre pobles del País Valencià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina