Resultats de la cerca
Es mostren 3362 resultats
Club Gym Louis
Altres esports de combat
Club de karate de Barcelona.
Fou fundat el 1977 per Lluís Corretja Buye al barri del Carmel, com a centre per a la pràctica del karate i el judo L’any 1999 la secció de judo s’escindí i creà un nou club Ja centrat exclusivament en la pràctica del karate, es traslladà al barri la Verneda Disposà d’equips de totes les categories d’edat i participà en competicions d’àmbit català i estatal, i alguns dels seus membres també participaren en competicions internacionals Destacà la karateka Lucía Zamora És presidit per Manuel Gonzalez Ibáñez, exseleccionador de la Federació Catalana de Karate
Gimnàs Vila
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat l’any 1904 per Jaume Vila Capdevila, exprofessor del Gimnàs Tolosa Promocionava la cultura física, practicava l’atletisme, la lluita grecoromana i participà en nombrosos festivals gimnàstics i atlètics El 1908 inaugurà la sala d’armes, on practicava esgrima, i la sala de boxa, coneguda com Sala Vidal El 1917 es traslladà al carrer de Pau Claris de Barcelona Organitzà molts festivals de gimnàstica Un dels seus alumnes destacats fou Nemesi Ponsati També hi assistien els alumnes de l’Escola de Mestres de Joan Bardina Es mantingué obert fins al final del segle XX
Gimnàs Colón
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat per Amadeu Llaverias l’any 1892, estava especialitzat en la gimnàstica higiènica i artística, i difonia la cultura física entre la classe treballadora Estava ubicat al carrer de Sant Pau de Barcelona El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola També organitzava vetllades atlètiques, literàries i culturals El 1902 obrí la Biblioteca Gimnàstica, que al cap dels anys acumulà nombrós material bibliogràfic referit a la gimnàstica El 1906 tancà les portes, tot i que la biblioteca seguí creixent Posteriorment, Amadeu Llaverias es traslladà a Figueres i obrí un nou Gimnàs…
Gimnàs Marín

Classe de kungfu al Gimnàs Marín
Gimnàs Marín
Judo
Club de judo de Barcelona.
Fundat l’any 1954 per Francisco Marín Ponce, inicialment s’especialitzà en gimnàstica i halterofília Els anys seixanta començà a oferir classes de judo Posteriorment, es traslladà al barri de Gràcia i amplià l’oferta amb les seccions de karate, aikido, jujutsu, kungfu, kick-boxing i boxa tailandesa També practica ioga i taitxí S’hi han format més d’un centenar de cinturons negres de diferents especialitats L’any 2012 era dirigit per Francesc Marín Olmos, fill del fundador, cinturó negre 7è dan i professor nacional de judo Disposa de dues plantes amb diverses sales específiques
Emili Arnau Arnau
Periodisme
Esport general
Periodista.
Jugà a basquetbol a la Société Patrie i signà les primeres cròniques el 1935 en el Diari de Barcelona Fou responsable d’esports a Tele-estel i collaborador de L’Équipe Es traslladà a Ourense a inicis de la dècada dels 40 i promogué la pràctica del basquetbol i l'hoquei a la ciutat gallega Un dels tornejos de bàsquet que anualment disputen els equips d'aquesta província porta el seu nom Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Basquetbol i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 Publicà 70 anys de bàsquet a Catalunya 1993
Francisco JavierOchoa de Echagüen Estibález
Escacs
Jugador i dirigent d’escacs.
Campió d’Espanya juvenil 1974, es traslladà a Catalunya, on fitxà per la Unió Gracienca d’Escacs i aconseguí la norma de Mestre Internacional 1981 Formà part de la selecció espanyola en moltes ocasions Fou medalla de bronze a les Olimpíades de Salònica 1984, campió de l’Obert Internacional d’Andorra 1986, campió d’Espanya actiu 1989 i subcampió d’Espanya absolut 1993 Amb el seu club fou quatre vegades campió d’Espanya per equips i moltes vegades de Catalunya Entrenà importants jugadors i, des dels anys noranta, és president de la Federació Espanyola d’Escacs també fou president…
monestir de Montbenet
Monestir
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet) de la ciutat de Berga.
S'establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura Berguedà, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461 Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35 Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals
Institut de Ciències del Mar
Institució oceanogràfica fundada a Barcelona el 1951 amb el nom d’Institut d’Investigacions Pesqueres, a partir de la secció de biologia marina del Patronat Juan de la Cierva, dirigida successivament per F. García del Cid i B. Andreu.
Tenia laboratoris a Blanes, Castelló de la Plana, Vigo i Cadis El 1957 l’Institut s’installà a la Barceloneta Els anys setanta els centres de Barcelona, Vigo i Cadis s’independitzaren El 1987, any que rebé el nom actual, hom reestructurà els seus departaments i hi afegí l’Institut de geologia marina Jaume Almera, del CSIC El 2001 es traslladà al nou Centre d’Estudis Marins i Mediambientals del CSIC, construït al Port Olímpic de Barcelona Des del 1955 publica la revista Investigación Pesquera , que posteriorment adoptà el nom de Scientia Marina , d’un notable nivell dins el camp…
Richard Aldington
Literatura anglesa
Poeta i novel·lista anglès.
Un dels poetes imaginistes —la revista dels quals, Egoist , dirigí—, publicà diversos reculls, com Images 1915, War and Love 1918, Images of Desire 1919, A Fool i'the Forest 1925, A Dream in the Luxembourg 1930, etc Fou, però, amb les novelles Death of a Hero 1929, basada en les seves experiències de la Primera Guerra Mundial, The Colonel’s Daughter 1931 i All Men Are Enemies 1933 que assolí fama El 1939 es traslladà als EUA, on escriví sobretot biografies Wellington , 1946 Lawrence of Arabia , 1955, a més de l’autobiografia Life for Life's Sake 1940
Šĕmuel Yosef Agnon
Semuel Yosef Agnon
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista israelià.
De Polònia, es traslladà, el 1909, a Palestina, on es lliurà a una tasca d’escriptor que li valgué el premi Nobel de literatura 1966 La seva obra recrea nostàlgicament, en la seva primera etapa, el món en dissolució de la diàspora a Polònia Ha-knassat kalla ‘El dot de la núvia’, 1929, Oréaḥ nata lalun ‘Un hoste s’ha quedat per passar la nit’, 1940 però amb la creació de l’estat d’Israel concedí més atenció als problemes dels emigrats en voler edificar la nova societat ' Tmol Šilšom ‘Abans-d’ahir’, 1945 i Šira 1971
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina