Resultats de la cerca
Es mostren 1009 resultats
Joaquim Rafel i Fontanals

Joaquim Rafel i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciat i doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona Des del 1967 és professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Collaborà a l’ Atles lingüístic del domini català i l’ Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares Membre numerari de l’ Institut d’Estudis Catalans , del qual n’ha ocupat els càrrecs de tresorer 1987-92 i secretari general 1992-98 des del 1999 n’és el director de les Oficines Lexicogràfiques Desenvolupa a través d’aquesta institució la major part de la seva…
ablatiu
Gramàtica
Cas de la declinació de l’indoeuropeu que ha perdurat en algunes de les llengües que en procedeixen, el nom del qual és aplicat també a casos semblants de llengües d’altres troncs.
L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma -od…
Herman Van Rompuy

Herman Van Rompuy
© Consell de la Unió Europea
Política
Economista i polític flamenc.
Es graduà en filosofia 1968 i ciències econòmiques 1971 a la Universitat Catòlica de Lovaina Afiliat de jove a la branca flamenca del partit democratacristià belga Christelijke Volkspartij CVP, des del 1999 Christen-Democratisch en Vlaams, CV&D, en fou el president de les joventuts del 1973 al 1977 L’any següent esdevingué membre del secretariat nacional i, del 1988 al 1993, fou president del partit Senador del 1988 al 1993 i diputat des del 1995, formà part de l’equip de consellers del govern de Leo Tindemans 1975-78, secretari d’estat de finances i de la petita i mitjana empresa 1988 i…
Ruth Bader Ginsburg
Dret
Jurista i activista pels drets de les dones nord-americana.
Nascuda Joan Ruth Bader en una família jueva de pocs recursos, estudià a la Universitat de Cornell, on es graduà en dret el 1954 Aquest mateix any es casà amb el també advocat Martin Ginsburg, que li donà suport a l’inici de la seva carrera professional, en un moment en què a la pràctica absència de dones s’afegia la discriminació generalitzada a causa del seu embaràs, fou acomiadada poc després de graduar-se El 1956 ingressà a l’Escola Judicial de Harvard, estudis que acabà el 1959 a la Universitat de Columbia Malgrat ser la número u de la seva promoció, no fou contractada per…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó…
corona
Economia
Unitat monetària de Dinamarca, corona danesa
(en danès, krone
), definida com a 0,118489 g d’or fi, vigent fins l’u de gener de 2002.
Se subdividia en 100 øre La seva abreviatura era Krd
bomba
Música
Segment de tub en forma de U que hom empalma en alguns instruments músics de metall, més endins o més enfora, per modificar-ne l’afinació.
bomba
Música
En certs instruments de vent, fragment de tub, generalment en forma de U que, empalmat al de l’instrument, serveix per a ajustar-ne l’afinació.
Actualment s’utilitza exclusivament en els instruments de vent-metall De fet, l’únic que fa és allargar més o menys, segons la seva mida o collocació, la llargària efectiva del tub de l’instrument i en canvia, en conseqüència, l’afinació
torrapà

torrapà
© Fototeca.cat -Robert
Instrument de ferro constituït per un trespeus proveït, a la part superior, d’una peça en forma de dues U paral·leles i susceptible de girar entorn el seu eix vertical, que serveix per a torrar llesques de pa en aproximar-les, disposades d’una en una entre els braços d’aquella doble U, al foc o a les brases.
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina