Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Josep Tremoleda i Roca
Literatura catalana
Revista
Disseny i arts gràfiques
Promotor cultural i dramaturg.
Fou un dels principals fundadors de la revista infantil Cavall Fort , que dirigí del 1961 al 1979 Aquesta tasca la plasmà a “Cavall Fort” Una experiència concreta 1967 El 1975, amb Pau Urrea, creà la collecció discogràfica “Clàssics de la Sardana” Impulsà també la publicació de gramàtiques catalanes i cicles de teatre infantil Estrenà les obres de teatre Dos branquillons a guisa de violí i Ha fugit un cavall i publicà la narració juvenil Planta cara 1995 Bibliografia Ferrer, J 2008 Josep Tremoleda Plantar cara a la por Barcelona, Pòrtic
,
Enric Ainaud i Sànchez
Música
Violinista.
Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–
,
Aleksandr Konstantinovič Glazunov
Música
Compositor rus.
Estudià amb Rimskij-Korsakov 1879-81 Fou professor des del 1899 i director 1905-28 del conservatori de Peterburg Fou considerat un continuador del nacionalisme musical del grup dels Cinc, tot i la profunda influència occidental que la seva música revela És autor de ballets, com Raimonda 1898 i Les Estacions 1900, nou simfonies, suites , dos concerts per a piano i orquestra i un per a violí i orquestra 1903 El 1928 anà a residir a París, on en l’època de Diaghilev contribuí a fer conèixer la música russa
Alberto Evaristo Ginastera
Música
Compositor argentí.
Fill d’un català El 1948 fundà i dirigí el Conservatorio de Música de la província de Buenos Aires Combinà les tècniques modernes de composició amb el nacionalisme musical argentí, seguint la línia establerta per Stravinskij, Bartók i Falla Autor de ballets, com Estancia 1952, simfonies, peces per a piano, un concert per a arpa i orquestra 1957, la Cantata para América mágica 1960 per a soprano i orquestra de percussió, un concert per a violí i orquestra 1963 i les òperes Don Rodrigo 1964, Bomarzo 1967 i Beatrix Cenci 1971
mejorana
Música
Música de dansa típica de Panamà.
Normalment és cantada, però també pot ser només instrumental El text de la cançó s’articula amb una quarteta seguida de quatre dècimes La música, en metre binari compost, es basa en patrons rítmics amb freqüents hemiòlies El tempo és moderat La mejorana s’acompanya d’un grup d’instruments autòctons com són la mejoranera petita guitarra de cinc cordes, també anomenada mejorana , la bocona i el socavón dos tipus de guitarra similars a la mejoranera però un xic més grans, i el rabel violí crioll de tres cordes
Federico Elizalde
Música
Compositor filipí d’origen basc.
Estudià als EUA amb Ernst Bloch i a París amb Ernesto Halffter A 14 anys debutà a San Francisco com a director d’orquestra Estrenà una simfonia amb piano concertant al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona 1936 Escriví l’òpera Paul Gauguin per estrenar-la a Barcelona però, a causa de la guerra civil de 1936-39, l’estrena no tingué lloc, i l’òpera restà inèdita fins el 1948 El seu concert per a violí i orquestra 1943 ha estat enregistrat en disc El 1948 tornà a les Filipines
dobles cordes
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a fer sonar al mateix temps dues cordes adjacents fregant-les alhora amb l’arquet.
Si el nombre de cordes augmenta, es parla de ’triples’ o ’quàdruples cordes' Aquesta tècnica, que a causa de la curvatura del pont obliga de vegades a arpegiar l’acord resultant, ja fou descrita per Silvestro Ganassi en el seu tractat Regola rubertina Venècia 1542-43, i desenvolupada pels compositors d’èpoques posteriors Els casos més notables són els de JS Bach, en les seves peces per a violí o violoncel sol, i les obres virtuosístiques de N Paganini i altres autors del segle XIX El seu ús s’ha generalitzat en la música actual
Wilhelm Friedemann Bach
Música
Compositor alemany, primer dels fills de Johann Sebastian Bach, que el considerà el més dotat de tots, i del qual rebé una educació musical profunda.
Estudià, a més, lleis a Leipzig, i violí amb Graun Aviat fou un clavecinista remarcable L’any 1733 fou nomenat organista de l’església de Santa Sofia de Dresden, i més tard 1746, cantor i director musices de Halle El seu natural independent, però, li féu menar una vida errant, i es veié reduït a la misèria En les seves obres, poc conegudes, es troben elements preromàntics aliats amb formes plenament clàssiques Destaca la seva Missa alemanya en re menor té, també, simfonies, peces per a orgue i piano, etc
Ernest Ansermet
Música
Director d’orquestra suís.
Fou professor de matemàtiques i física a la Universitat de Lausana 1906-12 Estudià música amb Bloch i Nikisch Dirigí els concerts Kursaal de Montreux 1910-14, els de Ginebra 1915 i diverses sessions dels Ballets Russos de Diaghilev 1915-23 fundà i dirigí l’orquestra simfònica de la Suisse Romande 1918-69 Ha estat considerat un dels millors intèrprets de la música de Stravinskij Fou també crític musical Compongué per a orquestra, piano i violí i publicà un llibre en dos volums sobre Les fondements de la musique dans la conscience humaine 1961
Louis Spohr
Música
Compositor alemany.
Vida Tant el seu pare, que era metge, com la seva mare eren músics afeccionats, i animaren Louis a estudiar violí amb Riemenschneider i Dufour, músics de Seesen, localitat on s’havia establert la família Els dots extraordinaris que mostrà portaren els pares a acceptar el consell de Dufour d’enviar-lo a estudiar a Brunsvic, on tingué com a mestres de violí Gottfried Kunisch i CL Maucourt Al mateix temps rebé lliçons de teoria i contrapunt de l’organista KA Hartung A catorze anys feu un viatge infructuós a Hamburg, i en tornar a Brunsvick ingressà en l’orquestra del duc Karl Wilhelm Ferdinand…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina