Resultats de la cerca
Es mostren 45039 resultats
respirador
Transports
Cadascun dels orificis practicats a la coberta de les embarcacions que permeten la respiració dels compartiments interiors, dels pallets, dels tancs de combustible, etc.
Proveïts cadascun, a manera de perllongació, d’un tub de fosa o d’acer, recte si és llarg n'hi ha fins de dos metres o corbat a la part superior si és curt n'hi ha de només 50 cm, i en aquest cas és anomenat coll de cigne
volant
Tecnologia
Roda o disc pesant que en els motors d’explosió, les màquines de vapor i d’altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d’aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d’energia de les bieles o l’arbre, per causa, principalment, dels punts morts.
La massa del volant adquireix molta energia cinètica, i, quan el pistó es troba en un punt mort o quan augmenta la resistència que ha de vèncer l’arbre, en cedeix una part, que recupera quan el pistó treballa plenament o quan la resistència que ha de vèncer l’arbre disminueix
Deba
Vista des d'un dels miradors del municipi de Deba
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província de Guipúscoa, País Basc, situat a la dreta del riu Deba i de la ria de Deba, que formen el límit NW del municipi.
L’economia és força diversificada Hi ha quelcom d’agricultura i ramaderia boví És port pesquer i lloc d’estiueig Hi ha una certa activitat indústrial sector del metall, especialment L’església de la vila de Deba és d’origen gòtic en destaquen la portada, el cor i el claustre
sedentarisme
Alimentació
Hàbit de vida caracteritzat per un predomini de la inactivitat física.
La mecanització i el desenvolupament tecnològic han reduït la feina manual i les formes de desplaçament, la qual cosa ha fet que el sedentarisme hagi augmentat de manera espectacular a l’últim segle, la qual cosa ha afavorit l’augment de les malalties cròniques cardiovasculars, l’obesitat i la diabetis
estructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic poc definit, caracteritzat per la importància donada a la noció de funció, la tendència a entendre la realitat des d’esquemes sincrònics basats en relacions de significació i l’eliminació de l’home com a subjecte de la història.
Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica
Andrew John Wiles
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Format a Anglaterra, resideix, però, als EUA Ha fet importants treballs algebraics que li han permès demostrar finalment la certesa de la conjectura de Fermat ‘no hi ha nombres enters x,y,z que satisfacin la relació x n + y n = z n , quan n és major o igual a 3’
la Guineueta
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Lira, el Cigne, el Pegàs, el Dofí i la Sageta.
Conté 62 astres visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les tres primeres magnituds i només n'hi ha un de la quarta L’estel principal, α - Vulpeculae , és un gegant vermell de magnitud visual 4,63, situat a una distància de 270 anys llum
xeringa
xeringa utilitzada en l’extracció d’un tap de cerumen
© Fototeca.cat
Medicina
Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme.
Consisteix en un tub de vidre, metall, plàstic, etc, dins el qual hi ha un èmbol desplaçable el tub acaba en un canonet prim on hom acobla l’agulla, el trocar, etc, segons l’ús Hi ha xeringues d’un sol ús , que hom llença un cop han estat usades
calidoscopi
Física
Instrument òptic, inventat per Davis Brewster el 1817, consistent en un tub tancat per un cap per un vidre esmerilat, i per l’altre per un disc foradat a manera d’ocular.
A l’interior del tub hi ha dos o més miralls plans, formant díedres, parallels a l’eix al fons, sobre el vidre esmerilat, hi ha trossets de vidres acolorits, la imatge dels quals, en multiplicarse simètricament en els miralls, produeix una gran varietat d’imatges per rotació del tub
Amics dels Jardins
Jardineria
Associació fundada el 1947 amb l’objectiu de protegir i conservar els jardins, parcs, zones verdes i espais naturals de Catalunya d’especial interès botànic i paisatgístic.
De caràcter no lucratiu, ha realitzat una important tasca de difusió a través de cursets, conferències, visites, campanyes, etc També collabora en exposicions i fires i edita o patrocina publicacions Ha organitzat el concurs “Catalunya en Flor” 1987 i 1995 El 1998 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi