Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
barranc de Carraixet
Barranc
Curs d’aigua del sector central del País Valencià, estès entre l’alineació de crestes del coll de l’Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova (Camp de Túria), i la mar, on desemboca dins el d’Alboraia (Horta del Nord).
El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia
torre de Mascardà
Història
Antiga bastida o torre de defensa de planta quadrada, situada a 848 m alt, a la vall de la Castellana, vora el riu, dins el municipi de Mosset (Conflent), que domina l’antic camí de Carcassona a Prada pel coll de Jau.
El 1330 fou donada per Jaume III de Mallorca a Ademar de Mosset, juntament amb la baronia de Mosset
pla Guillem
Extens altiplà (2 300 m) al SW del massís del Canigó, a la carena que separa el Vallespir (Prats de Molló) del Conflent (Pi i Castell de Vernet), entre la collada Verda (2 321 m) i el coll de Bocacerç (2 203 m).
Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem , construït al començament del s XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir
llucareta
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té els costats del coll i el clatell grisenc, les ales negrenques amb franges verdes i la resta del cos d’un groc verdós.
Habita a les muntanyes més altes de l’Europa central i meridional és comuna al Pirineu català, i és rara a les Balears
còctel Molotov
Militar
Artefacte incendiari llancívol, consistent en una ampolla de líquid inflamable (benzina, alcohol), entorn del coll de la qual hom embolcalla un manyoc de draps xops del mateix combustible, els quals, una vegada encesos, en trencar-se el recipient n’inflamen la resta.
Fou molt emprat durant la Segona Guerra Mundial pel grup de resistents
diafragma contraceptiu
Medicina
Peça de goma o d’un material similar que hom col·loca en la part més profunda de la vagina, davant el coll uterí, per impedir l’entrada dels espermatozoides dins la cavitat uterina i evitar així una possible fecundació posterior de l’òvul.
salients
Herpetologia
Superordre d’amfibis de la subclasse dels apsidospòndils, caracteritzats pel fet que els seus representants són de cos curt, coll pràcticament inexistent, sense cua i amb quatre potes, les dues posteriors molt més desenvolupades que les anteriors, com a adaptació al salt.
La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic
quelonídids
rèptil queloni quelonídid: tortuga babaua (Caretta caretta)
© Fototeca.cat
Zoologia
Família de quelonis del subordre dels tecòfors amb l’escut cobert de grans plaques juxtaposades o imbricades, potes grosses i adaptades a la natació, dits envoltats de pell i armats amb fortes ungles, coll poc retràctil, cap gros i fort i cua curta.
Inclou alguns gèneres propis de mars tropicals i temperades, entre els quals destaquen Caretta , amb l’espècie Ccaretta tortuga babaua, Chelonia , amb Chmydas tortuga franca i Eretmochelys , amb Eimbricata carei
raça catalana
Ramaderia
Raça asinina els exemplars de la qual són braquicèfals i tenen el perfil recte; les orelles són llargues i estretes, dotades de gran mobilitat, el coll, prim, el ventre, voluminós, i el pelatge, fosc, especialment en el dors; pesen uns 350 kg.
N'hi ha dues variants la de Vic i la d’Urgell Els guarans d’aquesta raça són exportats a tots els països productors de mules Aquesta raça ha estat emprada per millorar diferents races italianes i d’Occitània i ha donat origen a la població asinina seleccionada de Kentucky
cercavores
Cercavores
© Simon J. Tonge
Ornitologia
Moixó insectívor de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, d’uns 18 cm de llargada; als costats té franges de color bru rogenc, i el coll és blanquinós amb taques negres; el cap i el pit són de color grisenc.
De costums gregaris, viu a les muntanyes de la Mediterrània occidental i oriental, a més de 3000 m d’alt durant l’estiu