Resultats de la cerca

El 1953 s’incorporà a la junta directiva del FC Barcelona com a vicepresident Presidí l’equip filial de futbol a partir del 1956, quan prengué el nom de CD Comtal Accedí a la presidència del club blaugrana 1961-68 i durant el seu mandat aconseguí la requalificació del terreny del camp de les Corts, que vengué el 1966, i creà el Trofeu Joan Gamper l’estiu del mateix any El malestar creat pels escassos èxits esportius —l’equip de futbol només guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966— provocà la seva dimissió També fou president del Club de Golf Costa Brava 1975-82

Fundat al principi de la dècada de 1960, començà participant en competicions provincials amb el nom d’Escola Magisteri i posteriorment sota el patrocini de la Sección Femenina Els Centros Reunidos de Educación Física Femenina CREFF, departament de la Sección Femenina, li donaren el nom definitiu Entre el 1967 i el 1976 disputà els campionats de primera categoria catalana i de primera divisió estatal quan aquesta fou creada La temporada 1972-73 aconseguí el quart lloc en la Lliga de primera divisió Les últimes temporades fou dirigit per Ángel Brea i destacaren jugadores com Dolors…

Nom que prengué l’Aeròdrom de la Volateria quan el 1932 Aeronàutica Naval, dependent del Ministeri de Marina, fou substituïda per l’aviació militar Seguí operant com a aeroport provisional de Barcelona i s’hi continuaren portant a terme les activitats d’aviació esportiva que s’havien desenvolupat fins llavors El 1932 s’hi installà l’escola de pilots Progreso, que, l’any següent, inicià una relació de collaboració amb l’Aero Club Popular, també usuari de les installacions del camp de vol Acabada la Guerra Civil, es fusionà amb l’antic Aeròdrom Canudas o Aeròdrom de Barcelona i amb…

Pare de Joaquim i d’ Elena Blume i avi d’ Anna Elena Sánchez i Blume , tots tres campions d’Espanya de gimnàstica, fou el precursor d’aquesta nissaga de gimnastes El 1921 s’establí a Barcelona El 1942 obrí el Gimnàs Blume al carrer de Pàdua, club del qual sorgiren diversos campions d’aquest esport El 1958 fou el primer director tècnic de la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona Dirigí el seu gimnàs fins el 1966, quan cedí la gestió al seu gendre Josep Maria Sánchez Martínez, en aquells moments president de la Federació Catalana de Gimnàstica, tot i que en continuà…

S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 1962, 1964 i competí en diversos torneigs internacionals Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal 53,5 s el 1964

Jugà al CE Noia, el Sant Josep i la SD Noia de Sant Sadurní Com a entrenador, dirigí l’hoquei de base del Noia en dues etapes 1971-86, 1990-94, el primer equip sènior femení 1983 i puntualment, el primer equip, i l’Igualada HC 1986-91 També entrenà el Vilanova i el Calafell, on es va retirà quan entrenava l’equip femení Fou president i directiu del CE Noia i un dels creadors del Torneig de l’Amistat, un dels més importants de l’hoquei de base de Catalunya Publicà  Una vida de patins, sticks i molta passió, 48 temporades d’entrenador d’hoquei patins  2018

Inicialment fou conegut pels seus treballs de física i matemàtica D’aquesta època data l’escrit d’acústica Recerques sobre la corba que produeix una corda tensada en vibració 1747 El seu renom augmentà quan es feu càrrec, amb Diderot, de la direcció de l' Enciclopèdia , per a la qual redactà més de 1 400 articles alguns dedicats a la música La seva irrupció en la teoria de la música és un dels molts efectes que provocà la publicació del Tractat d’Harmonia de Rameau, del qual publicà una vulgarització, els Elements de música 1752 Posteriorment escriví Réflexions sur la musique en général et…

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou…

S’inicià al Patí Reus i, quan era infantil, passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la divisió d’honor Davanter, en la seva primera etapa al Reus Deportiu guanyà una Copa del Rei 1983, una Recopa d’Europa 1984 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Club Patí Vilafranca 1985-86, però tornà al Reus Deportiu 1986-88, que havia baixat a primera divisió, i assolí l’ascens a divisió d’honor Acabà la seva carrera el 1989 al Club Patí Vila-seca Després de retirar-se, entrenà una temporada el segon equip del Reus Deportiu a primera divisió catalana