Resultats de la cerca

Conegut per Martí Garcés Fill d’una família aristocràtica barcelonina, estudià dret Introduït per Josep Maria Xiró al Cercle Artístic, començà a pintar els voltants més populars de Barcelona 1899 Aviat fou alumne de Vicent Borràs i Abella Anà a París 1907, on fou alumne de René Prinet Concorregué a salons de Barcelona, Saragossa i Madrid Especialitzat en interiors —tot i que conreà també el retrat i la natura morta—, reflectí, amb un deix nostàlgic i un personal tractament de la llum, l’àmbit on residia l’aristocràcia catalana És autor del mural Poblet de la Sala de Sant Jordi del palau de…

Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of Our Time , 1944 Freedom,…

Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme…

Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950, presidí el Collegi…

Havia estat rabí de Burgos i es convertí al cristianisme adoptant el nom de Pablo García de Santa María juntament amb diversos membres de la seva família Santamaría Anullat el seu matrimoni jueu, s’ordenà de sacerdot i estudià teologia a França, on es relacionà amb el futur Benet XIII Per mediació d’aquest, fou nomenat bisbe de Cartagena 1403 La seva forta influència en la política castellana fou tutor d’Enric III de Castella tingué fatals conseqüències sobre els seus antics correligionaris a causa del seu antijudaisme fanàtic El 1415 obtingué la seu de Burgos, on el succeí el seu fill segon…

Residí a Constança, i l’any 1435 era ciutadà de Basilea, on deixà una de les seves obres mestres el Políptic del mirall de la salvació Heilspiegel Altar, que revela la influència flamenca de J van Eyck i R Campin L’any 1444 era a Ginebra, on, per encàrrec del bisbe F Mies, treballà en el Retaule de sant Pere , conegut especialment pel fet de reproduir amb fidelitat el primer paisatge de la pintura alemanya La pesca miraculosa A més d’aquests dos retaules, es conserven fragments d’altres, d’un estil vigorós i monumental, de formes escultòriques i massisses els fragments de Santa Caterina i…

Fins el 1522 treballà a Augsburg anà després a Estrasburg, on conreà la illustració de llibres, especialment dels clàssics llatins i prerenaixentistes, per a diferents llibreters de la ciutat Una de les seves obres cabdals són els boixos per a illustrar els poemes de Petrarca La crítica actual el considera un dels millors gravadors alemanys i li atribueix la paternitat d’estampes atribuïdes anteriorment a ADürer i a LCranach El seu pare, Hans Weiditz, dit el Vell Friburg de Brisgòvia, segles XV-XVI, escultor, és documentat a Friburg entre el 1497 i el 1510, on féu l’altar dels Reis Mags de la…

Neboda d’ Isidre Nonell Es formà a Madrid, on estudià pintura i on exposà Fou corresponsal de Pueblo a Berlín, i collaborà a ABC Publicà diverses novelles en castellà, l’obra Los cinco 1948 sobre els músics del Grup dels Cinc i un recull de poesia,  Selección de sonetos de amor 1965 La seva germana Carolina Nonell i Masjuan Barcelona 1927 - , assagista, estudià filosofia i lletres i ciències polítiques a Madrid Ha publicat monografies històriques i una biografia, entre altres treballs, sobre el seu oncle Isidro Nonell, su vida y su obra 1963 Ambdues germanes publicaren, conjuntament, les…

Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor exemple l’…

Publicà els primers dibuixos, gravats al boix per Abadal, a la Guia satírica de Barcelona 1854, de MAngelon Collaborà a El Café 1859-61, El Cañón Rayado 1859-60, El Pájaro Verde 1860, Un Tros de Paper 1865-66, La Flaca 1869-73 i La Mosca 1882-84 On guanyà, però, popularitat —malgrat que signava rares vegades— fou a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa , on publicà sense interrupció des del 1879 Satiritzà la majoria de polítics de la seva època, així com els personatges més coneguts de Barcelona Illustrà els Singlots poètics de Pitarra i altres obres populars Com a pintor destacà…