Resultats de la cerca

A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII 1808 Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos 1808-09 Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc

Deixeble de Gamot i de Pere Carbonell Estudià a Llotja Barcelona i obtingué una pensió el 1888 Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1891, 1894, 1898 i 1911, on obtingué premis ordinaris els dos primers anys i un d’extraordinari el 1898 El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva El primer rancuniós i Jesús, d’estil convencional

Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 i a les europees de 1994 dins les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores La Verdad Socialista PSTLVS Al desembre de 1994 tots dos grups es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores Dirigents Josep Lluís del Alcázar, Antònia Verdaguer i Guillermina Silva Edità Boletín Político , i després, amb el PST LVS, el Boletín Especial

Les eleccions del 7 de juny no van aconseguir variar substancialment el mapa polític del país Va tornar a guanyar el Partit Popular Socialcristià CSV, amb 26 escons, i el Partit Socialista dels Treballadors de Luxemburg LSAP, amb 13 escons Dos mesos més tard es va anunciar l'acord de coalició entre ambdós partits, i el primer ministre Jean-Claude Juncker va aconseguir de nou el càrrec

La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans El 1985 se n'interrompé la publicació, fins el 1993, any a partir del qual tornà a ésser editada amb periodicitat anual pel departament de prehistòria, història antiga i arqueologia de la Universitat de Barcelona A partir del núm 35 2005 ha experimentat un canvi de format i apareix semestralment dos volums l’any

Treballà per a la capella de Notre-Dame, al castell de Saint-Germain-l’Auxerrois 1505 És autor de quatre relleus sobre la vida de santa Anna, de la catedral de Chartres els dos millors són la Trobada davant la Porta Daurada i Naixement de la Mare de Déu , que féu per encàrrec de Jean de Beauce, un dels arquitectes d’aquesta catedral, del 1519 al 1525

Fill de Clotari I, es repartí el reialme franc amb els seus germans Guntram I i Khilperic I Establí la capital a Metz i lluità sovint contra els àvars El 566 es casà amb Bruniquilda , filla d’Atanagild, rei dels visigots, la qual atià les lluites en el seu germà Khilperic Arribà a conquerir Nèustria, però morí assassinat per dos sicaris de Fredegunda, amant de Khilperic

Muller de Šamši-Adad V , exercí la regència 809-806 aC durant la minoria del seu fill Adad-nirari III 809-782 aC Una llegenda, recollida pels autors clàssics, la fa muller de Ninos, li atribueix els famosos jardins penjants de Babilònia i la considera una gran guerrera, vençuda, però, a l’Índia després de quaranta-dos anys de regnat, deixà la corona al seu fill Ninia

Deixeble d’Enric Borràs Es dedicà a papers tràgics i de grand-guignol Treballà en català i en castellà, a la península i a l’Amèrica Llatina Interpretà dos dels seus èxits més destacats — L’idiota i El místic 1926— al cinema, dirigit per Joan Andreu El 1968 li fou retut un gran homenatge al Teatre Romea de Barcelona, escenari d’importants èxits seus Residí a Madrid

Actiu des del 1401, dels anys 1413 i 1423 daten dos mapamundis firmats amb el seu nom i conservats a París i a Florència De l’any 1428 hi ha un altre mapamundi, conservat a Istanbul, amb el nom de Joan de Viladesters No se sap el parentiu entre ambdós, i és també molt problemàtica l’atribució a algun d’ells d’alguns altres mapamundis conservats