Resultats de la cerca

Desconeixem l’indret on era situada aquesta església, de la qual tenim referències gràcies al document del 1049 en què el comte Artau I vengué el castell d’Arcalís a Brocard, fill del vescomte Guillem, on l’església de Sant Joan de Sus apareix com una de les afrontacions territorials, per l’oest, d’aquest castell, després de passar el riu Noguera, venint del castell d’Arboló Poc temps després, el 1054, el mateix Brocard donava el castell d’Arcalís a la canònica de Santa Maria de la Seu, i un cop més, l’església de Sant Joan de Sus era un dels límits, per l’oest, de l’alou objecte de la donació

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a París, on completà la seva formació musical El 1971 debutà com a Amor Orfeo ed Euridice al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença i l’any següent interpretà a Grenoble el paper de Mélisande El mateix 1972 es presentà al Sadler’s Wells de Londres, fet que significà l’inici de la seva carrera internacional Tanmateix, les seves actuacions fora de França són puntuals A més de Londres, ha cantat a Mont-real, on es presentà el 1984 com a Susanna Les noces de Fígaro Ha enregistrat nombrosos discos, especialment de cançó…

Estudià als conservatoris de Tolosa i de París El 1933 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Louise G Charpentier i dos anys més tard ho feu a Amsterdam com a Mélisande, paper que interpretà successivament en diversos teatres europeus i també a San Francisco Entre el 1933 i el 1956 actuà de manera ininterrompuda a l’Òpera Còmica, on el 1943 fou Zerbinetta en l’estrena francesa d' Ariadne auf Naxos L’any 1950 hi estrenà Bolívar , de D Milhaud El 1937 es presentà al Covent Garden i el 1946 ho feu a l’Òpera de Chicago, on cantà La Traviata i interpretà el paper de Micaela Carmen…

Després d’haver estudiat música a França, es graduà al Conservatori Verdi de Milà De retorn a París, perfeccionà la seva tècnica i debutà amb el paper de Mélisande al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Com a membre de l’Òpera Còmica de París actuà en diverses gires El 1974 debutà al Palais Garnier amb Diàlegs de Carmelites , escenari on actuà de manera pràcticament ininterrompuda al llarg de més de deu temporades El 1981 hi estrenà El gran macabre , de G Ligeti El 1986, i parcialment apartada dels escenaris com a cantant, assumí la direcció del Théâtre de Paris, des d’on…

Estudià cant a Frankfurt, on fou deixebla d’A Kohmann Debutà el 1920 a Heilbronn amb Undine , d’A Lortzing Formà part de la companyia del teatre d’òpera d’Aquisgrà 1922-28 i de Hannover 1928-33 Després d’un any a Dresden, ingressà a la Staatsoper de Berlín, on romangué fins el moment de la seva retirada dels escenaris 1957 El 1936 debutà al Covent Garden de Londres interpretant l’Eva d' Els mestres cantaires de Nuremberg , i hi tornà en temporades successives amb papers d’òperes de R Strauss, WA Mozart i R Wagner El seu repertori inclogué ocasionalment personatges d’òperes de Cajkovskij i G…

Fou mestre de capella i organista de l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, on tingué com a deixeble Àngel Rodamilans Posteriorment guanyà les oposicions de mestre de capella a la catedral de Barcelona, on romangué des del 1892 fins poc abans del 1912 Fou un dels primers autors que conrearen un nou llenguatge en l’àmbit de la música religiosa Les obres sacres ocupen gran part del seu catàleg, algunes de les quals gaudiren d’una certa popularitat, com el Te Deum laudamus , la Misa pastoril , concebuda encara dins l’estètica del segle XIX, i diverses composicions de…

Estigué actiu a Stockport i Manchester, on fou nomenat organista de la Collegiate Church el 1767 Compongué nombroses obres religioses, que agrupà en el recull A collection of Psalm Tunes, Anthems, Hymns and Chants 1766 Almenys dos dels seus fills foren músics professionals Robert Wainwright 1748 - 1782, que substituí el seu pare com a organista a Manchester i que més tard es traslladà a Liverpool, on es distingí com a compositor de sonates per a teclat amb acompanyament, i el seu germà petit Richard Wainwright 1757 - 1825, que ocupà successivament els llocs vacants deixats per Robert a…

Estudià a la Universitat de Cambridge, on es graduà l’any 1607 Més tard ingressà com a cantor al cor de la catedral de Saint Paul de Londres, on estigué actiu entre el 1618 i el 1622 També fou mestre de capella del Christ’s Hospital de la mateixa ciutat Publicà la primera collecció anglesa de cànons a diverses veus amb el títol Pammelia Londres, 1609, i edità una collecció d’arranjaments de salms que gaudí d’una gran difusió en el seu temps, The Whole Booke of Psalmes Londres, 1621 Com a compositor, escriví diversos anthems , motets i fantasies per a consort de violes En alguna de les seves…

Es formà a Oxford, on ingressà vers el 1540 i on set anys més tard hi obtingué la graduació El 1561 es convertí en el responsable del cor d’infants de la capella reial anglesa, en la qual havia ingressat alguns anys abans Una bona part de la seva producció dramàtica fou escrita per a nens cantors Tan sols s’ha conservat una d’aquestes obres També cultivà la poesia, gènere en què destacà per la publicació pòstuma de la collecció The Paradyse of Daynty Devises 1576 Fou un dels primers compositors anglesos que conreà el madrigal La seva obra musical coneguda inclou dues peces de polifonia…

Essencialment autodidacte, durant els anys seixanta collaborà amb músics de rock de Londres, com ara Mick Jagger i Eric Clapton El 1969 s’installà als Estats Units, on entrà al grup Lifetime de Tony Williams El mateix any inicià la seva collaboració amb Miles Davis i enregistrà In a Silent Way i Bitches Brew El 1971 fundà la Mahavishnu Orchestra, que fonia jazz , rock i música hindú Durant la segona part dels setanta se centrà en el grup Shakti, on tocava la guitarra acústica Més endavant feu molts concerts amb duo o trio de guitarres, especialment amb Paco de Lucía A part del seu…