Resultats de la cerca
Es mostren 7880 resultats
viratge càrving
Esport
Viratge molt tancat que hom efectua clavant el cantell dels esquís o de la planxa de neu de manera molt marcada, sense derrapar, i amb el cos inclinat cap al costat cap a on hom gira.
cobítids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels cipriniformes, que inclou peixos de cos allargat i lleugerament comprimit, amb tres o quatre parells de barbes, propis d’Euràsia i d’Àfrica, com els llopets de riu.
ganivet
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels lamel·libranquis, de la família dels solènids, d’uns 12-13 cm i de cos molt allargat, cobert per dues valves de forma cilíndrica molt primes i que no tanquen als extrems.
Habita, colgat, en els fons llimosos en profunditats d’1 m, com a màxim És comú als Països Catalans, on hom en fa un gran consum, tant en fresc com en conserva
círvia

Círvia
NOAA (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot assolir 90 cm de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.
És una forma depredadora que s’alimenta de peixos, persegueix moles de sardina, verat i peixos voladors i és de costums pelàgics i bona nedadora La seva carn és molt saborosa És originari i propi de l’Atlàntic càlid i penetra a les costes mediterrànies
rosèola
Patologia humana
Erupció cutània formada per taques de color rosat, localitzades preferentment al voltant del llombrígol, els braços, els palmells de les mans i les plantes dels peus, però que també poden ésser repartides per tot el cos.
És comuna a diversos estats morbosos i característica de malalties com la sífilis en el seu període secundari o del començament del període d’estat de la febre tifoide
rosalia alpina

Rosalia alpina
Aah-Yeah (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids, d’uns 20 a 40 mm de longitud, longicorni, amb el cos apelfat de colors grisos o blaus, entre els quals ressalten taques negres envellutades.
És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa
beloniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que comprèn individus de cos molt allargat, mancats de radis espinosos a les aletes, amb la línia lateral ínfera, les escates cicloides i les aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
Alguns representants, com les agulles, posseeixen mandíbules llargues i aletes pectorals relativament petites D’altres, com el trumfau, amb les mandíbules més curtes i les aletes més grosses que els precedents, són capaços de saltar força fora de l’aigua Uns altres, com el Dermogenys pusillus , tenen la mandíbula superior curta i la inferior llarga, i són capaços de vols rasants damunt la superfície de l’aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals D’altres, encara, els veritables peixos voladors, aconsegueixen de planar en saltar fora de l’aigua gràcies a un…
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els predadors…
escarabat de cuina

Femella i mascle de l’escarabat de cuina
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels blàtids, d’uns 3 cm de llargària, amb el cos deprimit i el cap amagat sota el protòrax, que és gros i té forma d’escut.
Les potes són molt llargues Omnívors, nocturns, lucífugs i incapaços de volar, estan adaptats a la vida en els estatges humans, on ocupen els soterranis, les bodegues o bé s’amaguen sota els mobles, etc Són molt comuns als Països Catalans
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible