Resultats de la cerca
Es mostren 1090 resultats
reacció de Friedel i Crafts
Química
Reacció d’alquilació o acilació d’un compost aromàtic per un halogenur d’alquil o d’acil que té lloc en un solvent apròtic per acció del clorur d’alumini anhidre: .
L’etapa inicial de la reacció és la formació d’un complex iònic de l’halogenur i del AlCl 3 el C unit a l’halogen esdevé aleshores positiu i dóna lloc a la substitució electrofílica Com més elevat és el caràcter nucleofílic del compost aromàtic, més fàcilment reacciona L’alquilació és reversible i dóna generalment productes polisubstituïts com que el AlCl 3 és regenerat, hom pot utilitzar-lo en quantitats catalítiques En l’acilació, per contra, el AlCl 3 complexa la cetona formada i cal utilitzar-lo en quantitats equimolars Aquesta reacció té molta relació amb les de Gattermann-Koch i de…
Bengt Ingemar Samuelsson
Bioquímica
Bioquímic suec.
Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids biliars i les prostaglandines…
deuteri
Química
Núclid d’hidrogen, de símbol D; és el segon, per ordre de massa creixent.
Fou descobert el 1932 pels nord-americans Edward Roger Washburn i Harold Clayton Urey, que l’extragueren de l’aigua pesant també és anomenat hidrogen pesant Sota la pressió normal bull a -249,5°C i es fon a -254,5°C És obtingut a 500°C reduint l’aigua pesant pel magnesi hom obté l’hidrogen mixt HD per descomposició de l’aigua pesant per hidrur de liti LiH + D 2 O →LiOD + HD té les mateixes propietats que l’hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions A més de l’aigua pesant és conegut un peròxid, D 2 O 2 , els àcids DF, DCl, DBr, DI i uns altres cossos en els quals…
osmi
Química
Element metàl·lic de transició, pertanyent al grup del platí, descobert el 1804 per S. Tennan.
Té el nombre atòmic 76, el seu pes atòmic és 190,2 i és constituït per set isòtops naturals estables Presenta les nou valències entre 0 i +8, i més generalment +3, +4, +6 i +8 Es fon a 3 045°C i bull a 5 027°C Es troba a la natura en estat metàllic, aliat amb l’iridi en forma d’ iridosmina o osmiridi segons les proporcions relatives d’ambdós elements Presenta propietats diferenciades respecte als altres elements del grup del platí per la relativa facilitat amb què és atacat per l’oxigen, amb formació del tetròxid OsO 4 És atacat difícilment pels àcids forts o l’aigua règia,…
aldehid
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
(carbonil unit a un hidrogen).
Segons les regles de nomenclatura de la IUPAC, els aldehids alifàtics RCHO es designen afegint al nom de l’hidrocarbur RCH₃ el sufix -al , tot preservant la n etimològica p ex metà →metà- n -al, i els aldehids amb el grup funcional directament fixat a un sistema cíclic, afegint el sufix -carbaldehid al nom d’aquest Exemples 2-metilbutanal CH₃CH₂CHCH₃CHO ciclopentacarbaldehid Això no obstant, si la molècula conté un altre grup prioritari en nomenclatura, els aldehids es designen amb el prefix formil - Exemple àcid p -formilfenilacètic Quan l’àcid RCOOH porta un nom trivial, l’aldehid RCHO pot…
Metabolisme dels lípids
Després d’ésser absorbits en la mucosa intestinal, la major part dels lípids són reagrupats a l’interior de les cèllules superficials d’aquesta mucosa en forma de quilomicrons, els quals estan constituïts bàsicament per triglicèrids, fosfolípids i colesterol Els quilomicrons són drenats inicialment per la limfa, però després d’uns minuts són abocats a la circulació sanguínia, on romanen en concentracions elevades durant unes dues o tres hores després dels àpats La depuració dels quilomicrons de la sang depèn de dos mecanismes En un d’ells intervé un ferment sanguini que té la capacitat de…
sofre
Sofre natiu sobre ofites
© Fototeca.cat
Química
Element no metàl·lic, de nombre atòmic 16, que pertany al grup VIA de la taula periòdica o dels calcògens.
És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…
taurina
Bioquímica
Aminoàcid sulfònic que és present a la bilis associat amb els altres àcids biliars.
salificar
Química
Substituir (àtoms d’hidrogen o grups hidroxil) per metalls o per radicals àcids, respectivament.
reacció de Schmidt
Química
Reacció de degradació d’àcids carboxílics, apropiada per a la síntesi d’amines primàries.
Hom la porta a terme agitant una solució d’un àcid carboxílic en sulfúric concentrat, amb una solució clorofòrmica d’azidur d’hidrogen àcid hidrazoic Dóna rendiments superiors a les reaccions de Hofmann i de Curtius, però té l’inconvenient de la perillositat de l’azidur d’hidrogen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina