Resultats de la cerca

S'establí a Sevilla, on dugué a terme quasi tota la seva producció, molt abundant, basada en l’estudi del natural Una execució acurada i harmoniosa i unes expressions contingudes, no gens efectistes, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre per la moderació Cal esmentar-ne Sant Cristòfor 1597 església del Salvador, Sevilla, el Crist de la Clemència 1603 catedral de Sevilla, el Sant Domènec penitent 1605 Museo de Santa Cruz, Sevilla, el retaule de San Isidoro del Campo, a Santiponce 1609, una part del retaule de San Miguel, de Jerez 1617, i la Immaculada , de la…

Les seves preocupacions polítiques es reflecteixen en els seus estudis sobre art contemporani La última vanguardia 1967, Autocrítica del arte 1971 Collaborà en les revistes Triunfo , Aujourd’hui , Cuadernos Hispanoamericanos , etc

Doctorat a la Universidad Complutense de Madrid 1977, és catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona des de l’any 1988, on ha desenvolupat una línia de recerca sobre la producció i el comerç d’aliments en l’antiguitat Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques, entre les quals les del Monte Testaccio a Roma Dirigeix també el projecte sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg, el projecte Amphoren aus Xanten i la secció d’epigrafia llatina del projecte Corpus International des Timbres Amphoriques de la Union Académique Internationale Entre les seves publicacions cal fer…

Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l’any 1962 A…

Fou el primer president de l’Esport Ciclista Cornellà 1993-2000 Des d’aquest càrrec organitzà diverses arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà de Llobregat, diverses curses de tàndems en collaboració amb l’ONCE i proves femenines

Debutà la temporada 2000-01 amb el Granada i jugà també amb el Teruel i el Puer-to Real Formà part del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 2008-09 Disputà la Lliga europea amb la selecció espanyola Posteriorment jugà al Saragossa

Desenvolupà una part de la seva carrera a Catalunya Amb el CN Banyoles es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1978, quatre amb timoner 1983, quatre sense timoner 1983, esquif 1984 i vuit amb timoner 1984 En l’àmbit internacional, participà en disset Campionats del Món i guanyà diverses medalles en diferents categories or en vuit amb timoner 1979 i dos sense timoner 1993 plata en vuit amb timoner 1977 i doble scull 1989 bronze en vuit amb timoner 1980, 1981, 1982, dos sense timoner 1985 i quatre sense timoner 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on guanyà una medalla de…

S’inicià a l’Artilene de Sabadell i, a disset anys, arribà a l’Hoquei Club Sentmenat, amb el qual debutà a divisió d’honor la temporada 1969-70 Excepte una temporada en el Club Patí Vic 1975-76, sempre jugà al Sentmenat, amb el qual fou subcampió de la Recopa d’Europa el 1980, el mateix any que es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió a la Copa de les Nacions de Montreux 1973 Dirigí una temporada el Club Hoquei Lloret i el Blanes Hoquei Club a primera divisió

Format a les catego-ries inferiors del Futbol Club Barcelona, arribà a la filial la temporada 1986-87 Un any després feu el salt al primer equip, en què jugà 20 partits i marcà 2 gols Després passà pel Real Oviedo 1988-89 i pel Logronyès 1989-91 El Barça el repescà la temporada 1991-92, en què guanyà la Lliga i la Copa d’Europa Posteriorment jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà una Copa del Rei 2000 Fou internacional en sis ocasions amb la selecció espanyola, i marcà un gol Fou director esportiu a l’Espanyol i entrenà els juvenils de la Damm 2012 Rebé la…

L’estiu del 1967 fitxà pel FC Barcelona, provinent del Sevilla CF, i romangué al club fins al començament de la temporada 1968-69, que marxà al Saragossa Jugava d’extrem dret i amb el Barça disputà 41 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1968