Resultats de la cerca

Aquesta torre es creu que fou l’origen de l’actual ciutat de Vilafranca Possiblement existia al segle X El nom de la torre sense cap mena de dubte fou pres d’un nom personal d’algun dels repobladors de la zona L’antropònim Dela era corrent en aquella època en el sector del Penedès, com ho demostra un document de l’any 981, en el qual un dels marmessors de Galí, l’iniciador de la dinastia dels Santmartí, hi figura amb el nom Delano Aquest personatge podria ser el fill d’un tal Dela, que firmà la dotalia que feu el comte Sunyer per la seva muller Aimildes al començament del segle X Un document…

Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera dit Hospital de Castelltort el seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi de Déu i dels seus collaboradors

Combaté l’exèrcit borbònic durant la guerra de Successió Actuà al servei de Sebastià Dalmau en l’expedició del diputat militar Berenguer en l’afortunada acció de Caldetes Maresme Participà en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per Felip V 1713-14

Una part de les terres són regades pel canal de l’esquerra de l’Ebre El 1154 fou donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona al bisbe i als canonges de Tortosa L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Oliva

Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida

El castell de Xalamera , concedit als templers per Ramon Berenguer IV, esdevingué el centre de la comanda de Xalamera , la qual passà el 1317 als hospitalers, dins la castellania d’Amposta Li fou unida la comanda de Bellver, i tingué comanadors propis fins a la fi del s XVIII

Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia

Era filla de Ramon Berenguer V, comte de Provença En casar-se 1234, no fou feta hereva de Provença El 1258 Jaume I li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil

Filla del rei Ramir I, fou casada amb el comte Ermengol III, de qui fou la tercera muller El 1067, ja vídua, féu donació a Ramon Berenguer I de Barcelona del castell de Pilzà Ribagorça i de la tercera part del de Purroi, que havia heretat del marit

Passà als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius La baronia d’Orís fou adquirida per Blanca Desbull en morir el seu fill Berenguer d’Orís i Desbull, senyor útil del castell d’Orís, quan el 1396 comprà el domini directe i alodial del terme d’Orís al comte de Foix