Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
cala Vedella
Cala
Cala de la banda de ponent d’Eivissa, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, bastant profunda.
Té platja concorreguda i urbanitzacions Cala Vedella
Can Pis
Partida
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), a la parròquia de Sant Francesc de Paula.
Can Pere Botja
Partida
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
plana de s’Argentera
Zona del terme municipal de Santa Eulàlia del Riu (Eivissa), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta.
En aquest indret són conegudes des d’antic mines de plom, que a la fi del s XIX ocupaven més de dos-cents treballadors distribuïts en nou mines, amb una producció global de 1 000 t de mineral l’any
s’Espalmador
Illa
Illa situada al nord de Formentera, la més gran de les nombroses illes pròximes a Eivissa i Formentera.
Té 2 925 m de llargària, 800 m d’amplada i 22 m d’alt La volten les illes més petites des Porcs, de sa Torreta, de Castaví i de s’Alga A la costa té una inflexió anomenada sa Torreta i l’anomenat racó de s’Alga, que és l' ancoratge o fondejador de s’Espalmador La punta des Pas o de ses Savines n'és l’extrem meridional Hi ha una torre del 1749 Forma part del municipi de Formentera Ha estat declarada, juntament amb s’Espardell, espai natural de protecció oficial
punta Roma
Cap
Cap de l’extrem meridional de l’illa d’Eivissa, a ponent de la punta de ses Portes.
sa Revista
Llogaret
Venda i grup de cases, amb una capella, a la parròquia de Sant Francesc de ses Salines (Eivissa).
es Racó de s’Alqueria
Partida
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
es Racó
Partida
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), dins la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina