Resultats de la cerca
Es mostren 1143 resultats
falsetista
Música
Terme aplicat als cantors masculins que interpreten les parts agudes de la polifonia gràcies al desenvolupament monotímbric de la seva veu de falset, desvinculada de la base natural de la veu de pit.
Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la pèrdua de…
schola cantorum
Música
En l’Alta Edat Mitjana, escola de cant al servei de la litúrgia romana.
Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava…
Lluís Galiana i Cervera
Literatura catalana
Poeta, prosista i erudit.
Vida i obra Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis de València i Oriola Autor d’una obra extensa —majoritàriament perduda— a pesar de la seva curta vida, publicà comentaris a obres de fray Luis de León València 1765 i fray Luis de Granada València 1769 i 1771, i mantingué una variada correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre qüestions lingüístiques, literàries iculturals L’epistolari fou publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1924 És destacable la…
pau de Catània
Història
Tractat de pau signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI, el 1372.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis del Casal de Barcelona, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III
el Toro

el Toro
Juan Carlos (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de parla castellana del País Valencià.
És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al secà hom conrea…
Salern
La badia i la ciutat Salern
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre segle V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i…
Marco Polo
Història
Viatger venecià.
Acompanyà el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo a l’ambaixada prop del gran kan mongòlic Khublai Kan , encarregada per Gregori IX Fets a la mar 1271 a Laiazzo l’actual Ayas, al golf d’Alexandreta, travessaren l’Armènia i, per Acre, Täbrīz i Kermān, arribaren al golf Pèrsic Des de Pèrsia, passaren per Pamir i el desert de Gobi —regions ignorades pels europeus— i arribaren, a través de les vastes estepes mongòliques, als confins de Catai Xina i, finalment, a Pequín 1275 Protegits pel gran kan, durant els setze anys de sojorn els foren confiades missions importants al Yunnan, al…
Miquel López
Música
Compositor i organista.
Vida i obra Ingressà com a novici l’any 1684, i fou monjo profés el 1686, a l’abadia de Montserrat, després d’haver-se format a l’ Escolania des del 1678 o el 1679 fins al 1684 Sembla que fou deixeble de Joan Cererols i de Joan Garcia Continuà els seus estudis al monestir de San Martín de Madrid 1686-96 Fou mestre de capella i de l’Escolania de Montserrat en un període del 1697 al 1720, que alternà com a organista de San Benito del Real de Valladolid 1705-15 El 1722 fou nomenat prior d’Alcanyís La seva producció s’emmarca en l’evolució de l’obra de Cererols i contribuí a la consolidació del…
,
butlla de la Croada

Dispensa eclesiàstica atorgada el 1808 pel comissari general de la croada a favor d’Anton Aulet per a poder menjar carn i ous els dies de quaresma de l’any següent
Arxiu Històric de Girona
Concessió lliurada en forma de butlla (o sovint de breu) per la Santa Seu, a petició de diversos sobirans hispànics.
Concedia indulgències, indults, dispenses, gràcies i exempcions similars a les atorgades als croats als qui contribuïssin a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans Gelasi II n'atorgà una a Alfons I d’Aragó per a la conquesta de Saragossa 1118 Calixt II a Ramon Berenguer III de Barcelona en les empreses contra Tortosa i Lleida 1122 Eugeni III a Ramon Berenguer IV per a la conquesta de Tortosa 1148 Innocenci III a tots els reis que prengueren part en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 Gregori IX a Jaume I de Catalunya-Aragó per la conquesta de València…
Biblioteca Pública de València
Biblioteca que depèn de la Generalitat Valenciana, fundada el 1979 i amb seu al Creuer de l’Antic Hospital de València.
En fou l’antecessora, i el nucli principal, l’antiga Biblioteca Municipal de València, que depenia de l’ajuntament i que teniua la seu a la casa de la ciutat Adquirí l’estatut de biblioteca pública al principi del s XX Gràcies a la gestió del bibliògraf Josep-Enric Serrano i Morales foren aconseguits donatius importants de colleccions especialitzades el 1905 hi fou incorporada la de Joan Churat i Sauri 1835-94, i el 1907 la de Salvador Sastre i Nadal 1848-1905, d’uns 1 600 volums cadascuna, en general d’edicions rares i antigues El mateix Serrano i Morales llegà la seva biblioteca, que fou el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina