Resultats de la cerca

El seu objectiu principal és difondre un pensament polític d’arrel sobiranista i democràtica La fundació promou activitats relacionades amb l’estudi i el desenvolupament del pensament polític, social i cultural dels Països Catalans

Membre de l’Esbart de Vic, publicà poemes a La Veu del Montserrat , La garba montanyesa 1879 i Llibre de l’amor 1882, entre els quals destaquen Lo covard 1877, Al jovent de Catalunya 1878, Lo plant d’en Bac de Roda 1878, l’obra més coneguda, Sospirs 1879, Jehovà 1879, Esparses i Amor La seva producció fou recollida pòstumament a Poesies 1881, amb un pròleg de Jaume Collell

S'installà a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia 1793-1817 Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d’instruments de cordes, motets, etc

De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics El Examen 1868 i El Siglo XX El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí El Eco de la Patria Conservador primer i liberal de Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social Cartas a Emilio segona edició del 1865, Retrato histórico de Francisco II 1867, Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I 1871, la novella de costums A bordo del vapor Guipúzcoa 1872, Historia de los voluntarios…

Funcionari francès sota l’Imperi, continuà la seva activitat durant l’administració savoiana Amb la Nemaïda o siá lou trionf dai Sacrestan 1823, renovà el teatre burlesc occità amb una truculència que escandalitzà els seus contemporanis Contràriament, Lou fablié niçard 1823 palesa un cert caràcter moralitzador

Format a l’escola de Sant Carles 1767-76, d’on esdevingué després acadèmic Féu pintura religiosa i, sobretot, de flors El 1781 establí a Ribesalbes una important fàbrica de ceràmica, i el 1799 esdevingué director de la de l’Alcora, sense perdre la propietat de l’altra

Aconseguí una pensió per a anar a Roma 1872, on pintà Odalisca També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor 1875, Diputació Provincial de València És autor també d' Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies Diputació Treballà en molts de cartons per a tapissos Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostella, on pintà el sostre del paranimf de la universitat

Format a València i a Madrid, on fou premiat per l’Academia de San Fernando 1772, entitat de la qual fou membre Fou també acadèmic de Sant Carles 1781 Director de gravat de l’Academia de México 1786, féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i illustrà llibres, com el Viaje de España , de Ponz

Format a l’Academia de San Fernando Presentà obres a diverses exposicions oficials del 1860 al 1871, on obtingué diversos guardons Té obres de temàtica encara neoclàssica i d’altres de realisme anecdòtic, així com retrats i, sobretot, natures mortes que segueixen el model holandès del s XVII

Publicà un mètode de cornetí i fiscorn 1826, un altre de baix profund 1866 i Método completo de flauta 1867