Resultats de la cerca

Fundat el 1981, nasqué impulsat per un grup d’atletes afeccionats a les curses de cros i de fons Participa a la Lliga Catalana de clubs malgrat que no disposa d’installacions pròpies Té escola d’atletisme, d’on sorgiren marxadors com Maria Vasco, David Márquez i Beatriz Pascual, o el corredor d’obstacles Marco Antonio Cepeda, tots ells internacionals Utilitza les installacions de l’estadi municipal de beisbol de Viladecans

Estudià a Oxford i intentà d’ésser actor Fracassà i ingressà a l’exèrcit malgrat tot, la seva passió pel teatre el decidí a dedicar-s’hi com a autor Les seves obres miren d’apartar-se de les formes més comunes del teatre anglès del s XVII Conreà la tragèdia heroica amb Don Carlos 1676 i The Orphan 1680 Altres obres seves són Alcibiades 1675 i Venice Preserved 1682

Amant de Pere I de Castella des del 1352, amb la seva influència a la cort aconseguí càrrecs importants per a la seva família Malgrat les esposalles solemnes amb Blanca de Borbó 1353 i amb Joana de Castro 1354, el rei jurà davant les corts de Sevilla 1362 haver-se casat secretament amb María 1352 i, per tant, llurs fills Alfons, Beatriu, Constança i Isabel foren declarats hereus de Castella

Celebrà dues temporades teatrals al Teatre Eldorado 1911-12, per a la qual comptà amb una subvenció de 30 000 pessetes de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol 1912-13 Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix , de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí , d’Apelles Mestres, Senyora àvia vol marit , de Pous i Pagès Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes

Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Fill de Dagobert I , per satisfer els austrasians s’installà a Metz 634 i, tot i succeir el seu pare en el regne d’Austràsia, deixà l’exercici del poder al majordom de palau, Grimoald, del qual adoptà el fill Khildebert Més tard tingué un fill propi, Dagobert II , el qual designà com a successor, malgrat l’oposició de Grimoald Fundà els monestirs de Stavelot i de Malmédy i fou canonitzat

Deixeble d’Albani, la seva obra denota una clara influència de l’escola dels Carracci, bé que evolucionà gradualment vers la fórmula rafaelesca, sobretot pel que fa a la perfecció del dibuix Malgrat la seva filiació barroca, manifesta una inclinació vers les formes amanerades i simples, pròpies del classicisme patètic De la seva producció cal esmentar els quadres d’altar i els frescs La Divina Saviesa ~1629-33, Palazzo Barberini, Roma

Influït, entre d’altres, per Leopardi, Espronceda i Lord Byron, d’aquest darrer imità sovint el sarcasme i l’escepticisme, alhora que aplicava una tendresa ingènua als poemes amorosos Malgrat haver mort prematurament, influí de manera considerable sobre el Romanticisme brasiler La seva obra lírica és aplegada a Lira dos vinte anos 1853 Escriví narracions a la manera de Hoffmann Noite na Taverna 1873, i un drama Macário

Nomenat primer ministre pel nabab Šuḫa al-Dīn, es revoltà 1740 contra el fill i successor d’aquest, a qui usurpà el tron En produir-se la desmembració de l’imperi mogol, aconseguí d’independitzar-se de l’emperador Muḥammad Shāh mort el 1748 S'oposà a la penetració britànica a l’Índia 1741-56, malgrat que obtingué permís de la Gran Bretanya per a fortificar Calcuta 1742

Es formà a Düsseldorf, Munic i París Descobrí Il Veronese a Venècia, i des del 1855 gairebé sempre residí a Roma, on assimilà la tradició clàssica, i a Viena 1873-79 Pintà retrats, sota la influència de la pintura italiana del s XVI, i grans composicions mitològiques Malgrat ésser molt representatiu de la mentalitat del Romanticisme tardà, la seva obra fou, ja en vida, objecte de grans controvèrsies