Resultats de la cerca
Es mostren 1430 resultats
Castell de l’Espluga de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte d’Urgell la potestat sobre una sèrie de castells i llocs de la vall…
Sant Marc de les Conilleres (Castellví de la Marca)
Art romànic
El 1222 fou atorgada una carta de franquícia per Guillem de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada als habitants de puig d’Espill i de la Conillera, establerts al terme de Castellví de la Marca Aquest document ens informa d’un reduït nombre de persones que en aquest lloc, sens dubte, tenien capella En el nucli actual de cases conegut per la Conillera Grossa hi havia una capella dedicada a sant Marc evangelista Es creu que es trobava situada entre les cases de Cal Pascol i Cal Curt de dita barriada Una petita finestra de mig punt i una mena de campanaret de pedra ben polida…
Tomàs Villarroya i Sanz
Literatura catalana
Poeta.
Fill de comerciants, estudià a les Escoles Pies, exercí un quant temps el comerç i el 1839 es llicencià en dret a València 1839 Compartí despatx d’advocat amb Pere Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real Plana Baixa i jutge de Montcada de l’Horta 1844-54 Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, entre el 1840 i el 1841 publicà consecutivament al Diario Mercantil de Valencia i a El Liceo Valenciano quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó , ha estat sovint considerat com l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria 1833 de BC Aribau, de la qual sembla mostrar…
,
Castell de Barberà del Vallès
Art romànic
Situació Vista exterior d’aquest castell, ara convertit en masia J M Masagué El castell de Barberà, edificat al capdamunt d’un suau tossal, al marge dret del riu Ripoll, és situat al nord-est del terme de Barberà del Vallès, molt a prop del terme veí de Santa Perpètua de Mogoda Es pot dir que és immers en un polígon industrial Actualment és en procés de restauració i dedicat a escola taller Mapa L36-15392 Situació 31TDF285964 Podem accedir-hi des de Ripollet per la carretera que uneix aquesta població amb Santiga quilòmetre 3,2, carrer de la Serra de la Salut i avinguda del Castell, i des de…
Sant Pere dels Torrents
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Sant Quirze de la Serra (Vallès Occidental), que el 1215 pertanyia als Montcada.
baronia de Gialfamuto
Geografia històrica
Jurisdicció feudal concedida a Sicília el 1702 per Felip V de Castella a Àlvar de Montcada i Percolla.
el Poblenou del Pi
Llogaret
Llogaret del municipi de València, al N de la ciutat, vora la carretera de Montcada, prop de Borbotó.
baronia de Favara
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392 a Guillem Ramon de Montcada, comte de Caltanissetta, per confiscació als Chiaramonte.
Li fou confiscada el 1397 per traïdoria, i fou lliurada 1398 a Emili de Perapertusa Passà als De Marinis, i el 1559 fou elevada a marquesat, que passà als Pignatelli, ducs de Monteleone
Gastó VI de Bearn
Història
Vescomte montcadí de Bearn, d’Oloron i de Gabardà, baró de Montcada (1172-1215) i comte de Bigorra.
Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn, fou posat per la seva mare sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó, al qual, arribat a la majoria d’edat, renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i més tard per Bigorra, que li aportà en dot la comtessa Peronella Fou també un fidel aliat de Pere I el Catòlic i lluità al seu costat a Muret 1213 contra els croats de Simó de Montfort Després de la desfeta li calgué fer acte de submissió a l’Església abans de recobrar els seus estats
Anales de Economia
Economia
Revista d’economia fundada l’any 1941 a Madrid, òrgan de l’Instituto Sancho de Montcada del CSIC.
En la primera etapa defensa l’autarquia econòmica, i després ha oscillat entre el marginalisme de Vilfredo Pareto i un neokeynesianisme possibilista Entre els seus collaboradors s’han distingit Manuel de Torres i Ramón Carande
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina