Resultats de la cerca
Es mostren 1426 resultats
Nikolaj Vasil’evič Gogol’

Nikolaj Vasil’evič Gogol’
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor ucraïnès en llengua russa.
Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava A dinou anys es traslladà a Peterburg Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin al qual degué la idea de L’Inspector i d’ Ànimes mortes Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki ‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32, Soročinskaja Jarmarka ‘La fira de Soročinsk’, Večer nakanune Ivana kupala ‘La nit de Sant Joan’ i sis més Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor…
F’odor Vasil’evič Gladkov
Literatura
Escriptor rus, adscrit al realisme socialista.
Escriví Cement ‘Ciment’, 1925, allegoria de la consolidació de les noves relacions socials i de la disciplina socialista, que tracta de la construcció d’una fàbrica durant la guerra civil A la mateixa línia pertany Energija ‘Energia’, 1932-38 És autor també d’una trilogia autobiogràfica
Innokentij Petrovič Gerasimov
Geografia
Geògraf i pedòleg rus.
Fou cap del departament de geografia i cartografia de l’institut del sòl Dokucajev 1936-56, director de l’Institut de Geografia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Prengué part en moltes expedicions i fou qui internacionalitzà la geografia soviètica Les seves obres fonamentals tracten sobre gènesi i geografia dels sòls, geografia física, paleogeografia i geomorfologia Amb KK Markov féu 1939 el primer informe sobre història del període glacial al territori de l’URSS Des del 1957 fou president del Comitè Nacional de geògrafs soviètics El 1963 rebé, a Bulgària, el premi Dimitrov per la seva…
Dmitrij Andrejevič Furmanov
Literatura
Escriptor rus, capdavanter de la literatura soviètica; membre del PC des del 1918, participà en la guerra civil; d’aquesta experiència sorgí la novel·la Čapajev (1923), molt popular, on la narració històrica es combina amb el fons social.
Escriví, a més, les novelles M'atež ‘La revolta’, 1923-25 i V semnadcatom godu ‘L’any disset’, 1925
Afanasij Afanas’jevič Fet
Literatura
Poeta rus.
Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus
Khorlogiji Čojbalsan
Política
Polític i mariscal mongol.
Amb Sükhbaatar organitzà el partit comunista mongol 1918 El 1928 fou cap del govern revolucionari i contribuí a la creació de la República Popular de Mongòlia
Pavel Aleksejevič Čerenkov
Física
Físic soviètic.
Deixeble de SI Vavilov El 1934 descobrí i estudià exhaustivament l’efecte que porta el seu nom radiació de Cerenkov , la qual cosa li valgué, juntament amb IE Tamm i IM Frank, el premi Nobel de física del 1958 Anteriorment, pels seus treballs sobre radiació electrònica, rebé, també amb Tamm i Frank, el premi Stalin 1946
Roman Karmen
Cinematografia
Tècnic i realitzador cinematogràfic ucraïnès.
Operador durant la Guerra Civil Espanyola — Ispanija , 1939, Grenada, Grenada, Grenada moja ‘Granada, Granada, Granada meva’ 1967— rodà també a la Xina V Kitaje ‘A la Xina’, 1942, als fronts soviètics durant la Segona Guerra Mundial, al Vietnam Vietnam , 1954 a Cuba Pylajuščij ostrov , ‘L’illa ardent’, 1961 i a l’Amèrica Llatina Continente en llamas, 1971-73
Leonid Vitalovič Kantorovič
Economia
Matemàtiques
Economista i matemàtic soviètic.
Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna
Mikhail Ivanovič Kalinin
Història
Política
Revolucionari rus.
D’origen camperol, milità en la socialdemocràcia des del 1898, però es passà als leninistes i participà en la revolució del 1905 Malgrat la seva oposició als bolxevics durant la Primera Guerra Mundial, fou un dels fundadors del diari Pravda i un dels dirigents de la revolució del 1917 arribà a president del Praesidium 1938-46
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina