Resultats de la cerca
Es mostren 2024 resultats
Pietat Fornesa i Alviñà
Flors (1951), de Pietat Fornesa i Alviñà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Es formà a Llotja Barcelona 1932-36, i obtingué el títol de professora de dibuix el 1940, a València, on residia amb el seu marit, el compositor Joaquim Homs Tornà després a Barcelona Entre la seva obra sobresurten mig miler d’obres a l’oli sobre paper, especialment paisatges i natures mortes, amb una gran sensibilitat pel color, que palesen la influència de Hokusai i del fauvisme més pur Conreà també la illustració de llibres
Vicent Castell i Domènech
Pintura
Pintor.
Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma Bon colorista, practicà tots el gèneres dins la pintura a l’oli Segadors , Museu de Castelló de la Plana i conreà també l’aquarella Decorà l’església arxiprestal de Vila-real Obtingué medalles d’or a València 1909 i a Mèxic 1910 i la de Lo Rat Penat 1926 Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana
soia

Planta de soia
Hiro zip post (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles trifoliolades, de flors violades i de fruits en llegum.
És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es…
Sousse
Ciutat
Capital de la wilāya de Sousse, Tunísia.
Situada al S del golf de Hammamet, és un centre portuari i agrícola i un nucli industrial Exportació de fosfat, oli, espart, llana i sal de Monastir Correspon a l’antiga Hadrumetum , quarter general d’Anníbal Els aglabites segle IX bastiren sobre els fonaments d’una basílica paleocristiana un ribāṭ monestir sufí, un dels monuments islàmics més antics del Magrib Conserva vestigis romans d’unes termes i d’un teatre, i unes catacumbes cristianes segles II-III
Son Rapinya
Barri
Barri de Palma (Mallorca), al NW de la ciutat, més enllà del camí dels Reis, al llarg de la carretera de son Vida; forma pràcticament un sol nucli amb sa Vileta i Son Serra.
Sorgí durant la segona meitat del s XIX per la parcellació de la possessió de son Llull o son Rapinya Inicialment era un nucli de cases d’esbarjo L’església fou construïda a partir del 1880 hom hi venera la imatge a l’oli del Sant Crist des Set Cantons, del s XVI, abans a Palma el 1913 fou erigida en vicaria in capite , i el 1954, en parròquia El barri prosperà notablement amb la parcellació de son Quint
palestra
Història
Lloc destinat a efectuar la lluita.
A Grècia, aquest edifici, annex normalment al gimnàs a Roma, a les termes, fou primer una petita placeta amb el terra de sorra Posteriorment es convertí en un pati amb compartiments aptes per al lavatori i per a guardar-hi l’oli i els estris necessaris Arribà a constituir una edificació circumdada d’un peristil quadrat o rectangular amb pòrtic i columnes Ultra l’exercici i competició de lluita, la palestra comprenia també el pancraci i el pugilat
Gubbio
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino
gírgola d’olivera

gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
ricinoleïna
Bioquímica
Triricinoleat de gliceril.
Principal constituent de l’oli de ricí És un líquid transparent i incolor, de gust molt desagradable, que s’enfosqueix per acció de la llum i l’oxigen, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les llavors del ricí, i és emprada en la preparació de recobriments protectors, com a plastificant, lubrificant, en la preparació d’àcids grassos, i, en cosmètica i farmàcia, com a aromatitzant i agent tensioactiu
Antoni Galbien i Messeguer
Pintura
Pintor.
Es formà a Sant Carles, a San Fernando i a Roma Fou professor de dibuix a Ciudad Real 1866 i a l’escola de belles arts de Màlaga 1876 Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presentà el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858 , d’una acurada tècnica retratista Publicà un tractat de pràctica de dibuix 1812 i de dibuix geomètric 1890-91
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina