Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
Exemple de menú estàndard per a la dona embarassada
Un exemple de menú estàndard per a la gestant que abans de l’embaràs necessitava 13 racions i que, per consegüent, en necessita 15 a partir del segon trimestre, podria ésser el següent Desdejuni llet amb torrades, mantega i melmelada Un got gran de llet 1 ració grup lactis Unes tres torrades de pa 1/2 ració grup farinàcies Mantega per a untar 10 g grup greixos Melmelada per a untar grup compl sucres Esmorzar entrepà de pa integral amb pernil i un suc de taronja Panet integral gran uns 90 g 1 1/2 ració grup farinàcies Un tall gruixut de pernil dolç 1/2 ració grup carn Suc de taronja natural …
Exemple de menú estàndard per a la dona durant l’alletament
Un exemple de menú per a una dona que dóna el pit al seu fill, que abans de l’embaràs requeria 13 racions diàries i que ara en necessita 17, podria ésser el següent Desdejuni llet i entrepà de pernil dolç Un got gran de llet 1 ració grup lactis Un panet 1 ració grup farinàcies Dos talls de pernil dolç 1/2 ració grup carn Esmorzar iogurt i una pasta Un iogurt 1/2 ració grup lactis Un croissant 1/2 ració grup farinàcies Suc de taronja natural 1 ració grup fruites Dinar pèsols saltats, carn al forn amb patates, amanida i postres Pèsols saltats 1 ració grup farinàcies…
El Puerto de Santa María
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a la desembocadura del Guadalete i a la badia de Cadis.
Té vidrieries, salines i molins d’oli és port pesquer i d’exportació dels vins de Jerez de la Frontera Fou conquerit temporalment als moros per Ferran III de Castella 1250 i d’una manera definitiva per Alfons X de Castella És el port d’on sortiren moltes de les expedicions de la descoberta americana Conserva el castell de San Marcos s XIII i l’església de Santa María, d’estil gòtic s XIII, amb una façana barroca
Gubbio
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino
ricinoleïna
Bioquímica
Triricinoleat de gliceril.
Principal constituent de l’oli de ricí És un líquid transparent i incolor, de gust molt desagradable, que s’enfosqueix per acció de la llum i l’oxigen, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les llavors del ricí, i és emprada en la preparació de recobriments protectors, com a plastificant, lubrificant, en la preparació d’àcids grassos, i, en cosmètica i farmàcia, com a aromatitzant i agent tensioactiu
gírgola d’olivera

gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
Son Rapinya
Barri
Barri de Palma (Mallorca), al NW de la ciutat, més enllà del camí dels Reis, al llarg de la carretera de son Vida; forma pràcticament un sol nucli amb sa Vileta i Son Serra.
Sorgí durant la segona meitat del s XIX per la parcellació de la possessió de son Llull o son Rapinya Inicialment era un nucli de cases d’esbarjo L’església fou construïda a partir del 1880 hom hi venera la imatge a l’oli del Sant Crist des Set Cantons, del s XVI, abans a Palma el 1913 fou erigida en vicaria in capite , i el 1954, en parròquia El barri prosperà notablement amb la parcellació de son Quint
palestra
Història
Lloc destinat a efectuar la lluita.
A Grècia, aquest edifici, annex normalment al gimnàs a Roma, a les termes, fou primer una petita placeta amb el terra de sorra Posteriorment es convertí en un pati amb compartiments aptes per al lavatori i per a guardar-hi l’oli i els estris necessaris Arribà a constituir una edificació circumdada d’un peristil quadrat o rectangular amb pòrtic i columnes Ultra l’exercici i competició de lluita, la palestra comprenia també el pancraci i el pugilat
Antoni Galbien i Messeguer
Pintura
Pintor.
Es formà a Sant Carles, a San Fernando i a Roma Fou professor de dibuix a Ciudad Real 1866 i a l’escola de belles arts de Màlaga 1876 Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presentà el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858 , d’una acurada tècnica retratista Publicà un tractat de pràctica de dibuix 1812 i de dibuix geomètric 1890-91
Julià Grau i Santos
Pintura
Pintor.
Fill d’Emili Grau i Sala i d’Àngels Santos i Torroella, es formà a Barcelona La seva obra, d’un lleu expressionisme, seriós de color, és feta amb un gran coneixement de dibuix i de tècniques diverses Treballa tant l’oli com el dibuix, les aquarelles, el pastel i la terrissa Ha exposat a Barcelona, Alacant, París, Madrid, Conca, etc Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Medalla Ramon Rogent del Saló de Maig de Barcelona 1962
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina