Resultats de la cerca

De probable ascendència morisca, de jove conegué Fernando de Llanos, potser mestre seu És versemblant que tots dos s’establissin aviat a València i connectessin amb algun taller relacionat estèticament amb el de Paolo di San Leocadio, o fins i tot hi collaboressin Vers el 1500 s’ha relacionat la seva presència a Itàlia amb el Ferrante Spagnuolo esmentat el 1505 com a collaborador de Leonardo da Vinci en la decoració del Palazzo Vecchio de Florència, malgrat que la crítica sembla més inclinada a identificar-lo amb Llanos, amb el qual hom sap del cert que, el 1507, realitzà el retaule dels…

Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…

Vers el 775 capitanejà la rebellió dels saxons contra la dominació de Carlemany, però fou derrotat després de diverses campanyes i hagué de sotmetre's i convertir-se, amb el seu poble, al cristianisme 785

Principal autoritat del judaisme català al segle XIV Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomanaren qüestions jurídiques entre els jueus El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pentateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes Se n’ha…

Sostingué de primer un averroisme moderat De intellectu et daemonibus , 1492, però passà al tomisme De immortalitate animae , 1518 Comentà Aristòtil, plagià el Principe de Maquiavel en la seva obra De regnandi peritia 1523 i s’ocupà de problemes econòmics, des d’un punt de vista moral De divitiis , 1531

Monjo a Antioquia, fou nomenat després bisbe de Constantinoble 428 Deposat en el concili d’Efes 431, fou tramès novament al seu monestir, i després fou exiliat a l’Alt Egipte Es conserven fragments de les seves cartes i dels seus sermons, i el 1895 hom trobà una versió siríaca del seu Basar d’Heràclides

Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança 1416 per a tractar de la solució del Cisma d’Occident Bisbe de Vic 1423, prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi

Capeller, després d’ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l’AIT Secretari general de la federació d’ofici de tot Espanya Bakuninista i de l’Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l’AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880 Morí a la presó

És autor d’una cassida inclosa sovint al grup de les mu‘allaqa

El 1808 féu costat a Josep Bonaparte i fou president de la Junta de Instrucción y Beneficencia, però arran de la derrota de les tropes napoleòniques emigrà a França Escriví Notice sur don Gonzalo O'Farril 1831, Gobierno del señor rey don Carlos III 1838 i, l’obra més important, Historia de Carlos IV, publicada en el Memorial histórico español 1893-94