Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
ionosfera

La ionosfera reflecteix les ones de ràdio i en permet la transmissió a llargues distàncies
© Fototeca.cat
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 80 i els 300 km d’altitud, en valors mitjans.
Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa capa D, que…
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…
cignó
Física
Partícula hipotètica, que seria elèctricament neutra i estable i produiria gran quantitat de muons per les seves interaccions a l’atmosfera.
La seva massa seria unes mil vegades menor que la de l’electró Proposada per a explicar les característiques dels raigs còsmics que arriben en la direcció de la font de raigs X Cigne X-3, diversos equips n'anunciaren la troballa el 1988, tant procedent d’aquella font com d’Hèrcules X-1, però encara no se'en té la certesa absoluta
corrents de convecció
Meteorologia
Moviment vertical de masses d’aire a l’atmosfera degut al diferent escalfament de les capes d’aire properes al sòl.
Cal no confondre'ls amb els corrents de subsidència, per tal com aquests presenten només un moviment descendent
calitja
Meteorologia
Opacitat lleu de les capes inferiors de l’atmosfera, produïda per partícules de pols, sal o fum, que disminueixen la visibilitat.
Cosmos
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits soviètics que han realitzat diverses missions d’estudi de l’atmosfera terrestre, la ionosfera i també la magnetosfera.
Així mateix, han estat destinats a reconeixement fotogràfic, telecomunicacions i experimentació El primer fou llançat el març del 1962 i des d’aleshores hom n'ha enviat més de 1 900 Alguns han caigut damunt la Terra, com el Cosmos 954 , que escampà deixalles radioactives l’any 1978 sobre el Canadà, i el cos central del Cosmos 1402 , que caigué a l’oceà Índic
altura de pressió
Transports
Altura en l’atmosfera tipus en què un globus inflat al nivell del mar en condicions donades ateny una sobrepressió determinada.
L’aparició de la vida a la Terra
Consideracions generals Encara que sabem molt poca cosa de la vida primitiva sobre la Terra, i que moltes de les suposades evidències de vida poden ser interpretacions massa generoses d’unes dades molt minses, podem plantejar-nos-en l’estudi des de tres perspectives diverses D’una banda, intentar d’inventariar i discutir críticament les troballes de fòssils a l’Arqueà 3800 a 2500 milions d’anys, que és l’eonotema o divisió cronostratigràfica més antic de què disposem com a registre rocós En segon lloc, fer especulacions, basant-nos en els coneixements científics actuals, sobre el possible…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època…
sala estèril
Arquitectura
Recinte l’atmosfera del qual és contínuament tractada per tal de reduir-hi al màxim possible la quantitat de gèrmens en suspensió.
Són exemples de sales estèrils els quiròfans, les sales de cures, etc Sovint els termes sala blanca i sala estèril són emprats com a sinònims
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina