Resultats de la cerca

Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per un bernat ermità L’espècie Turbo rugosum…

En general són de vida nocturna i s’alimenten de carronya, bé que també poden atacar animals vius La hiena tacada Crocuta crocuta ateny 1,5 m de longitud i 67-90 cm d’alçada a la creu i pesa 50-80 kg És de color gris o groguenc amb taques negres Habita a l’Àfrica, des del Sudan i Somàlia fins al Senegal i el Congo La hiena ratllada Hyaena hyaena ateny 1 m de longitud i és d’un color gris groguenc amb ratlles transversals negres Habita a l’E d’Àfrica i a l’Àsia occidental La hiena bruna Hyaena brunnea és de color gris o groguenc amb matisos bruns, amb una crinera llarga i…

Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una alçària que oscilla entre els 6…

Tenen colors bruns, amb pintes blanques, variables segons les espècies Són predadors i cacen petits mamífers, rèptils i insectes, però no ocells Nien als cingles, als boscs o a la plana Sovint se'ls pot veure posats en una branca, immòbils, i amb el coll arronsat Totes les espècies són bastant similars A les àrees obertes de les terres catalanes és freqüent l' aligot comú Buteo buteo d’uns 55 cm de llarg, que es troba per tot Europa i emigra a Àfrica per hivernar L' aligot calçat Buteo lagopus , molt semblant a l’anterior, és propi del N d’Europa i fa migracions fins a l’E de…

En els grups inferiors n'hi ha una, i en els superiors, dues vena cava superior i vena cava inferior En l’home, la superior té una longitud de 6 a 8 cm, s’obre a la part superior de l’aurícula dreta i es forma per la unió dels dos troncs braquiocefàlics, que porten la sang venosa del cap i dels membres superiors hi aboca la vena àziga major, que porta la sang venosa del tòrax La inferior té una longitud de 22 a 25 cm i neix a l’alçada de la quarta vèrtebra lumbar, en unir-se les dues venes ilíaques primitives dreta i esquerra, que porten la sang venosa de les…

La pilota pot aconseguir velocitats de fins a 300 km/h La cesta, acanalada, és de fusta de castanyer i teixida amb una xarxa de vímet També hi ha cestes de plàstic El pes pot oscillar entre els 700 i els 800 grams La longitud, des del guant, que és generalment de cuir, fins al centre de la punta, inclosa la curvatura, és de 90 a 100 cm La pilota té un diàmetre de 60 a 62 cm i un pes de 130 a 155 g És una modalitat de clara tradició familiar Entre els anys cinquanta i noranta els germans Joaquim i Manuel Balet, Eduard i Josep M Mirapeix, José Luis i Carlos Pedragosa,…

L’anomenada tortuga llaüt és fonamentalment atlàntica, però sembla haver-se reproduït a la Mediterrània El més notable d’aquesta espècie, l’única que constitueix la seva família, és que no presenta escuts cornis, sinó una pell gruixuda i coriàcia, amb el dors negre o bru fosc, amb taques més clares Presenta de cinc a set crestes longitudinals molt prominents, que, de vegades, tenen una mena d’entalladures La part posterior de la closca és afilada, i la part ventral és clara amb marques fosques El maxillar superior és escotat i forma un dibuix, com si el bec tingués dues dents La tortuga…

Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense…

Un detall de la part inferior del foli 18, amb la representació d’un enfrontament entre animals G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 46, aquest manuscrit en pergamí és constituït per 69 folis 22×18 cm correspon al núm 46 del catàleg de Gudiol i al CIV del de Villanueva Procedeix de l’Arxiu Capitular de Vic * i és una obra datada del segle XII i realitzada per diverses mans Un fragment del foli 62v, al peu del qual figuren unes inicials molt simples amb una sola tinta Estem davant un moment de decadència de l’ scriptorium de Vic Museu Episcopal de Vic La seva illustració…

Situació Al nord de Gaserans, sobre el turó més alt de la zona, hi ha la Torre de la Mora S’hi albira tot el pla de Gaserans, territori evidentment agrícola, i amb claredat el castell de Montsoriu Mapa 365M781 Situació 31TDG632303 Hom hi arriba per la carretera d’Hostalric a Sant Celoni A la dreta s’agafa el camí veïnal que porta a Gaserans, des d’on s’arriba a Can Lledó Un camí de bosc mena quasi fins al cim del turó MBM Història Aquesta antiga torre de guaita, del terme feudal del castell de Montsoriu, comunicava el castell amb un sector de la part baixa del terme o planura de la Tordera,…