Resultats de la cerca
Es mostren 7306 resultats
Peronella I d’Aragó
Història
Reina titular d’Aragó i comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i filla del rei Ramir II d’Aragó.
Quan tenia un any fou promesa al comte de Barcelona, que en tenia vint-i-tres, el qual es féu càrrec del govern d’Aragó 1137 Després d’un primer fill, de nom Pere, nascut el 1152 i que morí infant, el 1154 en tingué un altre, anomenat Ramon, que regnà amb el nom d’Alfons Seguiren dues filles, Dolça i Elionor, un segon fill Alfons mort infant i dos fills més Pere després anomenat Ramon Berenguer, comte de Provença i Sanç, comte de Cerdanya, regent de Provença i regent de Catalunya-Aragó Ramon Berenguer IV, en morir, li llegà el comtat de Besalú i la vall…
Elvira de Castella
Història
Filla del comte de Castella García Fernández i d’Ava de Pallars, i segona muller (993) de BeremundII de Lleó.
En morir aquest 999, exercí la regència del seu fill Alfons V juntament amb el comte gallec Menendo González
Roger I de Comenge
Història
Comte de Comenge, fill d’Asnar I de Comenge i germà d’Arnau I, el qual succeí vers l’any 957.
Alguns historiadors neguen que hagués arribat a ésser comte
Ramon II de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (~1088-a 1080), fill i successor de Bernat II i de la seva primera muller Clemència.
Tingué algunes diferències amb el comte Arnau I de Comenge i sembla que devastà aquest país i després reparà els danys causats Morí sense descendència i l’heretà la seva germana Beatriu I, muller del vescomte Cèntul V de Bearn
marquesat de Cotrone
Història
Títol feudal del regne de Nàpols concedit el 1390 a Nicola Ruffo, comte de Catanzaro i virrei de Calàbria (1384).
La seva filla Enrichetta Ruffo es casà vers el 1439 amb Antoni de Centelles i de Ventimiglia , comte de Collesano, a qui aportà els títols del pare
Baviera
Nom amb el qual és conegut el llinatge dels Wittelsbach
des del 1180, que el comte palatí Otó V de Wittelsbach esdevingué duc de Baviera (Otó I).
El seu fill Lluís I, duc de Baviera mort el 1231, fou investit comte palatí del Rin el 1214, i des d’aleshores tots els membres de la família porten els títols de duc o príncep de Baviera i comte palatí del Rin
comtat de Pardiac
Història
Territori del ducat de Gascunya que fou desmembrat del comtat d’Astarac vers el 1020 pel comte Arnau II d’Astarac per a donar-lo al seu segon fill Bernat I de Pardiac dit Pelagos.
Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En…
Bernat de Gòtia
Història
Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i de Bourges (Berry) i Autun (Borgonya) (876-878).
Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels…
Toda I de Ribagorça
Història
Comtessa de Ribagorça (1003-1011), filla del comte Ramon III i de Garsenda de Fesenzac.
En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès ‘Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles 1006 Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua cap al 1011 Cridà aleshores a la…
Companyia de Llevant
Economia
Empresa comercial projectada pel comte duc d’Olivares l’any 1626 i proposada al cos de comerç barceloní.
El comte duc intentava de convèncer els catalans que la cooperació del Principat de Catalunya als seus plans polítics que incloïen, en lloc preeminent, la Unión de Armas seria econòmicament avantatjosa La companyia havia de revifar el comerç català amb Itàlia i la Mediterrània oriental La Llotja de Barcelona, poc interessada, envià, malgrat tot, dos representants a Madrid, però el 1629 encara no havien assolit de fer prosperar el projecte, que restà abandonat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina