Resultats de la cerca
Es mostren 183303 resultats
botó d’or
Botó d’or (Ranunculus auricomus)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ranunculus (família de les ranunculàcies); són plantes herbàcies perennes, de 20 a 100 cm d’alçada, amb fulles retallades i flors grogues, amb anteres grogues.
Les varietats de flor plena són conreades sovint en jardineria
pica d’Estats
La pica d’Estats, cim del sector central dels Pirineus axials
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.143 m alt.) del sector central dels Pirineus axials, al sector de la frontera estatal de França i Espanya i prop d’Andorra.
És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi arribà a…
serra d’Aubenç
Aspecte de la serra d’Aubenç (Peramola)
© Isidre Suñé
Serra
Serra del municipi de Peramola (Alt Urgell), els contraforts de la qual formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.
És un espai del Prepirineu occidental de relleu espectacular i abrupte El punt més alt és el cim del Coscollet 1610 m
orella d’os
orella d’os
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les gesneriàcies, de fulles en roseta, ovades o rombals, rugoses, peloses a l’anvers i llanoses al revers, de flors de color violeta fosc, amb el centre groc ataronjat, solitàries o en petits grups, sobre peduncles, i de fruits capsulars.
Endèmica dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques, es fa exclusivament a les roques calcàries ombrívoles En medicina popular és usada com a pectoral
cirera d’arboç
Cireres d’arboç
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit bacciforme de l’arboç, comestible, de superfície granelluda i vermell a la maturitat.
card d’ase
Card d’ase
© Fototeca.cat
Botànica
Nom amb que hom designa algunes espècies del gènere Cirsium, de la família de les compostes.
Caracteritzades pel fet de tenir les fulles sinuades o pinnatipartides amb els marges espinosos, flors tubulars, hermafrodites o femenines, reunides en capítols solitaris o en corimbe, i aquenis amb un plomall caduc de pèls plomosos soldats per la base Solen viure sobre sòls rics en nitrogen
creu d’ípsilon
Creu d’ípsilon
© Fototeca.cat
creu d’avellanes
Creu d’avellanes
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu formada per quatre avellanes heràldiques, cadascuna unida per la base a una boleta.
Corbera d’Ebre
Carrer Major de Corbera d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la zona de contacte entre la depressió morfològica de l’Ebre i els contraforts N de la serra de Cavalls, a la vall alta del riu Sec.
Situació i presentació El municipi de Corbera d’Ebre es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte ja amb la Ribera d’Ebre Limita a l’E i el SE amb Móra d’Ebre i Benissanet respectivament, municipis tots dos de la Ribera d’Ebre al S i el SW amb les terres de Gandesa al NW amb Vilalaba dels Arcs al N amb la Fatarella, i al NE amb el sector de les Camposines la Fatarella Les màximes altituds del terme es troben als contraforts septentrionals de les serres de Cavalls i de la Vall de la Torre 565 m situades al S del municipi, i als meridionals de les muntanyes de la Fatarella 545 m, al…
vall d’Hostoles
Aspecte de la vall d'Hostoles
© Fototeca.cat
Vall tectònica de la Serralada Transversal Catalana, solcada pel riu Brugent, fins a l’aiguabarreig amb el Ter.
Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la…