Resultats de la cerca
Es mostren 3293 resultats
Institució Catalana de Música
Música
Escola de música fundada al final del 1896 per Joan Gay i Josep Lapeyra, coneguts pedagogs de la música d’aquella època, i que funcionà fins el 1900.
La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896
Ars Musicae
Música
Conjunt instrumental i vocal català.
Fundat el 1935 a Barcelona per Josep Maria Lamaña, del 1957 al 1972 fou dirigit per Enric Gispert i posteriorment per Romà Escalas 1972-79 Després de la seva dissolució, els seus instruments i la documentació musical passaren a formar part del fons del Museu de la Música de Barcelona Com a pioner en la difusió de la música catalana medieval i del Renaixement, el grup actuà en els principals festivals musicals d’Europa i dels EUA Efectuà diversos enregistraments, per a ràdio i televisió, amb una important discografia posteriorment reeditada Entre les seves gravacions cal destacar l’emblemàtica…
Javier Sierra Albert
Periodisme
Periodista i escriptor aragonès.
Llicenciat en periodisme, el seu interès per la ufologia, les civilitzacions antigues, els fenòmens paranormals i l’ocultisme han centrat la seva trajectòria professional, tant periodística com literària Redactor en cap de la revista Mas Allà 1998-2005 i cofundador de la revista Año Cero 1990, collabora en programes radiofònics Les seves novelles es troben entre les més venudes i de més difusió internacional i més traduïdes La dama azul 1998, Las puertas templarias 2000, El secreto egipcio de Napoleón 2002, La cena secreta 2004, El ángel perdido 2011, El maestro del Prado 2013…
Esteve Paluzie i Cantalozella
Esteve Paluzie i Cantalozella
© Fototeca.cat
Edició
Educació
Historiografia
Pedagog, historiador i editor.
Féu la carrera de mestre a València i l’exercí durant uns quants anys a la comarca del Vallès Després de residir de nou a València, s’installà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament Fundà el diari El Pregonero 1844 i la revista El Instructor de la Juventud Edità moltes obres pedagògiques de gran difusió, moltes de les quals redactades per ell mateix Exercí d’inspector general d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó És autor, entre altres obres, de Paleografía española 1846, Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes 1860, Blasones españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de…
Joan Palomba

Joan Palomba
© Família Balata-Palomba
Educació
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista, folklorista, poeta i mestre d’escola.
Assistí amb Antoni Ciuffo al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i hi presentà una comunicació sobre la gramàtica del dialecte alguerès modern Publicà algunes poesies, obres de divulgació com Grammatica del dialetto algherese odierno 1906, Attraverso la letteratura catalana 1909 i Tradicions, usos i costums de l’Alguer 1911, reeditada el 1996 Participà en la fundació de l’associació La Palmavera, entitat que promovia una Renaixença de la cultura catalana a l’Alguer, i exercí com a mestre d’escola El 1999 es creà a l’Alguer el Projecte Joan Palomba, de…
,
Unió de Colles Sardanistes
Folklore
Institució que agrupa les colles sardanistes de competició, fundada a Barcelona el 1958 per tal de representar les d’aquesta ciutat i que aviat s’estengué a totes les del Principat.
Des del 1962 organitza el Campionat de Catalunya en les modalitats de lluïment, revessa i, des del 1990, de punts lliures, i per categories grans, juvenils, infantils i veterans També s’ha dedicat a la difusió del sardanisme amb l’organització de ballades, audicions, debats i cursos d’ensenyament de sardanes El 1985 cofundà la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona i el 1990 la Federació Sardanista de Catalunya El 1997 hi eren afiliades 310 colles, repartides en cinc zones Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona ciutat i Barcelona comarques Disposa d’un arxiu, que comprèn 300 sardanes…
Francesc Sempere i Masià
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Començà la seva carrera com a llibreter de vell Republicà, tingué una gran amistat amb Blasco i Ibáñez El 1900 creà l’editorial Sempere i Companyia, de la qual fou copropietari Blasco i que el 1914, fusionada amb l’Editorial Iberoamericana de Madrid, també de Blasco, prengué el nom d' Editorial Prometeo , que tingué una gran importància en la difusió de l’ideari d’esquerra europeu a l’Estat espanyol Sempere fou regidor de València 1909 i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port i a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre
Paulí Vernière
Enginyer francès radicat a Mallorca.
El 1837 ja collaborà amb Pau Bouvij en l’explotació d’una mina de lignit a Binissalem Després d’una estada a Amèrica, el 1842 tornà collaborar amb ell en una mina de coure al Montseny, que també fracassà Tornà a Mallorca, i el 1845 emprengueren amb bon resultat la dessecació del prat de Sant Jordi, i ja es dedicà preferentment a l’agricultura Cap al 1876 collaborà en El Porvenir de Mallorca i contribuí a l’extensió del conreu del garrofer Tingué també un paper destacat en la difusió de les idees liberals a Mallorca Publicà Nociones generales de geología y su aplicación a Mallorca 1880
Mikhail Ivanovič Tugan-Baranovskij
Economia
Economista rus.
La seva tesi doctoral fou una notable investigació històrica sobre les crisis industrials a Anglaterra 1894 Coneixedor de Marx, contribuí a la difusió de la teoria de la desproporcionalitat entre els diferents sectors productius, com a explicativa de les crisis del capitalisme Aquesta teoria es desprenia de la seva crítica a l’exposició de les causes de les crisis feta per Marx, tal com Tugan l’entenia Per tal de desenvolupar-la, utilitzà els esquemes de reproducció del segon volum d' El Capital i arribà a la conclusió que l’enderrocament del capitalisme no era una necessitat econòmica…
Joan XXI
Cristianisme
Nom que prengué Pere Julià en esdevenir papa (1276-77).
Filòsof i teòleg, conegut amb el nom de Petrus Hispanus , estudià a París, on obtingué tots els graus universitaris Perfeccionà els estudis mèdics a l’Escola de Salern i professà en medicina a l’Estudi de Siena Fou metge del papa Gregori X, bisbe de Bragança i cardenal de Túsculum Intervingué en el segon concili de Lió 1274 i procurà la unió amb l’església grega Nomenat papa, reorganitzà les finances pontifícies, féu reformar la Universitat de París i afavorí Carles I de Nàpols en la seva rivalitat amb Rodolf d’Habsburg Aprovà l’erecció del collegi missioner de Miramar Mallorca És autor d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina