Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
el Pla de Sant Tirs
Vista del Pla de Sant Tirs
© CIC-Moià
Poble
Poble i cap del municipi de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell).
Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella
Castellnou de Bassella

Vista general del poble de Castellnou de Bassella (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), des del 1999 submergit sota les aigües del pantà de Rialb ..
Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desatllotjat el poble Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la necròpoli medieval exhumades el 1999 El nucli era situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar De la seva església parroquial Sant Simeó depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar
Ròdope

Llogaret búlgar de Trigrad, situat a 1.240 m d’altura, al Ròdope occidental
Oficina de Turisme de Bulgària
Serralada
Serralada de la península Balcànica que accidenta el SW de Bulgària i el NE de Grècia i s’estén entre les valls del Marica a l’E i del Struma a l’W.
És formada per una massa de materials cristallins i metamòrfics esquists, gneis i granit recoberta per materials més joves, la qual s’ha aixecat a més de 2000 m d’altura Es divideix en diversos massissos el Ròdope, pròpiament dit, el de Rila al NW i el Pirin al SW Ofereix un aspecte aspre, principalment a l’W, on es troben també les majors altituds Musala, 2925 m És una regió de boscs i pastures i hi ha rics jaciments de ferro i coure
clorur d’amoni
Química
Cristalls sublimats a 340°C que són obtinguts, sobretot, en fabricar carbonat de sodi pel procediment Solvay.
Els seus vapors són gairebé totalment dissociats en NH 3 i HCl El clorur d’amoni, dit també sal amoníaca, és emprat, per exemple, en la tintura i estampat, com a electròlit en la pila Leclanché i en piles seques, com a desoxidant en la soldadura fa passar els òxids a clorurs fusibles i volàtils i com a enduridor en els adhesius a base de resines amíniques Excita les secrecions de les mucoses i la suor i és emprat en medicina com a expectorant i diürètic
lemuroïdeus
Zoologia
Grup de primats de l’ordre dels lemuriformes que, amb categoria d’infraordre, inclou les famílies dels lemúrids, els índrids i els daubentònids.
D’una mida mitjana o petita, atenyen fins a 90 cm de llargada, i tenen el musell llarg, amb el llavi superior partit, els ulls disposats lateralment, les ungles planes, excepte la del segon dit del peu, i la cua no prènsil La dentadura té la mateixa fórmula que els altres primats, però les incisives superiors són molt petites De costums nocturns i arborícoles, són insectívors, omnívors o frugívors Tenen l’olfacte molt ben desenvolupat, i la intelligència és reduïda Habiten als boscs de Madagascar
Enric Planas i Espalter
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor polemista.
Advocat, milità de jove en el partit tradicionalista Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí Organitzà un pelegrinatge de 30 000 persones a Roma, dit de Santa Teresa , per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX Mantingué polèmiques de caràcter religiós en El Correo Catalán i altres periòdics 1884-86 Ingressà en els jesuïtes 1885, però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris
Fiter
Història
Família de mestres de cases de Barcelona.
Miquel Fiter el 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després des del 1705 per Joan Fiter —el qual havia acabat l’església de Sant Sever a Barcelona— i per Francesc i Josep Fiter Cap no és l’autor, però, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell També degué ésser membre d’aquesta família Antoni Fiter , que treballà del 1703 al 1718 a les obres de l’església de Santpedor
ríton
Art
Nom que designa (a partir probablement del segle IV aC) un tipus de recipient en forma de corn, buidat i foradat a la punta.
Anomenat anteriorment κέρας ‘corn’, aquest tipus de vas acabà convertint-se en un got Però el ríton pròpiament dit, més tard fou utilitzat sempre per a beure a raig Modelat amb formes de rostres d’animals a la part inferior, tingué una especial fortuna a Itàlia, on fou emprat, en època romana, en la decoració de fonts i de jardins Entre els rítons que han estat conservats, és notable el del Palazzo dei Conservatori de Roma, d’estil neoàtic, firmat per l’atenès Póntios
blàstula
Biologia
Fase de desenvolupament embrionari compresa entre la fi del període de segmentació i l’inici de la gastrulació.
En els animals amb segmentació total, la blàstula és un agregat cellular esfèric amb una cavitat interior, el blastocel, plena de líquid blastocèlic S'origina en separar-se les cèllules de la mòrula deixant entre elles el blastocel Quan aquest ateny unes dimensions característiques, el germen es troba en estat de blàstula pròpiament dit Quan el blastocel tot just acaba de formar-se hom parla de blàstula primària o, en els mamífers, de blastocist, la qual, justament abans d’iniciar-se la gastrulació, esdevé blàstula secundària
Aurinyacià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del Paleolític superior que ha pres el nom del jaciment d’Aurinhac, a Comenges, Gascunya.
En principi fou considerat com una cultura unitària, dins la qual eren inclosos tots els jaciments del Paleolític superior anteriors al Solutrià Després l’Aurinyacià ha estat dividit, i se n'ha separat el Gravetià dit també Perigordià Els aurinyacians eren ja homes de tipus físic modern Cromanyó, tenien un utillatge de sílex amb instruments variats i adaptats a les diverses finalitats raspadors, burins, puntes Conegueren la pintura rupestre i l’escultura L’Aurinyacià s’estengué per la major part d’Europa i part d’Àsia Sibèria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina