Resultats de la cerca

Fill d’un organista A dotze anys fou enviat a París, on aprengué dibuix De nou a Barcelona visqué les conseqüències del Modernisme fins el 1912, any en què s’installà a Bilbao, on fundà la galeria d’art Majestic-Hall i es dedicà a afers mercantils Conreà sobretot l’aquarella de temes de paisatge basc i emprà sempre el pseudònim de Sde Albi Exposà sovint a Bilbao

Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero Debutà a Lisboa actuà després a Barcelona i a París des del 1889, on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats També cantà òpera Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax

El lèxic Suda li atribueix el recull de Glosses , en tres llibres, i quatre llibres de Poesies diverses Hom conserva d’ell l’inici de cants dedicats als déus en metres lírics i alguns fragments èpics, així com vuit epigrames, que formen part de l' Antologia palatina Actualment, tres composicions pertanyents al gènere anomenat technopaegnia són considerades obra d’aquest poeta erudit, i també rar i difícil pel lèxic que empra

Aquest concepte ha variat completament amb el temps antigament abastava la majoria dels coneixements humans exceptuant les obres de l’home durant el Renaixement es referia al coneixement de les coses astronomia, física, química, geologia, biologia, i posteriorment fou aplicat a l’estudi de la Terra, dels materials que la componen i dels éssers vius que l’habiten geologia i biologia Actualment hom empra preferentment els noms concrets per a cadascuna de les especialitats

La seva extensió comprèn de la nota més greu de l’instrument a la que sona en tenir tots els forats oberts A partir d’aquí el clarinet empra l’harmònic 3 d’aquests sons per a produir-ne la dotzena superior en el registre mitjà i els harmònics 5, 7 i 9 en el registre agut El so del registre chalumeau es caracteritza pel predomini d’harmònics senars que li confereixen un timbre característic

En l’artilleria i per als coets hom li reserva el nom més genuí de projectil o munició La beina pot ésser metàllica llauna, acer, alumini, de cartó o de plàstic El cartutx metàllic comprèn beina, càrrega de projecció continguda en la beina, càpsula amb fulminant i bala En les armes de caça hom empra un cilindre de cartó muntat sobre una beina metàllica que conté una càrrega explosiva de pólvora i els perdigons

En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip

Les notes o cartes bescanviades tenen per finalitat de constatar l’acord al qual hom ha arribat després d’una negociació prèvia i, generalment, tenen el mateix text A vegades només constaten l’existència d’una reciprocitat legislativa entre els estats respectius, però molt sovint s’empra aquesta forma per a expressar obligacions convencionals aleshores les notes o cartes bescanviades tenen els efectes internacionalment obligatoris entre estats, propis d’un tractat internacional