Resultats de la cerca

Filla de Leopold Sagnier i Villavecchia S’especialitzà en temes wagnerians El 1951 publicà l’obra Wagner vist per mi i del 1954 al 1957 realitzà les traduccions al català, adaptades a la música, de totes les òperes de Wagner habitualment representades També és autora del volum de poemes Insomni entre fulles 1953 i Llegendes xineses 1955, tots dos d’inspiració oriental Emprà habitualment el pseudònim Anna d’Ax

Aquest concepte ha variat completament amb el temps antigament abastava la majoria dels coneixements humans exceptuant les obres de l’home durant el Renaixement es referia al coneixement de les coses astronomia, física, química, geologia, biologia, i posteriorment fou aplicat a l’estudi de la Terra, dels materials que la componen i dels éssers vius que l’habiten geologia i biologia Actualment hom empra preferentment els noms concrets per a cadascuna de les especialitats

La seva extensió comprèn de la nota més greu de l’instrument a la que sona en tenir tots els forats oberts A partir d’aquí el clarinet empra l’harmònic 3 d’aquests sons per a produir-ne la dotzena superior en el registre mitjà i els harmònics 5, 7 i 9 en el registre agut El so del registre chalumeau es caracteritza pel predomini d’harmònics senars que li confereixen un timbre característic

En l’artilleria i per als coets hom li reserva el nom més genuí de projectil o munició La beina pot ésser metàllica llauna, acer, alumini, de cartó o de plàstic El cartutx metàllic comprèn beina, càrrega de projecció continguda en la beina, càpsula amb fulminant i bala En les armes de caça hom empra un cilindre de cartó muntat sobre una beina metàllica que conté una càrrega explosiva de pólvora i els perdigons

En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip

Les notes o cartes bescanviades tenen per finalitat de constatar l’acord al qual hom ha arribat després d’una negociació prèvia i, generalment, tenen el mateix text A vegades només constaten l’existència d’una reciprocitat legislativa entre els estats respectius, però molt sovint s’empra aquesta forma per a expressar obligacions convencionals aleshores les notes o cartes bescanviades tenen els efectes internacionalment obligatoris entre estats, propis d’un tractat internacional

Segons l’interval de temps considerat, hom parla de potència instantània o de potència mitjana Aquesta val, en corrent continu, P Y VI En corrent altern, hom considera un període, i aleshores P Y VI cos ϕ, essent cos ϕ l’anomenat factor de potència La unitat de potència en el sistema internacional SI és el watt W, però sovint hom n'empra els múltiples kW o MW o els submúltiples mW o μW

Milers de manifestants ocupen l’aeroport de Hong Kong, un dels més importants d’Àsia, i el paralitzen durant els dos dies següents Centenars de vols són cancelats Les protestes van començar el mes de juny contra la llei d’extradició que Pequín pressiona el govern autònom perquè l'aprovi i des d’aleshores han tingut continuïtat Malgrat el caràcter pacífic, la policia empra mètodes cada cop més contundents contra els manifestants

Deriva del punctum , una de les dues formes simples de la notació pneumàtica En la notació mesurada, la breu equival a tres o a dues semibreus, segons si s’empra en temps perfecte o en imperfecte La seva unitat superior és la longa Es representa mitjançant una nota quadrada sense cauda, que tant pot ser acolorida com buida El seu silenci es representa mitjançant un traç vertical que ocupa un sol espai del pentagrama

L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes