Resultats de la cerca
Es mostren 1649 resultats
Modest Rodríguez i Cruells
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i crític d’art.
Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Prengué part als Salons d’Octubre i als de Maig, de Barcelona Pintor intimista, de gammes subtils i harmòniques, es dedicà també a gravar pedres a la manera del baix relleu i a realitzar ornaments per a l’arquitectura Exposà als Instituts Britànic i Francès de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, Reus, la Selva de Mar, etc Com a crític d’art collaborà en Revista Europa , a Canigó i a Batik Fou membre d’honor de l’Associació Catalana de Crítics d’Art
Ramir Rocamora i Bernat
Escultura
Escultor.
Format a la càtedra de Casals i Vernis, estudià a l’Académie des Beaux-Arts de París Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 i a la del 1907 El 1906 retornà de París i s’establí a Sarrià Barcelona Exposà, individualment, a la Sala Parés el 1914 i, collectivament, a l’Exposició de Primavera del 1932 És autor, entre d’altres, de Vell captaire a la porta d’una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d’Alfons XII
Ramon Vives i Ayné
Pintura
Pintor.
Format a la Llotja barcelonina i a l’Escuela Superior de Madrid Competí, sense èxit, per la plaça de pensionat a Roma, que s’endugué Pelegrí Clavé 1833 Romàntic refinat, conreà diversos gèneres, però especialment el retrat La reina Maria Cristina Museu de València, Lluís Rigalt Acadèmia de Sant Jordi, Barcelona, Alfons XII Madrid, El Prado Exposà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Des del 1866 residí a Pontevedra, on havia guanyat una càtedra de dibuix a l’institut El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva un Guardabosc dormint
Abū Ḥāmid ibn Muḥammad al-Ḡazzālī
Filosofia
Islamisme
Història del dret
Teòleg, jurista i filòsof islàmic, conegut com a Algatzell.
Fou professor a Bagdad, però una crisi d’escepticisme, reflectida en la seva obra Tahāfut al-falāsifa coneguda a occident per Destructio Philosophorum , li féu abandonar l’ensenyament i es retirà a Tūs, dedicat a la contemplació D’aquest període data la seva apologia de la mística Iḥyā’ ‘ulūm al-dū n ‘Revivificació de les ciències de la religió’ En al-Munqīd min al-ḍalāl ‘El qui deslliura de l’error’, 1106 exposà la seva evolució religiosa L’obra d’Algatzell significà la introducció de la lògica aristotèlica en la teologia musulmana
Friedrich Wilhelm August Fröbel
Educació
Pedagog alemany.
Influït per l’idealisme romàntic de Schelling i per Pestalozzi, exposà amb una visió original el seu pensament a Die Menschenerziehung ‘L’educació de l’home’, 1826 El 1837 fundà a Blankenburg Turíngia una escola de pàrvuls Kindergarten que esdevingué model profusament imitat en molts altres jardins d’infància Fröbel copsà la significació funcional del joc i de l’esbarjo a ple aire i propugnà més llibertat per a l’infant El seu sistema educatiu fou objecte de violentes acusacions, i fou proscrit a Saxònia i a Prússia el 1851
Gabriel Cramer
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz
Francesco Bonaventura Cavalieri
Matemàtiques
Matemàtic i jesuïta italià.
Deixeble de Galileu, des del 1629 fou catedràtic d’astronomia a Bolonya De la seva nombrosa obra es destaquen Geometria indivisibilium continuorum nova quadam ratione promota 1635 i Exercitationes geometricae sex 1647 on establí i perfeccionà la teoria dels indivisibles l’indivisible de Cavalieri equival a l’actual diferencial i exposà la seva gran descoberta, la connexió existent entre la diferenciació i la integració, així com la primera demostració rigorosa del teorema de Papus relatiu al volum d’un sòlid de revolució Resolgué diversos problemes plantejats per Kepler i introduí els…
Johannes Hans Daniel Jensen
Física
Físic alemany.
Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Hamburg Fins el 1941 treballà en aquesta universitat, i després ho féu en l’institut de tecnologia de Hannover fins el 1949, que fou nomenat professor a Heidelberg Els seus estudis sobre l’àtom i les teories que exposà sobre les capes nuclears el conduïren a proposar el seu model nuclear el 1949, establert amb la collaboració de MGoeppert-Mayer i EPWigner Tots tres reberen el premi Nobel de física el 1963 Amb MGoeppert-Mayer publicà Elementary Theory of Nuclear Shell Structure 1955
Carlos de Haes
Pintura
Pintor belga naturalitzat espanyol.
Estudià a Màlaga, i passà una temporada a Bèlgica 1850-55 Concorregué a les Exposiciones Nacionales des del 1856 i fou professor a l’Escuela Superior de Madrid i acadèmic de San Fernando 1860 Exposà a Baiona, Metz, Lió, París, Viena i Munic Reaccionà contra el paisatgisme romàntic de Pérez Villaamil i n'imposà un d’extremament naturalista, no exempt de misteri Foren deixebles seus Beruete, Regoyos, Riancho i Jaume Morera i Galícia, el seu deixeble predilecte, el qual donà al Museu de Lleida una vuitantena d’obres del mestre 1924
Rafael Griera i Calderón

Rafael Griera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art Exposà per primera vegada essencialment paisatges l’any 1953 Un contacte, a Mallorca 1956, amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el feu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defugí la lluminositat, semblà prendre model en les escoles nòrdiques Realitzà també illustracions de caràcter comercial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina