Resultats de la cerca

Situació Petita església, força malmesa, que presideix el poble abandonat de Casterner de les Olles ECSA - JA Adell L’església de Sant Llorenç és al nucli del poble abandonat de Casterner de les Olles, al marge esquerre de l’embassament d’Escales, davant per davant del poble, també abandonat, d’Aulet Mapa 32-10 213 Situació 31TCG147903 Per a anar-hi cal deixar el cotxe a la presa de l’embassament d’Escales, travessar-la i prendre un corriol, força fressat en el seu inici, que en mitja hora llarga de caminada permet arribar fins a Casterner de les Olles Església És un edifici d’una sola nau,…

Situació Antiga església parroquial, amb la capçalera totalment renovada ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Maria és al costat del poble abandonat de Montsor, al sud del perímetre urbà, que forma com una vila closa llevat del costat sud Mapa 33-11252 Situació 31TCG336841 Per a anar-hi amb vehicle cal agafar una pista que surt de la carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí, just al costat de l’estany de Montcortès Després de 4 km s’arriba a una cruïlla, que a l’esquerra porta cap a Peracalç, i a la dreta, en 7 km més de recorregut, arriba a Montsor JAA Història…

Les relacions amb el Rosselló i el Llenguadoc van comportar, a l’inici del segle XII, un gir cap a una renovació que es mantingué al llarg de tota la centúria Els edificis del Conflent i del Rosselló –el monestir de Sant Miquel de Cuixà i el priorat de Santa Maria de Serrabona–, amb l’activitat escultòrica desplegada als claustres i tribunes, originaren un corrent escultòric renovador, caracteritzat per la talla del marbre i els contactes amb el nord d’Itàlia, de la qual cosa derivaren molts models de la banda meridional dels Pirineus, en l’activitat desplegada, per exemple, pels anomenats…

Edifici luxós, fou un prodigi arquitectònic tant des del punt de vista estructural com de moblament Per la racionalitat i la modernitat de molts dels seus plantejaments plana lliure, sistemes d’installacions, façana posterior, construcció sobre columnes, etc cal considerar-lo com una anticipació de l’arquitectura dels anys 1920-30 L’any 1984 fou declarat patrimoni cultural per la UNESCO

La vila 471 m alt és centrada per l’església parroquial d’origen medieval, amb una façana renaixentista i l’antic palau dels bisbes de Lleida, actual casa de la vila, del s XVI hi ha diverses cases pairals dels s XV al XVIII El terme inclou el poble de Cofita , vora el Cinca, i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya

Normalment constava de columnes i d’arcades, i podia trobar-se com una construcció aïllada o bé arran de la façana En l’antiga església era destinat a acollir els catecúmens i els penitents Fou una part integrant de les esglésies orientals i romanes paleocristianes En algunes esglésies n'hi havia un d’interior esonàrtex i un altre d’exterior exonàrtex

Situat a la plaça de Cort de Palma, l’edifici que acull el consistori municipal rep el mateix nom També s’anomena Cort la institució de l’ajuntament L’edifici té una façana barroca amb elements manieristes en què destaca el balcó seguit per set finestrals, un banc de pedra i el rellotge, conegut popularment amb el nom d’en Figuera

Introductor del primer Renaixement italià a Castella, entre les seves obres cal destacar la façana del Colegio Mayor de Santa Cruz, a Valladolid 1491, el palau Medinaceli de Cogolludo 1492-95, el palau Mendoza de Guadalajara ~1507 i el convent de San Antonio de Mondéjar ~1509 És discutida la seva possible intervenció en la construcció del castell de Calahorra 1509-12

Dissenyà la capella del Santíssim de la catedral de Toledo 1610, d’influència herreriana Com a escultor, realitzà 1573-93, per encàrrec de Felip II, al monestir d’El Escorial, les figures dels evangelistes del pati dels Evangelistes, les dels reis de l’Antic Testament de la façana de l’església del monestir i les de la sagristia d’aquesta església

El 1527 començà la collegiata de Valladolid, que fou enderrocada per JBde Herrera per aixecar la catedral actual D’ell són la façana i el vestíbul de l’Ajuntament de Sevilla 1527, i la sagristia i la Capilla de los Alabastros 1529 de la catedral d’aquesta ciutat Les seves estructures arquitectòniques són encara gòtiques, bé que revestides de sumptuosa decoració plateresca