Resultats de la cerca
Es mostren 1490 resultats
El Botón de Fuego
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 360 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tècn.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Rosario Calzado, Silvia Mariategui, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol, Josep Argelaguès ESTRENA Barcelona, febrer del 1920, Madrid, 20021920 Sinopsi La societat secreta El Botón de Fuego vol fer la revolució i és responsable de l’assassinat d’un oficial de la guàrdia Un famós detectiu i la seva amiga s’encarreguen del cas però són capturats per la banda que inicia la revolució en un…
pintura a l’oli
Art
Tècnica pictòrica consistent en la dissolució en oli dels colors utilitzats per a pintar.
Aquest principi tècnic ha rebut diferents tractaments al llarg del temps —és famós el secret mantingut per alguns grans artistes sobre la fórmula de llurs colors— fins a arribar a la pasta comercial en tub, utilitzada des del segle XIX La pintura a l’oli és usada sobre un suport absorbent, generalment la tela, bé que també, no tan sovint, ho és també la fusta A l’edat mitjana aquesta tècnica era ja usada, bé que combinada amb la del tremp Al segle XV aparegué la pintura a l’oli independent als Països Baixos la tradició n'atribueix la descoberta a J van Eyck Segons G Vasari, fou Antonello da…
lakista
Literatura
Nom donat a Anglaterra a cadascun dels poetes relacionats d’una manera o una altra amb la regió dels llacs, al NW del país.
William Wordsworth, natural d’aquesta regió, de la qual parla sovint en els seus poemes, s’hi installà el 1799, i l’any següent s’hi establí el seu amic Samuel Taylor Coleridge Robert Southey —cunyat de Coleridge i amic de Wordsworth— també hi residí aquest fet i altres vinculacions, personals i literàries l’amor de Coleridge per la cunyada de Wordsworth, la collaboració d’aquests dos poetes en el llibre Lyrical Ballads , del 1798, afavoriren la integració de tots tres en una suposada escola anomenada lakista , denominació que ja els fou donada per la crítica contemporània a l’"Edinburgh…
Nižnij Novgorod
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
És situada a la vora dreta del Volga, a la confluència amb el riu Oka en un dels grans nuclis industrials de l’URSS, famós abans de la revolució del 1917 per les seves fires En el complex industrial de la ciutat destaca la construcció d’automòbils, les drassanes i les construccions de màquines eines i de motors té també indústria química i lleugera, refineria de petroli i indústria alimentària farina Centre econòmic i cultural molt important Centre d’ensenyament superior Universitat creada el 1918 Fundada l’any 1221, fou punt estratègic contra els búlgars Capital, des del 1350,…
castell de Vilademàger

Aspecte del castell de Vilademàger
© SPAL / Diputació de Barcelona
Castell
Antic castell del municipi de la Llacuna (Anoia), situat en un cim (712 m alt.), al SE de la vall de la Llacuna.
Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita…
Stradivari
Música
Família italiana de constructors d’instruments de corda.
El membre més cèlebre fou Antonio, fill d’Alessandro Stradivari i Anna Moroni, originaris de Bèrgam i establerts a Cremona Antonio nasqué probablement el 1644, però no és segur que ho fes a Cremona, perquè no consta en els registres de la ciutat Possiblement era d’un poble de la rodalia, ja que en aquella època les tropes espanyoles assetjaven Cremona i els seus ciutadans cercaven refugi lluny del conflicte bèllic Antonio, el famós lutier, es casà dues vegades La primera fou el 1667, amb Francesca Ferraboschi, de la qual tingué sis fills, Giulia Maria, Francesco, Giacomo…
comèdia madrigal
Música
Mot emprat modernament per a descriure una variant molt desenvolupada del gènere madrigalesc sorgida a Itàlia al final del segle XVI.
En el seu sentit més ampli consisteix en una sèrie de peces vocals profanes, especialment madrigals madrigal , unides per un argument més o menys ben definit El primer teòric que definí i utilitzà el terme fou el musicòleg Alfred Einstein al principi del segle XX L’exemple més famós del gènere apareix en L’Amfiparnaso 1597 d’O Vecchi El compositor la subtitulà comedia harmonica , tot i que en el pròleg de la partitura la definí com a comedia musicale Es tracta d’una obra formada per un pròleg i tres actes per a cinc veus sobre un text dialogat, però sense individualització…
Tomàs Gil i Membrado
Música
Instrumentista de fiscorn, compositor de ballables i sardanes, i director de cobla.
De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró…
,
Pere Bonet i Cuito
Història
Política
Polític sindicalista.
De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una impremta Amb motiu de la vaga general de l’agost del 1917 fou empresonat El 1919 fou un dels fundadors del setmanari Lucha Social , que, dirigit per Joaquim Maurín, fou un dels exponents del corrent marxista del sindicalisme dins la CNT, i defensà la Revolució Russa Fundador, el 1922, del setmanari La Batalla , que dirigí Maurín, i que succeí de fet Lucha Social Adherent a la Federació Comunista Catalanobalear, durant la Dictadura passà quatre anys a la presó Pel febrer del 1929 s’exilià a París Tornà a Barcelona pel…
Giuseppe Mazzini

Giusepe Mazzini
© Fototeca.cat
Història
Política
Patriota i polític italià.
Fill d’un metge famós, estudià dret 1822-27 El 1828 s’uní als carbonaris, dels quals s’apartà aviat, a causa de llur monarquisme Empresonat 1830-31, passà després a Marsella, on fundà la societat secreta Jove Itàlia 1831 i un diari homònim 1832, que propugnaven la unitat italiana dins un sistema republicà El 1833 l’organització fou desarticulada, i ell fugí a Ginebra, des d’on planejà la invasió de Savoia i Nàpols, que no fou duta a terme A Berna creà la societat secreta Jove Europa 1834 El 1835 fundà el diari Giovane Svizzera Expulsat del país, es refugià a Londres 1837, on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina