Resultats de la cerca
Es mostren 1272 resultats
narval
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfinaptèrids, desproveït d’aleta dorsal; a la mandíbula superior té dues dents, una de les quals, l’esquerra, es desenvolupa extraordinàriament en els mascles, de manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada sobre si mateixa, amb una llargada de més de 2,5 m.
L’animal, sense comptar-hi la defensa, pot arribar a fer 5 m de llargària És carnívor La durada de la gestació no és coneguda, i la femella pareix una cria única Habita l’oceà Àrtic, però no n'hi ha més al sud del cercle polar Antigament hom atribuïa propietats medicinals a les defenses dels narvals
mussola
Mussola
wendywiles (CC BY-NC 4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels triàquids, d’uns 2 m de llargada màxima, de pell llisa i amb els denticles dèrmics molt petits.
La coloració és grisa o grisa terrosa al dors, amb taques blanques i de color marró clar al ventre Habita als fons sorrencs i s’alimenta de molluscs i crustacis, per a trencar les conquilles i closques dels quals té unes fortes plaques dentals És vivípar, però manca de pseudoplacenta Es troba a l’Atlàntic i a la Mediterrània
palomida
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot atènyer 180 cm i té el cos allargat, oval i molt comprimit, la boca molt marcada, que ultrapassa l’ull, i és de color blau verdós amb el llom brunenc.
La línia lateral fa una corba per damunt de les aletes pectorals i una altra, en sentit contrari, a l’alçada de l’aleta caudal Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, a alta mar i en aigües profundes, i a l’època de la reproducció s’acosta al litoral La carn és comestible i molt apreciada
xatrac
Xatrac
Corine Blieck (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 35 cm, que té les parts superiors de color gris blavenc, les inferiors d’un gris blanquinós, el pili negre i el bec roig, amb l’extrem negre.
A l’hivern, el front és blanc i el bec negrenc, amb la base vermella Habita a gairebé tot Europa, el nord d’Àfrica, l’Àsia temperada i l’Amèrica del Nord Els exemplars europeus hivernen a les costes de tot Àfrica És comú, a l’estiu, al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València
verderola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16,5 cm, que és de color groc amb el carpó castany, el dors llistat de verd brunenc i té marques fosques al cap.
El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és més verdenca És migradora parcial, i habita a les illes Britàniques, al N de la península Ibèrica i gairebé a tota l’Europa continental, llevat d’una gran part del litoral mediterrani És migratòria al País Valencià, rara a les Illes i comuna a la resta dels Països Catalans
salmònids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes, de cos fusiforme amb línia lateral visible i aleta adiposa darrere la dorsal, sense barbes i amb escates.
Habita aigües dolces truita o marines, amb nombroses espècies, moltes de les quals fan migracions lligades a la reproducció salmó Els ous són més pesants que l’aigua i atenyen d’1 a 6 mm De gran importància econòmica, a Europa representen gairebé tots els peixos nobles de les aigües continentals Llur carn és una mica ataronjada
gallina de Guinea
Gallina de Guinea
Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels numídids, d’uns 60 cm, amb el cap i el coll sense plomes, les ales curtes i el cos esvelt.
El plomatge és d’un color negrenc densament esquitxat de petites taques blanques És gregari i s’alimenta d’herbes, de llavors i d’insectes nia a terra, i sol pondre uns vuit ous N'hi ha nombroses subespècies, tant en estat salvatge com domèstic Habita a Etiòpia, al Sudan, a Eritrea i al SE d’Aràbia
galera
Galeres
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura les seves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
garsa de mar
Garsa de mar
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels hematopòdids, de 40 a 45 cm, amb el bec llarg i robust de color ataronjat, i amb les potes rosades.
Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre
jacànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes que fan de 25 a 50 cm i tenen els dits i les ungles extraordinàriament llargs i un esperó a l’articulació de cada ala.
El plomatge és de tons foscs, a vegades amb taques llampants Habiten a la vora dels estanys i poden caminar i córrer per damunt de la vegetació flotant Es reparteixen en cinc gèneres, tots tropicals, subtropicals o intertropicals Els representants més importants són els jacanes i el gallet africà Actophilornis africanus , que habita a tot el sud d’Àfrica