Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Fèlix Ferràs
Història del dret
Literatura catalana
Advocat i poeta.
Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius
,
Dominique Fernández
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fill del crític Ramon Fernández Agregat d’italià, el 1957 fou professor de l’institut francès de Nàpols i publicà assaigs sobre literatura italiana Le roman italien et la crise de la conscience moderne 1958 i L’échec de Pavese 1967 Les seves novelles insisteixen sovint en el tema de l’homosexualitat Porporino ou les mystères de Naples 1974, L’étoile rose 1978, Signor Giovanni 1980, aquesta darrera sobre les circumstàncies de la mort de l’arqueòleg JJWinckelmann, Dans la main de l’ange 1982, premi Goncourt, i L’amour 1986
Beatriu d’Aragó
Història
Reina d’Hongria, filla de Ferran I de Nàpols i d’Isabel de Chiaromonte.
Casada el 1475 amb Maties I d’Hongria, introduí la influència cultural italiana a la cort d’aquest país Mort Maties I, s’oposà a la successió del fill natural d’aquest, Joan, i defensà la candidatura de Ladislau VII de Bohèmia, amb el qual es casà 1490 Consolidat rei d’Hongria, Ladislau procurà l’anullació del matrimoni, concedida pel papa Alexandre VI el 1500 Beatriu tornà a Nàpols i, amb les sobiranes vídues de Nàpols i de Milà les Tristes Reines , visqué en un ambient cortesà i humanístic
Ezio Levi d’Ancona
Lingüística i sociolingüística
Filòleg italià.
Professor a la Universitat de Nàpols, on organitzà un centre d’estudis hispànics, poc temps abans de morir Fugint de la persecució antisemita, es traslladà als EUA, on fou professor al Wellesley College Autor de nombrosos treballs de romanística, iniciats amb La leggenda di Don Carlos nel teatro spagnuolo del seicento 1913, s’especialitzà en temes hispànics i escriví diverses monografies sobre les relacions culturals italocatalanes, algunes de les quals recollí a Motivos hispánicos 1934, primer volum d’una collecció Biblioteca Hispano-Italiana que dirigí Collaborà en els Estudis Universitaris…
Vasilij Fortepianov
Música
Crític i escriptor rus, de nom originari Vasilij Petrovic Botkin.
Fou una persona d’àmplia cultura que viatjà molt i que escriví principalment sobre música i literatura europees Aquesta tendència cap a occident era comú dins el grup d’intellectuals anomenats ’Occidentalistes', del qual era membre Aquest collectiu estava a favor de la incorporació de les idees i la cultura europees a Rússia, en oposició a la tendència dels eslavòfils i la política del tsar Nicolau I Escriví articles sobre música alemanya i òpera italiana, i d’altres sobre literatura russa i germànica Feu també un detallat estudi sobre les obres de teatre de Shakespeare
Denis Arnold
Música
Musicòleg anglès.
Estudià a la Universitat de Sheffield i es doctorà amb una tesi sobre Thomas Weelkes i el madrigal anglès Ensenyà en diverses universitats fins que el 1975 fou nomenat Heather Professor de la Universitat d’Oxford Des del 1976 fins al 1980 formà part del consell editorial de la revista "Music and Letters" i entre el 1979 i el 1983 fou el president de la Royal Musical Association Musicòleg d’amplíssims interessos, fou una autoritat mundialment reconeguda en el camp de la música italiana del Renaixement i el primer Barroc
Miguel Ángel de Luna
Rugbi
Jugador de rugbi i dirigent esportiu.
Practicà l’atletisme al RCD Espanyol i durant la dècada de 1940 reorganitzà la secció de rugbi del club, creada l’any 1923 El 1943 participà en l’única final d’un Campionat de Catalunya que enfrontà el RCD Espanyol i el FC Barcelona Jugant com a centre, fou el capità de l’equip fins a la seva dissolució al principi dels anys cinquanta L’any 1951 jugà un partit internacional que enfrontà la selecció espanyola amb la italiana També formà part del Barcelona Universitari Club, entitat que l’homenatjà l’any 1954
Club Esportiu Spain Rocketry de Modelisme Espacial
Esports aeris
Club d’aeromodelisme espacial amb seu a Lleida.
Des de l’inici del segle XXI ha participat en diverses edicions del Campionat d’Espanya de modelisme espacial amb notable èxit També participa en altres festivals aeris d’aquesta modalitat, com la trobada de la ciutat de Tabernes, a Almeria, o a la MIR italiana Anualment organitza l’Spain Rocketry Meeting SRM, una trobada internacional Fa ús del camp de vol d’Aerocinca, a la província d’Osca, tot i que anteriorment havia utilitzat els terrenys de l’Aeroclub de Lleida i el camp de vol del Pla de Rosselló
Pier Luigi Chicca

Pier Luigi Chicca
Arxiu Club d’Esgrima SA M
Esgrima
Mestre d’armes i tirador olímpic.
Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat
Teatre Principal de Maó

Interior del Teatre Principal de Maó
© Fototeca.cat
Teatre
Sala d’espectacles inaugurada a Maó (Menorca) el 1817.
Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina