Resultats de la cerca
Es mostren 7696 resultats
el Namib

Vista del Namib
© Fototeca.cat-Corel
Desert
Zona desèrtica que s’estén al llarg de la costa de Namíbia i situada al peu dels altiplans interiors d’Ovamboland, Damaraland i Namaqualand.
Té una llargada de 1 300 km i una amplada que oscilla entre 50 i 100 km Extremament àrida, les precipitacions són de l’ordre de 50 mm anuals i la vegetació hi és molt escassa Hi ha importants jaciments de diamants
estret de Messina
Estret marí
Braç de mar que separa Sicília de la península italiana i comunica la mar Tirrena amb la Jònica.
Presenta la forma d’un embut de 33km de llargada, amb 3km d’amplada a la banda nord i 16 a la meridional Ha representat sempre un perill per a la navegació, que fou ja exemplificat míticament pels antics Escilla i Caribdis
Laguna Madre
Albufera
Albufera que s’estén al N i al S del delta per on desguassa el riu Bravo, al golf de Mèxic.
La part nord 190 km 2 pertany a l’estat de Texas EUA, i la part sud 160 km 2 , a l’estat mexicà de Tamaulipas La franja estreta i sorrenca que la separa de la mar oberta s’anomena Isla Padre
mar de la Sibèria Oriental
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, entre les illes de Novosibirsk i Wrangel.
Té una superfície de 936000 km 2 , un volum de 42000 km 3 i una profunditat mitjana de 45 m, amb una màxima de 155 m Hi desemboquen els rius Indigirka, Kolyma, Alazeja i Khroma Els ports principals són Pevek, Tabor i Ambarčik
Usedom

Świnoujście
© Oficina de Turisme de Polònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, al golf de Pomerània, entre la badia de Szczecin i la Bàltica, separada de la terra ferma per la desembocadura del Peene.
Té 445 km 2 Des del 1945 és dividida entre la República Democràtica Alemanya, República Federal Alemanya després de la reunificació i Polònia, la qual en posseeix 90,8 km 2 El centre principal és Swinoujście, avantport de Szczecin És zona d’estiueig
Euromed
Tren d’alta velocitat adaptat a la via de la xarxa general de RENFE.
Els trens Euromed cobreixen el segment del Corredor Mediterrani comprès entre Barcelona i Alacant, de 523 km En servei des del juny del 1997, el trajecte comprèn les estacions Barcelona-Sants, Tarragona, Castelló de la Plana, València-Joaquim Sorolla i Alacant-Terminal El novembre del 2016 s’hi afegí, com a resultat de les protestes pels problemes de la línia de Rodalies R16, una estació a l’Aldea Baix Ebre, en principi de caràcter provisional Fou construït entre el 1995 i el 1996 per GEC Alsthom, empresa que aglutinava les societats Ateinsa, MTM i Meinfesa Altres empreses que…
Byrránga
Serralada
Serralada de Sibèria, Rússia, que travessa d’W a E la península de Tajmyr.
És una llarga sèrie de turons desgastats d’una longitud d’uns 1000 km i uns 250 km d’amplada que correspon al flanc sud d’un anticlinal, el qual ocupa tot el nord de la península Té una altitud màxima de 1 500 m
Manuel Gracia Clavería
Atletisme
Marxador.
Fou campió de Catalunya de 10 km en pista 1949, 1953, 1955 amb tres clubs diferents el Grup Esportiu i Excursionista Gironí, el Centre Gimnàstic Barcelonès i el FC Barcelona També fou campió d’Espanya de 50 km marxa per equips 1959, 1960, 1963
Rapti
Riu
Riu del Nepal i de l’Índia, afluent del Ghāghra.
Té una longitud de 600 km i una conca hidrogràfica de 23900 km 2 Neix als contraforts occidentals del Dhaulāgiri i la serralada de Mahabharat, a 3500 m d’altitud, i desguassa al Ghāghra, a la zona septentrional de l’estat indi d’Uttar Pradesh
Romà Castelltort Vila

Romà Castelltort Vila (1935)
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Marxador.
Fou quatre vegades campió d’Espanya i de Catalunya en 50 km marxa 1931, 1933, 1934, 1936 També fou campió de Catalunya de 30 km 1935 i recordista català de dues hores en pista 20687 m, el 1931 Fou internacional amb Espanya una vegada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina