Resultats de la cerca

La seva formació musical anà a càr rec d’Antoni Sala, mestre de capella de la catedral de Lleida Fou organista de l’església parroquial de Sant Joan de la mateixa ciutat, i el 14 d’abril de 1781 substituí Sala al capdavant de la capella musical de la seu lleidatana L’any 1793 deixà el càrrec de mestre de capella per ocupar el de segon organista, també a la catedral, que exercí fins a la seva mort De la seva producció destaquen una missa a quatre veus amb violins, oboès, corns i baixos, un magníficat a sis veus i unes antífones a sant Pau

Director del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida És autor d’un bon nombre de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes i ha estat comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals És membre fundador de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i de l’Associació Internacional de Jocs i Esports Tradicionals Ha publicat, entre d’altres, Jocs i esports tradicionals a Catalunya 2010, amb altres autors i Juegos tradicionales y sociedad en Europa 2006

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà 1650 Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae 1661-65, important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió 1692 i Venècia 1727, i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes 1671

Es formà al Club Esportiu Episcopal de Lleida, amb el qual jugà a la Superlliga També jugà amb el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, amb el CAI de Saragossa i a la Lliga belga Tornà al CE Episcopal 2003 i passà al Reyal Voley Guadalajara 2005 Posteriorment fitxà pel SEC Isernia de la Lliga A-2 italiana 2006 i pel Farmacil Cusine Pineto 2007 Retornà al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona l’any 2007 Fou internacional amb Espanya

Doctorat per la Universitat de Barcelona 1991, s’hi incorporà com a docent l’any 1987 Ha participat en excavacions de diferents jaciments ibèrics, com el del tossal de les Tenalles Sidamon, Pla d’Urgell, el de la fortalesa dels Vilars Arbeca, les Garrigues i el dels Missatges Tàrrega, Urgell i ha dirigit excavacions a la ciutat romana de Iesso Guissona, la Segarra És autor de nombrosos estudis sobre la cultura ibèrica i el procés de romanització, i ha estat comissari de l’exposició Indíbil i Mandoni reis i guerrers Ajuntament de Lleida, 1996

Jugà a les categories inferiors del Llista Blava de Lleida i també fou entrenador de l’equip juvenil del club i del CP Bell-lloc S’inicià en l’arbitratge el 1970 Sis anys després ascendí a la categoria estatal, el 1980 a la internacional i el 1983 es retirà de l’arbitratge per discrepàncies amb els dirigents del Comitè d’Àrbitres de la Federació Espanyola de Patinatge Durant l’època que estigué en actiu dirigí nombroses finals de competicions estatals i internacionals, i fou distingit com a millor àrbitre del Campionat d’Europa 1981

Format a Lleida i a Barcelona, a l’Escola Massana Els seus primers treballs es publicaren a la revista Star 1974 Amb el també dibuixant  Juan Mediavilla Burgos 1950-7 d’octubre de 2022 fou el creador del personatge Makoki 1977, que aparegué per primer cop a la revista musical  Disco Expres , i que posteriorment tingué una revista pròpia, el còmic Makoki 1982, del qual Gallardo fou el director de la primera etapa Amb Mediavilla també impulsà la revista  El Víbora  1979 Tingué una prolífica carrera com a illustrador en revistes i diaris com Cairo , La Vanguardia , El País ,  Herald…

Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida Tinent d’alcalde de la ciutat, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d’agricultura de la Mancomunitat Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, ingressà a Esquerra Republicana i fou diputat al parlament català 1932 Director general d’agricultura de la Generalitat, fou nomenat conseller d’agricultura i economia 1933 i, després, sotssecretari del ministeri del…

Especialitzada en proves de mig fons, representant el Club Natació Lleida fou campiona absoluta de Catalunya de 200 i 800 m lliure 1993 tres cops recordista de Catalunya i Espanya de 400 m i 800 m lliure 1992, 1993, i nedadora olímpica a Barcelona 1992, també en aquestes dues darreres proves El 1994 passà al Canoe NC madrileny i completà la seva carrera amb nou títols de campiona d’Espanya i cinc rècords estatals Fou cinquanta-sis vegades internacional i rebé la medalla de serveis distingits d’argent 1994 i d’or 1996 de la federació espanyola

S’inicià a l’Agrupación Deportiva Antorcha de Lleida, a les ordres de Martín Núñez Posteriorment, també s’entrenà amb Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1987-90 i amb Martín Velasco Assolí diversos títols catalans en pista quatre en 5000 m 1992-95, quatre en 10000 m 1992, 1994, 1995, 1997 i un en 10 km en ruta 1994 Guanyà el Campionat de Catalunya de cros en vuit ocasions 1987, 1988, 1989, 1993, 1994, 1996, 1997, 1998 Competí en el Mundial de cros 1992, 1996 Com a tècnic, ha entrenat els fondistes José Ríos i Carles Castillejo