Resultats de la cerca

Fou director general d’instrucció pública És autor de poesies i articles de crítica literària en El Laberinto i en la Revista Española de ambos Mundos i d’una Galería de la literatura española 1846, que, bé que mancada de rigor, aporta notes d’interès sobre la vida literària d’aquella època Fou membre de la Real Academia Española, i escriví Historia del levantamiento de las comunidades de Castilla 1850 i Historia del reinado de Carlos III 1856

Base, fitxà pel Picadero JC de Barcelona 1970-73 procedent del Club Estudiantes de Madrid Posteriorment jugà al Club Joventut de Badalona 1973-76, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 1976, al FC Barcelona 1976-78 i al Bàsquet Manresa 1978-81 Disputà 31 partits amb la selecció espanyola i acabà la seva carrera a l’Estudiantes

Davanter format al planter de l’Atlético de Madrid, fitxà pel FC Barcelona 1974-78, on jugà 87 partits de Lliga i marcà 34 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 Des del 1992 existeix a Barcelona el Fòrum Manolo Clares, una penya satírica que anualment lliura un trofeu al barcelonista que no ha estat prou valorat pels socis

Pivot, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1971-76 procedent del Club Estudiantes de Madrid Posteriorment, jugà al FC Barcelona 1976-78, al Manresa EB 1978-80 i novament a la Penya 1980-81 Guanyà dues Copes del Rei 1976, 1978 Disputà 78 partits amb la selecció espanyola i aconseguí la medalla de plata al Campionat d’Europa 1973

Diputat del partit conservador des de l’any 1884 i senador vitalici 1889, fou batlle de Madrid 1896 i 1907 i ocupà diversos ministeris 1900-04 i la presidència del consell d’estat 1904 i la del senat 1913 i 1920 Cap del govern 1919, intentà una política social conciliadora, però fracassà i dimití És autor de diverses obres

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1961-64 procedent del Plus Ultra Jugava de mig volant i amb l'Espanyol disputà 50 partits de Lliga, incloent-hi la campanya 1962-63 a segona divisió Després jugà al Real Madrid 1964-65, el Deportivo de la Coruña 1965-67, el Sevilla 1967-72 i el Recreativo de Huelva 1972-73

Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906

Fill de  Joan Carles I d’Espanya  i de Sofia de Grècia , accedí al tron el 19 de juny de 2014, un cop aprovada i signada pel seu pare la llei orgànica d’abdicació, per la qual rebé el títol de comte de Barcelona, entre d’altres Fins a la proclamació, en qualitat d’hereu al tron d’Espanya, detingué els títols que hi són associats príncep d’Astúries des del 1977 i, pel que fa a Catalunya, també els de duc de Montblanc, comte de Cervera, príncep de Girona i senyor de Balaguer D’altra banda heretà també el títol de cap suprem de les forces armades En arribar a la majoria d’edat 1986 jurà la…

Començà estudis d’història a la Universitat de Madrid, però els abandonà per concentrar-se en la música Fou alumne de Bartolomé Pérez Casas i M de Falla a Madrid i de M Ravel a París Des de molt jove destacà en la vida musical madrilenya Fou crític musical 1918-36 i secretari 1915-22 del diari El Sol  i fundador de la Sociedad Nacional de Música 1915 Des d’aquests càrrecs contribuí a renovar l’ambient musical de Madrid, especialment amb les seves crítiques i els seus assaigs Durant la dècada de 1920, a la Residencia de Estudiantes, formà part del grup d’…

Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884