Resultats de la cerca

Es posà en marxa el 1962, i des del 1964 està format per dues seccions permanents la Secció Orientació , que destina els recursos a la millora estructural de les explotacions, i la Secció Garantia , que els destina al sosteniment dels preus i que funciona d’acord amb els reglaments de la política agrària comuna PAC El FEOGA és la partida més gran del pressupost comunitari, de manera que durant la dècada dels vuitanta representà un 65% de les despeses globals i, tot i que els darrers anys aquest percentatge ha disminuït, en el pressupost del 1997 encara n'absorbia un 45%

Marxà de jove a París, com a treballador de correus, on descobrí el seu interès per la pintura El 1948 retornà a Prada, on s’installà definitivament per iniciar la seva trajectòria pictòrica Retratà els paisatges del Conflent amb una paleta de colors vius Juntament amb la seva esposa Madeleine, des del 1952 participà en l’organització del Festival Pau Casals, del qual fou director artístic 1968-80 Amb Robert Lapassat fundà la revista Conflent 1961, publicada fins el 1998 Evolucionà des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges Guanyà el prix des…

Estudià a la Universitat de Heidelberg, on es titulà el 1584 i on, alguns anys més tard, començà la seva tasca docent El mateix 1584 marxà a Ratisbona i hi restà durant sis anys El 1600 retornà a Heidelberg i ocupà la plaça de mestre de capella a la cort del príncep elector del Palatinat, Frederic IV Escriví treballs teòrics de caràcter didàctic que inclouen molts exemples musicals Les seves obres més influents foren Hexacordum seu Questiones musicae practicae Nuremberg, 1591 i Dodechachordi vivi , que no arribà a editar-se Compongué abundant música religiosa, molt sovint a…

Estudià a la Universitat de Viena i posteriorment hi ensenyà teoria musical 1919-29 Durant aquest període compongué tres òperes, entre les quals destacà pel seu èxit Die heilige Ente Guanyà diversos premis amb les seves composicions Entre el 1929 i el 1933 dirigí el Conservatori de Magúncia Amb l’arribada dels nazis marxà de Viena i s’installà a Edimburg, on el 1945 fou professor a la universitat d’aquesta ciutat La seva extensa producció continuà la tradició tonal, que tenia les arrels estilístiques en Brahms i Strauss També escriví alguns llibres, com els dedicats a Brahms i…

Inicià estudis de dret a Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la lírica Des del 1855 fou deixeble de B Saldoni Marxà a Itàlia, on estudià cant amb T Mabellini a Florència i amb S Ronconi Actuà per Europa i al continent americà El 1869 es casà amb la mezzosoprano Désirée Artôt Junts feren diverses gires per Europa i arribaren a actuar a Rússia Tingueren una filla, coneguda amb el nom artístic Lola Artôt de Padilla, que també es dedicà al cant Saldoni assegurà que Mariano Padilla conegué i rebé consells del mateix G Verdi

Germà gran i mestre de Francisco Guerrero Molt probablement es formà com a nen de cor a la catedral de Sevilla Cap al 1560 marxà a Itàlia, on sembla que treballà com a cantor del cor de Santa Maria Maggiore, a Roma Es coneix una collecció de sis motets i una desena d’arranjaments per a viola de mà d’obres seves en llengua vernacla deguts a Miguel de Fuenllana i Diego Pisador Vincenzo Galilei també publicà alguna intabulació d’aquests sonets en Fronino dialogo Venècia, 1568 En el Cancionero de Medinacelli , se’n conserven tres madrigals a quatre veus

Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí

Fundat el 1982, la majoria dels seus atletes provenen de l’escola d’atletisme Practica totes les especialitats de curses, llançaments i salts, i els seus atletes participen en competicions d’àmbit estatal i català, i algun d’ells han participat en el Campionat del Món juvenil 2011 Té atletes de totes les categories d’edat Organitza diferents proves atlètiques com el Cros de Sant Sadurní o la Marxa Popular de Montornès del Vallès Disposa de pistes a l’aire lliure de 400 m, pistes cobertes de 200 m, zona de llançament i zona de salt El 2010 tenia uns 150 membres

Començà jugant al Club Deportivo Hernan durant la dècada de 1950 i arribà a ser el capità de l’equip que el 1959 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya, del Trofeu Hernan, del Trofeu Debechade i del Trofeu Herbol El 1962 marxà al Picadero, amb el qual guanyà les dues primeres edicions de la Lliga 1965, 1966 i la Copa d’Espanya 1965 Formà part de la selecció catalana Com a entrenador, fou tècnic del Club Natació Badalona Durant la dècada de 1970 també fou president del Collegi de Preparadors i del Collegi d’Entrenadors de la Federació Catalana de Voleibol

Formada al Club Deportiu Terrassa, jugà en aquest equip fins l’any 2005, en què marxà una temporada a l’HC Rotterdam dels Països Baixos La temporada següent passà al Club de Campo Villa de Madrid 2006-08, i tornà al CD Terrassa fins a la seva retirada al final de la temporada 2011-12 Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1997-2002, 2005, 2010, tres Copes de la Reina 1998, 1900, 2001 i cinc Lligues 2000, 2001, 2002, 2005, 2007 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i de Pequín 2008