Resultats de la cerca
Es mostren 2521 resultats
Theodor Lynen
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Per la biosíntesi del colesterol obtingué el premi Nobel de medicina l’any 1964, juntament amb Konrad Bloch
antiarrítmic
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs que modifiquen la velocitat i el ritme dels batecs del cor, i restauren el ritme sinusal normal.
Els antiarrítmics més emprats en medicina són la quinidina, la lidocaïna, la procaïnamida i el propanolol, entre d’altres
clorur d’etil
Química
Halur d’alquil, gas obtingut per acció del clor sobre l’etilè en presència de ClH i llum.
És emprat com a refrigerant, com a solvent, com a agent d’alquilació i, en medicina, com a anestèsic
Otto Kahler
Metge txec.
Fou professor de medicina interna a Viena i descriví el mieloma múltiple, que actualment és anomenat malaltia de Kahler
Auguste Ambroise Tardieu
Metge francès.
Professor de medicina legal a la Universitat de París, fou un dels fundadors de la moderna escola medicoforense francesa
vomitiu
Farmàcia
Dit del medicament que produeix fortes contraccions gàstriques, les quals provoquen l’expulsió del contingut de l’estómac (vòmit) per la boca.
El vomitiu més conegut en medicina és l’apomorfina L’aigua o el cafè salats i calents són vomitius casolans
lindane
Química
Insecticida constituït per la mescla de les tres formes isòmeres α, β i γ de l’hexaclorociclohexà
.
Els preparats emprats en medicina han de contenir més del 99% de l’isòmer γ, l’actiu com a insecticida
tartrat de potassi i sodi
Química
Sal de l’àcid tàrtric dextrogir, que es presenta en forma de cristalls incolors, eflorescents en l’aire, de gust salí, solubles en aigua i insolubles en alcohol, que hom obté per precipitació amb carbonat sòdic d’una solució de tartrat d’hidrogen i potassi.
És emprat en medicina i en la indústria alimentària És anomenat també sal de Seignette o sal de La Rochelle
esparteïna
Farmàcia
Alcaloide extret de la ginestera.
És un líquid oliós, emprat en medicina, en forma de sulfat, per a combatre l’arrítmia i com a oxitòcic
Francesc Feu
Metge.
Doctor en filosofia i medicina, publicà un Medicum prognosticum 1676 i un Romance , dedicat a Joan Josep d’Àustria 1677