Resultats de la cerca

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…

De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi El lloc és esmentat ja el 1060 Fou del comtat d’Empúries

Després de formar-se amb S Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals L’any 1649 succeí G Valentini com a mestre de la capella imperial Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals També escriví diferents…

Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música…

Vida i obra Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué al certamen literari de València del 1474 amb la composició D’escuretat tenint la pensa llesa El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix Aquest mateix any actuà de jutge en una justa que se celebrà a València amb motiu de l’arribada dels reis procedents de Nàpols…

Se sap la seva activitat a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, d’on fou mestre de capella des del 1618 Bé que alguns autors assenyalen la vigència del seu càrrec fins el 1656, la documentació prova que el 16 de novembre de 1667 formà part d’un tribunal d’oposicions a la seu de Barcelona, i també que, havent demanat la jubilació el 1669, presentà Miquel Rosquelles com a successor seu Les poques obres conservades de Josep Reig mostren el seu arrenglerament vers la pràctica del nou estil

S’inicià en la lluita grecoromana fins que a setze anys començà a practicar judo a París amb el mestre Mikonosuke Kawaishi El 1951 fundà la primera escola d’arts marcials de Catalunya, anomenada Judo Barcelona Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo 1952-68, professor numerari en la formació de mestres de la Federació Catalana i cap de l’organització tècnica dels Campionats d’Europa celebrats a Barcelona 1958 Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1961 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Judo i Disciplines Associades

Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’…

Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals

Fou deixeble de l’organista de la catedral de Barcelona Pere Alberc, el qual el recomanà al capítol de la Seu d’Urgell L’any 1567 fou contractat com a organista de la catedral d’Urgell, sota el magisteri de capella de Joan Brudieu, i hi romangué actiu fins el 1572 Després s’ocupà com a organista de la catedral de Tarragona El 1577, a causa de la marxa de Brudieu, Torres es proposà com a mestre de capella al capítol urgellenc i obtingué el nomenament, però hagué de deixar el càrrec al cap de dos anys, arran de la tornada de Brudieu Entre el 1579 i el 1585 estigué…