Resultats de la cerca
Es mostren 4517 resultats
cànon
Música
Peça en què la melodia d’una veu és imitada (imitació) de manera íntegra per una altra veu o per més d’una.
La veu que inicia el cànon es coneix com a dux 'guia' o antecedent La veu que imita el dux s’anomena comes 'company' o consegüent El cànon presenta -com qualsevol imitació, però en aquest cas de manera sistemàtica- una relació temporal que se suma a la diacrònica melòdica i a la sincrònica harmònica i que pot designar-se com a transcrònica ja que la memòria estableix una relació d’identitat entre diferents moments Dit d’una altra manera, en el cànon, un mateix segment es combina tant diacrònicament com sincrònicament ex 1 El recurs canònic condiciona la forma de la peça, però no la determina…
aprenentatge significatiu
Pedagogia
Psicologia
Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements assentats en l’estructura cognoscitiva d’un individu.
L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elements existents en l’estructura cognoscitiva de l’aprenent i s’emmagatzema arbitràriament en el seu intellecte Al voltant de l’any 1960, el psicòleg nord-americà David Ausubel difongué el concepte d’aprenentatge significatiu com a peça clau de la seva teoria de l’aprenentatge Aquesta és una de les propostes teòriques en què s’ha inspirat la reforma educativa de l’Estat espanyol del 1990
Joan Pussalgues
Música
Compositor i mestre de capella català.
El 1714 fou mestre de capella de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i el 1760 en fou organista Se’n conserven algunes obres a la Biblioteca de Catalunya, de les quals cal destacar Magnificat a 4º con violines , Credo a dos coros , Cant del Pàssio de SetmanaSanta i Goigs al Santíssim Misteri El magníficat a quatre amb violins ~1750 fou editat modernament per Francesc Civil En aquesta peça emergeixen trets compositius propis tant del Barroc com de l’estil galant
taló
Taló d’un arc de contrabaix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica
creu de Malta
Cinematografia
Fotografia
Dispositiu aplicat principalment als aparells de cinematografia per donar un moviment d’avanç intermitent a la pel·lícula en el mecanisme d’intermitència.
És una peça de forma quadrada limitada per arcs de circumferència A cadascun dels quatre cantons hi ha uns treps tallats en direcció al centre però sense arribar-hi Les cares de la creu recolzen sobre un cilindre que és interromput en una part del seu perímetre al bell mig d’aquesta interrupció hi ha un piu que encaixa amb un dels treps de la creu a cada volta del cilindre La creu de Malta transforma un moviment giratori en un moviment d’avanç
faristol
Música
Moble especialment dissenyat per a sostenir les partitures, de manera que puguin ser llegides i manejades amb facilitat pels intèrprets i directors.
Sol estar format per una peça en forma de lleixa plana, a la qual s’afegeix un marc de fusta o metall, on es posen els papers Aquest marc pot tenir accessoris plegables per a augmentar-ne la superfície La part superior, d’inclinació regulable, està fixada a una columna d’alçada variable, acabada amb un peu o tres potes, que permet recolzar l’aparell a terra Solen ser plegables, i també se’n fan sense peu, de sobretaula o fixats directament als instruments musicals
Hob
Música
Abreviació utilitzada per a referir-se al catàleg temàtic de les obres de J. Haydn dut a terme per Anthony van Hoboken (Joseph Haydn: Tematisch-bibliographisches Werkverzeichnis, Magúncia, 1957-78).
Aquest catàleg consta de dues xifres La primera, que s’expressa amb nombres romans, es refereix al gènere de la composició a partir d’una classificació del mateix Hoboken La segona xifra, aràbiga, es refereix al número d’ordre cronològic de la peça dins del seu gènere Així, el número de catàleg ’Hob I 49’ fa referència a la simfonia significat de ’I' número 49, i el número de catàleg ’Hob XVI 25’ fa referència a la sonata per a piano significat de ’XVI' número 25
arquitrau
Arquitectura
Carreu tallat en forma de paral·lelepípede que descansa directament sobre el capitell d’una columna.
Especialment a l’arquitectura clàssica i en absència d’arcs, els arquitraus cobreixen l’espai que separa les columnes formant bigues de pedra d’una sola peça les limitacions que té la pedra per a resistir els esforços propis d’una biga fan que hom no pugui separar les columnes perquè l’arquitrau no es trenqui Per això es troben sobretot amb funció ornamental en peristils i galeries que amaguen l’estructura del veritable edifici cobert amb uns altres artificis bigues de fusta o encavallades
crossopterigis
Ictiologia
Subclasse de peixos teleostis, quasi tots fòssils del Devonià, dels quals hom només coneix el gènere vivent latimeria o celacant, trobat per primera vegada el 1938 a les costes de les illes Comores.
Es caracteritzen per llurs apèndixs parells, que són allargats i aguantats per un eix ossi articulat per mitjà d’una sola peça amb les cintures escapular i pelviana, per tenir l’esquelet ben ossificat, les dents, còniques, adaptades a la captura de petites preses, i per la cua, dificerca Els sacs olfactoris es comuniquen amb l’exterior directament, i amb la cavitat bucal, per mitjà d’un orifici nasal intern tenen les escates cicloides Tots aquests caràcters fan pensar que són els predecessors dels amfibis
Thomas Nash
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Exposà el seu talent narratiu amb Anatomy of Absurdity 1589, on, com a la resta de la seva obra, incorporà la llengua colloquial a la seva fantasia creadora Aquest fet es palesa més en obres com Pierce Penniless, his Supplication to the Devil 1592 i The Life of Jack Wilton novella picaresca, 1594 L’intent de convertir-se en un autor dramàtic consta en una collaboració amb Marlowe i en Summer Last Will and the Testament 1592, peça d’una gran qualitat dins el teatre isabelí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina