Resultats de la cerca
Es mostren 12760 resultats
àrea metropolitana de Barcelona
Delimitació geogràfica establerta per una llei de 1968 per tal de facilitar la programació del territori que hom preveia que seria afectat pel futur creixement de Barcelona.
Comprenia les comarques de la regió de Barcelona llevat el Baix Penedès, que depèn administrativament de la província de Tarragona amb un total de 159 municipis, una extensió de 3297 km 2 i un poblament de 3386396 h 1968 Entre el 1964 i el 1966 fou redactat el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona , que fixà els límits de l’àrea seguint criteris històrics, geogràfics i urbanístics, i que fou aprovat per la llei de 1968 a títol d’ Esquema director, amb vigència fins al 2010 La població representava més del 66% 1966 de la del total del Principat i el 40% 1968 de la dels…
màquina de parar
Indústria tèxtil
Màquina que serveix per a parar els ordits ja enrotllats en plegadors.
Consisteix en un llit o suport del plegador o plegadors d’ordit segons que provingui d’un ordidor seccional o d’un ordidor directe, respectivament, una pastera que conté l’aprest amb els seus elements auxiliars, com ara els cilindres de guia, els cilindres escorredors, els sistemes de calefacció i d’addició de l’aprest i els instruments per a mantenir-ne constants la temperatura i la viscositat, un assecador d’aire calent o més generalment de tambors escalfats per vapor recoberts de tefló pertal d’evitar l’adhesió…
habilitació
Dret administratiu
Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.
En les antigues corts catalanes del s XIII al XVIII calia que aquestes fossin presidides i convocades personalment pel rei en cas que no pogués ésser així, només podia convocar i presidir la cort la reina, o bé l’infant primogènit si el rei es trobava impedit els calia a tots un poder especial del rei, i, malgrat aquest, en començar la cort, calia que els estaments els donessin llur habilitació o acceptació En les primeres sessions de les corts hom procedia també a les habilitacions de notaris i escrivans També rebien el nom d’habilitació les…
cripsi
Ecologia
Adaptació per la qual un animal és difícilment visible en el medi habitual per tal com n’adopta la coloració o en copia les estructures.
Els mecanismes de la cripsi no són constants, puix que n'hi ha uns d’ús general, utilitzats per un gran nombre d’espècies segons el medi o l’estació de l’any, i uns altres que són especialitzats i propis d’espècies concretes En el primer cas hi ha les adaptacions de color a la tonalitat predominant en el medi això es dóna tant en els vertebrats com en els invertebrats, tant en el fons de la mar com a la terra N'és un exemple l’adopció del pelatge blanc per part d’espècies que a l’hivern viuen en ambients nevats En el segon cas…
fibra de carboni
Química
Tecnologia
Filaments de carboni que són emprats en la fabricació de materials composts, per tal d’atorgar-los lleugeresa alhora que rigidesa i resistència.
Les fibres de carboni són produïdes en escalfar filaments d’un material que conté carboni fins que desapareixen tots els elements llevat d’aquest, moment en què hom les embeu dins una matriu de resines, i en resulta un material compost que és emprable industrialment Les fibres de carboni són fabricades, generalment, a partir de fibres cellulòsiques o de fibres acríliques, així com de brea d’hulla o de polímers tèrmicament estables Presenten propietats tèrmiques, de fregament i mecàniques molt interesssants, les quals, afegides a la seva baixa densitat,…
subcòs
Matemàtiques
Qualsevol subconjunt L d’un cos K tal, que és estable per les dues operacions de K i, mitjançant aquestes restriccions, L té també una estructura de cos.
L és subcòs del cos K si L és un subanell unitari tal, que l’invers de tot element no nul de L pertany a L El conjunt de nombres racionals és un subcòs del conjunt de nombres reals el qual té estructura de cos
comandaments de vol
©
Transports
Conjunt dels dispositius que permeten d’accionar els governalls
d’una aeronau per tal de controlar-ne el moviment.
En un avió convencional els comandaments de vol són dos la palanca de control i els pedals de direcció o palonnier La palanca de control, que és empunyada per l’aviador, bé que de vegades té forma de volant banya , té dos moviments un moment longitudinal en la direcció de l’eix de simetria de l’aeronau, que acciona el timó de profunditat o d’elevació , el qual controla el moviment de capcineig de l’avió i un moviment lateral, d’esquerra a dreta i a l’inrevés, que acciona els alerons , els quals controlen el balanç de l’avió Els pedals de direcció o palonnier accionen el timó de cua o de…
acústica de les sales
Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny…
,
maquineta de lliços
Maquineta de lliçons: 1, gavineta; 2. prisma que arrosega el dibuix;3, ganxos; 4, lliç; 5, mecanisme d’alça. el prisme amb el seu moviment de vaivé selecciona els ganxos que cal alçar a cada passada i qeu arrosegaran els lliços corresponents
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta pertalque s’hi enganxin Cada renglera transversal de taps o forats en els…
aerogenerador
Esquema d’una unitat generadora d’electricitat, dotada d’una cel·la electrolítica i de tancs de gasos per a emmagatzemar l’energia, i d’una pila de combustible per a alimentar la xarxa quan convé
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Tipus d’aeromotor capaç d’aprofitar l’energia eòlica per a generar electricitat.
És constituït per un rotor, mogut per la força del vent, que té l’eix acoblat a un alternador La potència depèn de la velocitat del vent, del tipus de rotor i de la superfície que aquest cobreix Hi ha rotors d’eix horitzontal bipala o tripala i d’eix vertical tipus Darrieus i Savonius En els d’eix horitzontal, el conjunt del rotor pot girar entorn d’un eix vertical, pertal d’orientar-se en la direcció del vent Les pales tenen perfil aerodinàmic i poden girar entorn del seu eix longitudinal orientant-les de manera…