Resultats de la cerca
Es mostren 1363 resultats
Joan Lluís Moraleda i Pexarchs
Música
Director i compositor català.
Vida Estudià oboè, piano i composició a l’Escola de Música de Barcelona, on obtingué diferents guardons Posteriorment es traslladà a França per ampliar els estudis d’oboè amb P Pierlot i els de composició amb T Aubin De retorn a Catalunya, treballà la direcció orquestral amb A Ros Marbà Ingressà en l’Orquestra Ciutat de Barcelona i actuà amb aquesta formació durant tretze temporades Director de diversos grups instrumentals, el 1978 es presentà al capdavant del Grup Instrumental Català i de la Coral Càrmina amb Les noces , d’I Stravinsky Del 1985 al 1992 dirigí la Cobla Ciutat de Barcelona, i…
bugui-bugui
Música
Estil pianístic basat en el blues, i caracteritzat per l'ostinato de la mà esquerra.
El nom aparegué per primera vegada el 1928, en una gravació del pianista Pine Top Smith anomenada Pine Top’s Boogie-Woogie El patró rítmic més habitual és el d’un ostinato de vuit corxeres en compàs de 4/4 Altres patrons més simples o més complexos són igualment efectius Tots aquests patrons tingueren una gran influència en la creació dels estils rhythm-and-blues i rock-and-roll
Giuseppe Martucci
Música
Compositor italià.
Fou pianista i professor al conservatori de Nàpols i el primer compositor italià que aconseguí de destacar-se amb música instrumental i simfònica, en una època totalment dedicada a l’òpera Deixà dos concerts per a piano i orquestra 1878 i 1885, dues simfonies 1895 i 1904 i peces per a piano, algunes de les quals orquestrades, com el Notturno opus 70 núm 1, i la Novelletta opus 82, molt cèlebres
Giulio Viozzi
Música
Compositor d’origen austríac (Julius Weutz) que s’italianitzà el cognom el 1931.
Es destacà com a pianista, i des del 1956 fou catedràtic de composició a Trieste Autor d’obres d’estil postromàntic, tendí a l’impressionisme, i incorporà en la seva obra elements contemporanis Destacà amb les òperes Allamistakeo 1954 i Un intervento notturno 1957 Compongué també cançons i música de cambra i simfònica, de la qual cal esmentar Invenzione-Memorie di Fiemme 1966 i Discorso del vento 1968
Edgar Tinel
Música
Compositor belga.
Entrà a deu anys al conservatori de Brusselles, on estudià composició amb Gevaert S'imposà ràpidament com a pianista abans de fer-se conèixer com a compositor amb Klokke Roeland Fou director del conservatori de Brusselles 1909 És autor de dos drames sagrats Godelieve , 1897 Katharina , 1909, de cantates, misses, peces corals i música de cambra Publicà alguns llibres sobre el cant gregorià i la reforma litúrgica de Pius X
Inauguració de l’Auditori de Barcelona
Amb la presència de les principals autoritats polítiques de l’Estat, Catalunya i Barcelona, estrena a la ciutat comtal l’Auditori, la sala de concerts projectada per l’arquitecte Rafael Moneo Del concert inaugural destaca la Fanfàrria , una peça escrita per a l’ocasió per Joan Guinjoan i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que dirigeix Lawrence Foster, i l’actuació de la pianista Alícia de Larrocha
Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura
Se celebra al Teatre l’Artesà del Prat de Llobregat l’acte de concessió dels Premis Nacionals de Cultura a càrrec del CoNCA Entre els premiats hi ha l’escriptor Jaume Cabré, la museòloga Josefina Matamoros, l'editora Maria Bohigas, la compositora i pianista Clara Peya i, entre les institucions, el Collegi d'Arquitectes de Catalunya i el Museu de Lleida Per primera vegada el guardó reconeix un representant de la gastronomia, Carme Ruscalleda
Josep Palau i Fabre, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Òmnium Cultural concedeix al poeta Josep Palau i Fabre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en la seva XXXI edició El lliurament del premi, com els darrers anys, es fa al Palau de la Música Catalana, en un acte en què intervenen el president d’Òmnium Cultural, Josep Millàs, l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, l’actor Jordi Dauder, la cantant Maria del Mar Bonet i el pianista Jordi Masó
Ferran Jaumeandreu i Obradors
Música
Músic.
Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano
,
Isaac Stern
Música
Violinista nord-americà d’origen jueu.
Conduït als EUA a l’edat d’un any, estudià piano i violí amb NBlinder i LPersingen Concertista a onze anys, actuà amb les orquestres simfòniques de San Francisco, Los Angeles, Portland, Seattle, Minneapolis i Chicago El 1937 debutà a Nova York el seu recital al Carnegie Hall 1943 el consagrà internacionalment En 1960-84 formà un cèlebre trio amb el violoncellista LRose i el pianista EIstomin, el qual sintetitzà una sonoritat d’una gran puresa i l’expressivitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina