Resultats de la cerca

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques o en actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York

Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat, a Madrid, amb Domingo Martínez Obtingué diversos premis a València, Madrid, París —on esdevingué membre per oposició de l’École Impériale de Gravure— i Londres El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fábrica Nacional del Sello, i el 1873 esdevingué catedràtic de gravat i dibuix de model antic a l’Escola de Belles Arts de València

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor 1975-78 És membre fundador del Studio PER, amb LlClotet, OTusquets i CCirici Amb aquest darrer ha realitzat projectes per al sector públic remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona, acabat el 1989, i de la plaça de l’Univers, al firal de Montjuïc i encàrrecs privats Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador

Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius

El 1928 la seva família es traslladà a Barcelona Estudià a l’Escola del Treball de Barcelona, on el seu pare era professor de ceràmica i on el 1945 obtingué una plaça de professora El 1951 fundà el propi taller Dugué a terme nombroses exposicions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger En les seves obres destaca la utilització de l’esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral

Titulat el 1903 Guanyà, amb Josep Goday, el concurs de la casa de Correus de Barcelona 1914, que es realitzà Féu la casa d’estil domenequià de la plaça de Lesseps, la casa pròpia al passeig de Sant Joan 1928, un xalet al carrer de Panamà 1913 i la molt neoclàssica casa del Foment d’Obres i Construccions al carrer de Balmes 1923, que guanyà el premi de l’ajuntament del 1930

L’atac d’Abd el-Krim al penyal d’Alhucemas, l’agost del mateix any, on morí el cap de la plaça, féu decidir el general Primo de Rivera, interessat pel prestigi de la seva dictadura, a portar a terme un pla de desembarcament, que ell mateix havia de dirigir, comptant amb l’ajuda francesa L’operació agafà els rifenys per sorpresa, i permeté de prendre el penyal i, més tard, Xauen i Axdir

Possible església, de la qual es desconeix l’advocació, que devia estar situada on ara hi ha Can Graupera En dóna notícia Marià Ribas Podria ser que l’hipogeu descobert el 1957 a la Plaça Gran correspongui a aquesta capella CPO Tanmateix, estudis recents han demostrat que aquesta església és fruit d’una errònia interpretació de documents, i que en realitat no va existir en deixem constància, però, per evitar confusions JGG

Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona A divuit anys guanyà la plaça d’oboè de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, oboista de la capella reial i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid Compongué l’òpera Il proscritto di Altemburgo 1843 i una peça per a quatre orquestres 1852

Aquesta església era a tocar de la ciutat Un capbreu de l’any 1429 diu que afrontava amb “lo vall del mur de la ciutat” Segons J Lladonosa, era prop de l’actual plaça de Mossèn Cinto Tenia consideració de parròquia i ja és esmentada el 1161 L’any 1192 el bisbe de Lleida concedí un solar a cens a la Vilanova de Sant Salvador per tal que s’hi construís un alberg