Resultats de la cerca
Es mostren 8869 resultats
nacionalitat
Política
Dret
Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueix una nació.
ciutat terrenal
Cristianisme
Comunitat centrada en interessos d’aquest món, i sobretot, comunitat política.
Denominació contrària a ciutat celestial i complementària d’aquesta
alinear-se
Política
En política internacional, arrenglerar-se al costat d’un gran bloc.
facció
Grup de persones reunides per a una acció violenta, generalment política.
provincialisme
Exaltació de l’afecció política a la província, divisió administrativa vuitcentista.
admissió temporal
Economia
Política comercial destinada a augmentar el valor afegit produït al país.
Consisteix en la importació temporal de béns destinats a ser reexportats després d’alguns processos de transformació, normalment amb exempció d’aranzel, amb l’exigència que la mercaderia sigui efectivament reexportada
Jove Itàlia
Política
Associació política fundada a Marsella l’any 1831 per Giuseppe Mazzini.
Tenia per objectiu de convertir Itàlia en una república democràtica i unitària Fou dissolta el 1848
Comitè de Defensa Social
Política
Agrupació política conservadora, de tendència reaccionària, fundada a Barcelona el 1911.
Intentà d’agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme Fou derrotat en totes les eleccions en què es presentà
Foment de Civisme
Política
Entitat política mallorquina fundada pel juliol del 1914 per Jeroni Massanet.
Pretengué una acció cultural i regeneracionista, sovint ambigua, al marge del sistema de partits polítics de la Restauració Es presentà a les eleccions municipals de Palma del 1915 i el 1917 Tingué com a òrgan el setmanari “La Vanguardia Balear” S'hi succeïren en la presidència, entre altres, Jeroni Massanet 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, José María Eyaralar 1927-28 i Joan Mulet 1928-30 A partir del 1924 figurà també en els llocs directius Francesc de BMoll
Unión Católica
Partit polític
Plataforma política espanyola, integrada per catòlics i liderada per Alejandro Pidal y Mon (director de La España Católica) que actuà entre el 1881 i el 1884, any en què es dissolgué, per integrar-se al Partit Conservador.
Oposada a la línia integrista del carlisme dirigit per Cándido Nocedal, seguia els passos de l’intervencionisme dels catòlics dins la Tercera República francesa, que inspirava monsenyor Freppel Sorgí a Madrid al gener del 1881, com a reacció a la inoperància del carlisme , que el 1879 havia decidit la no collaboració amb l’estat liberal i el retraïment Tant per l’orientació com per les persones inicialment implicades, pot ser considerada continuadora de l’Asociación de Católicos 1868 El 1884 Pidal s’integrà en el govern conservador de Cánovas, tot coincidint amb l’encíclica Inmortale Dei de…