Resultats de la cerca

Els àrabs l’ocuparen el 711, i el 1236 Ferran III de Castella la conquerí Abderraman I 731-Còrdova 788, primer emir independent de l’Àndalus, i els seus successors convertiren Còrdova en un centre cultural important La ciutat tenia una madrassa, centre d’ensenyament religiós dels països islàmics, on la música formava part dels estudis Entre els músics de la cort destacà Ziryab segle IX, provinent de Bagdad i que portà a la cort les influències orientals Ferran III reconvertí la mesquita en catedral, i en la seva organització, des del principi, es concedí molta importància a la música L’època…

Fou anomenada també govern o partit , o corregiment de Morella Des del començament fou regida per governadors militars Hom preveia la incorporació de la governació de Peníscola En fou el primer corregidor 1712 el marquès d’Ytre Comprenia les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat excepte la Serratella, l’Alcalatén excepte l’Alcora i una part de l’Alt Millars, de l’Alt Palància, del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i de la Plana Alta les coves de Vinromà Fou suprimida el 1833, amb motiu de la divisió provincial

El Xúquer, des de la confluència amb el Cabriol, la separava de la província de València, tot deixant Alzira per a aquesta darrera les serres d’Ontinyent, del Benicadell, del Xarpolar, de Gallinera, de Segàrria i del Montgó la separaven de la província d’Alacant, de manera que incloïa la Vall d’Albaida, les valls de Pego i de Gallinera i el terme de Dénia Amb la reacció absolutista del 1832 fou abolida aquesta divisió provincial, i la nova divisió del 1833 ja no inclogué sinó tres províncies valencianes

Iniciativa de Pere Duran i Farell, fou projectat 1965-68 en forma de pla parcial i promogut per les principals empreses radicades en aquell sector, tingué el suport de l’ajuntament de Barcelona, de la diputació provincial i de la RENFE El 1968 fou aprovat un esbós del pla parcial per l’ajuntament i el 1971 fou presentat el pla parcial definitiu, que en la seva expressió pública fou objecte de crítiques i contrapropostes d’associacions ciutadanes molt diverses Fou incorporat, en part, al pla comarcal del 1971

Ingressà als dominicans de Girona 1835, on residí fins a l’exclaustració 1835 posteriorment fou ecònom de Calonge i de Bordils Fundà la casa missió de Girona, de la qual fou el primer director, i fou catedràtic del seminari Fou vicari provincial dels dominicans exclaustrats de Catalunya Tingué gran fama com a predicador És autor d’obres importants, com Arte pastoral o método de gobernar bien una parroquia i El catequista orador , reeditades sovint També escriví El cura en el púlpito, Jesucristo predicando i altres obres menors, molt populars i acceptades

Ingressà al convent mercedari de València i completà estudis a Salamanca El 1526 anà a Tunis en una expedició que redimí 234 captius Des del 1536 fou comanador perpetu del convent de València i després provincial i vicari general de l’orde Ensenyà teologia a la Universitat de València i més tard al collegi Universitat de Gandia, on tingué com a deixeble Francesc de Borja Autor de comentaris en llatí sobre Tomàs d’Aquino 1525, 1548 i d’altres obres i opuscles, alguns inèdits, és considerat com un dels precursors del molinisme

Entrà als observants 1515 i fou provincial d’Extremadura 1538-41 Es retirà com a ermità prop de Lisboa i amb uns quants seguidors propugnà la més rígida observança de la regla El primer convent reformat fou creat a Sevilla 1555, i les noves comunitats d' alcantarins foren constituïdes en província 1560 Confessor de Teresa d’Àvila, la guià en la reforma de l’orde carmelità El seu Tratado de la oración y meditación 1556 fou traduït a diverses llengües La seva festa se celebra el 19 d’octubre

Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1901, 1903, 1909, 1917 i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915

En fou el primer president EGarcia Monfort Ha collaborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana del 1952 Des del 1902 publica un butlletí informatiu, que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià Alcoi, Alacant, Castelló i Oriola, i, des del 1912, la Memoria Comercial , que és un anuari estadístic provincial Ha publicat treballs a favor de les zones franques 1916, 1934 i 1951 i algunes visions de l’economia de tot el País Valencià, com La futura economia valenciana , de JBellver 1933

Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62