Resultats de la cerca

D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials

En una cerimònia presidida pel president, Michael D Higgins, Irlanda celebra una desfilada militar a Dublín i altres actes per a commemorar el centenari de l’alçament de Pasqua, la revolta amb la qual es considera que es va iniciar la independència del país Entre els dies 24 i 29 de març de 1916 els rebels irlandesos van ocupar l’oficina general de Correus i altres edificis oficials En la repressió de l’exèrcit van morir més de 455 persones, entre les quals hi havia 14 líders rebels i 116 soldats britànics Per a tots ells s’oficien cerimònies d’homenatge

Participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac 1389-90 Fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I per la força La reina Maria, muller de Martí I, l’envià, amb Simó Marimon, com a ambaixador prop del comte abans que aquest envaís Catalunya i, després, li encarregà la defensa del Berguedà i de l’Alt Urgell Durant l’interregne treballà per la causa de Jaume d’Urgell, i amb ell es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera

Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia Féu assassinar el seu germà Bardiya o Smerdis, governador de Mèdia i Armènia Atacà Egipte 525 aC i en prengué Memfis, la capital es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia La revolta de Gaumata que usurpà la personalitat de Bardira, al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà

Fill de pagesos pobres, estudià i exercí de mestre, i des del 1955 actuà clandestinament a Algèria contra el govern francès El 1962, i dins el bureau polític de Tilimsen, preparà la revolta militar que conduí Ahmed Ben Bella al poder Esdevingué ministre de defensa 1963 i vicepresident del govern 1963 El 1965 dirigí el cop d’estat militar que enderrocà el president Ben Bella A partir d’aleshores presidí el consell de la revolució Seguí una orientació política basada en el socialisme i en el nacionalisme àrab, la qual cosa el portà a adoptar una actitud antisionista i…

Collaborà en la revista literària existencialista Heretica Traductor de RM Rilke , n'experimentà la influència sobretot en Stjernen bag gavlen ‘Els estels darrere el frontis’, 1974 i en Anubis 1955, en el qual també hi ha influència de TS Eliot  Publicà, a més, Figur og ild ‘Figura i foc’, 1959, Vibrationer ‘Vibracions’, 1966, Ravnen ‘El corb’, 1968, Opror mod neonguden ‘Revolta contra el déu de neó’, 1970 i Delfinen ‘El dofí’, 1975 Profundament analític, el seu estil és molt elaborat i contingut Com a crític estudià sobretot Rilke i MA Hansen L’any 1960 ingressà a l’Acadèmia…

Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política

Comte de Horn Fill de Josef de Montmorency i Anna d’Egmont Participà en les batalles de Saint-Quentin 1557 i Gravelines 1558 El 1561 fou nomenat conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos Juntament amb el comte d’Egmont i Guillem I de Nassau-Orange, el 1566 inicià la revolta dels nobles flamencs contra la dominació hispànica, però mantingué una actitud moderada Com a intent de solució pacífica del conflicte, participà en l’elaboració del pacte de Breda 1566 A l’arribada del duc d’Alba fou arrestat i decapitat juntament amb el comte d’Egmont

Exiliat el 1923 a França, el 1924 fou un dels redactors de Liberación El 1929 intentà a Alcoi la reorganització dels quadres sindicals confederals i s’oposà als comitès paritaris Secretari del Comitè Regional de la CNT de Catalunya en 1931-32, fou obligat a dimitir per negar-se a donar suport a la revolta de l’Alt Llobregat del gener d’aquest any Fou llavors secretari de la Federació Local de Sabadell 1932-33 Durant la guerra civil de 1936-39 s’incorporà a la UGT, i acabada la guerra marxà a Caracas, on fou un dels fundadors del Centre Català

Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884